La corrupció de Zaplana li esclata a Casado a les portes d’una nova campanya

El PP es fregava les mans amb la devolució dels pressupostos generals de l’Estat al Govern gràcies a la suma de les dretes i els independentistes. “És la fi del trajecte del Govern de Pedro Sánchez. Ja és inajornable la convocatòria d’eleccions generals”, anunciava el líder popular.

Divendres, si se segueix el camí previst, Pedro Sánchez, anunciarà la convocatòria d’eleccions pel fet d’haver-se rebutjat el seu projecte pressupostari. I és possible que en aquesta carrera l’alegria de Pablo Casado entropesse una altra vegada amb l’obstacle de la corrupció. La ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, va recordar en la primera sessió del debat a Casado que “el miracle econòmic del PP està en la presó”, en referència a l’exministre d’Economia Rodrigo Rato. I no és l’únic. A la presó estaven fins fa una setmana unes altres vaques sagrades dels populars, com l’expresident valencià Eduardo Zaplana pel cas Erial.

Casado haurà de bregar en aquesta campanya amb una llista ben llarga d’escàndols de corrupció que afecten el seu partit. A més de defensar una formació condemnada per beneficiar-se d’una trama corrupta –està escrit així en la sentència del judici de Gürtel de l’any passat que li va costar a Rajoy el Govern–, ara haurà de bregar amb les revelacions sobre Zaplana, els seus diners en paradisos fiscals i les punxades telefòniques.

No són les úniques males notícies que rebrà el líder del PP de la Comunitat Valenciana. A la primavera arribarà el judici de la segona peça del cas Blasco, que manté l’exconseller de Cooperació valencià Rafael Blasco condemnat a sis anys de presó, encara que ja estiga en tercer grau. En la segona peça es jutja el frau en les subvencions del Govern valencià a diverses ONG i està previst per a la segona quinzena d’abril, un mes abans de les eleccions municipals i autonòmiques i en la vespra de la convocatòria que estudia Sánchez.

A curt termini el cas Erial amenaça de continuar proporcionant titulars comprometedors per al PP. Aquest nou cas de corrupció ha tingut l’expresident valencià Eduardo Zaplana en la presó fins fa cinc dies i el sumari del qual s’ha fet públic dimecres. El cas Erial investiga mossegades de fins a 10 milions d’euros d’empreses beneficiàries de les adjudicacions de la privatització de les ITV i dels parcs eòlics de la Comunitat Valenciana. La Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) situa el també exministre de Treball de José María Aznar com a administrador de la trama de desviament de fons i el vincula amb altres dirigents populars com Ignacio González, expresident del PP de Madrid i cervell d’una altra trama, l’operació Lezo, que el va portar a la presó acusat de gravíssims delictes vinculats amb el Canal d’Isabel II.

La jutgessa creu que és “evident que aquesta associació de persones –en referència als investigats– té com a cap Eduardo Zaplana, que presumptament es va valdre en el seu moment del càrrec que detenia fent partícips la resta dels investigats, perquè els necessitava perquè exerciren determinats papers, beneficiant-se al seu torn”.

Els seguiments autoritzats per la jutgessa tornen a posar Ignacio González, successor d’Esperanza Aguirre a la Comunitat de Madrid, com a company de negocis de Zaplana. En les escoltes telefòniques la Guàrdia Civil va captar una conversa amb el seu testaferro de nacionalitat uruguaiana que assenyala l’expresident madrileny. El 15 de febrer de 2018, Zaplana conta a l’advocat uruguaià: “Tinc un problema que no sé si té solució. Per a tot això i per a algunes coses que a mi em demana necessite liquiditat... Ignacio [s’entén que és Ignacio González, expresident de la Comunitat de Madrid] no m’està donant diners d’Andorra, però com ens ha deixat tan poc... tampoc passa res”. La Guàrdia Civil ja va detectar negocis en comú entre tots dos dirigents autonòmics en el cas Lezo, on van apuntar que l’expresident madrileny ocultava cinc milions d’euros a Colòmbia.

Els col·laboradors de l’exministre van muntar una trama d’empreses a l’estranger, entre Luxemburg, l’Uruguai i Andorra, per a moure diners negres. Segons la Guàrdia Civil, els diners ingressats en el compte de Juan Francisco García, cap de gabinet de Zaplana, provenia de les mossegades que va pagar Vicente Cotino –nebot de l’exconseller del PP Juan Cotino– per les adjudicacions del Pla Eòlic i la privatització de les ITV de l’any 1998 en avant.

A més, segons figura en la investigació, els col·laboradors de Zaplana es van valdre de l’amnistia fiscal de Cristóbal Montoro per a portar de tornada a Espanya els 2,3 milions d’euros procedents de “mossegades” a les empreses esmentades, que guardaven a Luxemburg. Va ser la mateixa Agència Tributària la que va avisar la Guàrdia Civil que el cap de gabinet de Zaplana es va acollir a l’amnistia fiscal del Govern de Rajoy, per un import de 2.334.390, “corresponent una quota a ingressar de 233.439 euros, això és, el 10% dels béns que va regularitzar”, el 14 de novembre de 2011.

Juan Francisco García va rebre 2.186.000 euros del Grupo Sedesa, propietat de la família Cotino, pagament que s’hauria fet en dos lliuraments, segons l’informe de l’UCO: 186.000 euros el 5 de setembre de 2005 i dos milions el 5 de desembre de 2012. García va ser el cervell de la privatització de les ITV i va presidir la mesa de contractació en aquest procediment.