El decret de plurilingüisme: preguntes i respostes

El nou decret de plurilingüisme és, sens dubte, la norma estrela de la conselleria d’Educació que dirigeix Vicent Marzà. Des que el mes de setembre passat el mateix conseller donara a conéixer les línies mestres de la llei que impulsa el Consell del Botànic, han estat nombroses les opinions que s’han llançat sobre això, des de les lloances més grans a les més crítiques feroces. Ací us deixem algunes qüestions sobre la controvertida llei del departament de Marzà.

Què és el decret de plurilingüisme i com funciona?

La norma, aprovada el mes de gener passat pel ple del Consell, implica superar el model tradicional de línies en valencià o castellà i dóna carpetada a la llei que el PP va posar en marxa el 2012. Entre les característiques principals, es vinculen els nivells d’aprenentatge d’anglés i valencià i cada centre tria entre sis nivells de competències distints, que, al seu torn, es divideixen en tres: bàsic, mitjà i avançat. També s’hi incorpora l’àrea de Competència Comunicativa Oral, que consisteix en sessions de lliure configuració per a practicar qualsevol de les dues llengües oficials o l’anglés, a fi d’augmentar la comprensió i l’expressió en aquests idiomes. El col·legi escull –per una majoria de dos terços en cada consell escolar– l’itinerari d’aprenentatge de llengües que recorreran els alumnes.

L’aprenentatge de les llengües s’adapta al Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR), la qual cosa implica que els alumnes que cursen el nivell avançat (1 i 2) obtindran la titulació en acabar el Batxillerat del B1 en anglés i C1 en valencià –equivalent al ‘mitjà’ que atorga la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià–, mentre que els que opten per l’intermedi tindran l’A2 en anglés i el B2 en valencià. Així, amb el nivell avançat 2, en l’últim cicle de Primària (5é i 6é), el currículum acadèmic el formarien dues assignatures íntegrament en anglés, dues en castellà (llengua i una altra) i la resta de les àrees en valencià.

La implantació en Infantil està prevista –si la justícia no ho impedeix– el pròxim curs i arribaria el 2023 a Batxillerat, Formació Professional o Formació de Persones Adultes.

Què es pretén amb aquesta norma?

“El nostre model és Finlàndia i l’aprenentatge integral de llengües” i per a això s’aposta per una proposta “realista, però ambiciosa” a través d’un programa dinàmic i progressiu, assegurava el conseller Marzà en una entrevista a eldiario.es, en què explicava que s’advoca perquè els alumnes valencians tinguen un domini efectiu de les tres llengües –les dues oficials i una d’estrangera–. Es vol incentivar les famílies perquè els xiquets puguen adquirir més competències lingüístiques tant en valencià com en anglés. La norma recull la “necessitat de corregir els desequilibris de competència i ús del valencià en el conjunt de la població escolaritzada i la falta de domini efectiu de l’anglés”.

Què es necessita per a posar-lo en marxa?

Sens dubte, per a poder desplegar amb èxit el decret de plurilingüisme cal una preparació del professorat que actualment no és l’adequada. Per a facilitar aqueixa formació i adaptació del professorat –la plantilla actual de docents no hi està prou capacitada– s’ha optat per la progressivitat i s’ha creat un centre de formació plurilingüe, amb seu a Alzira, i un centre d’assessorament per a tota la comunitat educativa. De la mateixa manera, la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport ha posat en marxa la convocatòria d’un miler de places perquè professors valencians puguen fer durant aquest estiu estades a l’estranger amb l’objectiu de millorar la seua competència en anglés.

Qui hi està en contra?

De moment, s’han mostrat clarament en contra la dreta valenciana, amb el Partit Popular com a principal exponent, encara que també s’ha mostrat en contra de la norma impulsada per Marzà Ciutadans. A més, s’han presentat tres recursos judicials que han estat admesos a tràmit pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). Es tracta dels presentats per la Diputació d’Alacant, en mans del popular César Sánchez, el sindicat de funcionaris CSIF i un col·lectiu de famílies agrupades en el Foro por el derecho a elegir lengua vehicular. Formen part d’aquest col·lectiu la Confederació d’associacions de pares de l’ensenyament concertat, Concapa; la Confederació d’associacions de pares de l’ensenyament públic, Covapa; i l’associació Idiomas y Educación.

Per què?

PP i Ciutadans alerten de la pretesa intenció del Consell d’aplicar la immersió lingüística a la Comunitat Valenciana, alhora que adverteixen que s’atempta contra la llibertat d’elecció dels pares, per la qual cosa indiquen que la llei podria ser inconstitucional. A més, censuren el “xantatge” del Govern valencià a les famílies, a qui, a parer seu, “obliguen” a estudiar en valencià per a poder accedir a més coneixements i titulació en llengua estrangera.

Entre els arguments esgrimits pels pares, asseguren que “es restringeix el dret d’elecció de llengües vehiculares en l’ensenyament”, “es lesionen els drets del xiquet davant de l’impediment d’educar-se en la llengua materna” o es provoquen “desigualtats” entre els alumnes.

Finalment, el sindicat creu que la llei de l’executiu valencià “vulnera” el dret a la igualtat dels alumnes “que vulguen rebre ensenyament en castellà”, ja que implica un tracte “discriminatori” per als centres que utilitzen el nivell bàsic, “que no obtindran certificació en anglés a pesar de cursar un nombre semblant d’assignatures en aqueixa llengua”.

Què ha dit la justícia?

El TSJ valencià ha admés a tràmit els tres recursos contenciosos administratius presentats i ha decretat la suspensió cautelar del decret que ha de començar a aplicar-se a partir del pròxim mes de setembre.

No obstant això, la Fiscalia ha respost a l’escrit d’un dels denunciants (CSIF) amb contundència. Així, el ministeri fiscal considera que la llei de Marzà és completament legal perquè “ni impedeix ni obstaculitza ni proscriu l’ensenyament en castellà”, per la qual cosa no creu que lesione el dret fonamental a la igualtat ni es viola cap dret, sinó que és una “opció de política lingüística”.

I ara què?

I què diu el Consell. De moment, el Govern valencià ha trobat el suport de les Corts, que gràcies als vots dels tres partits signants del Botànic (PSPV, Compromís i Podem) reiteraven aquesta mateixa setmana el seu suport al decret impulsat per Marzà davant de les pretensions de PP i Ciutadans, que insisteixen a reclamar-ne la modificació. A més, des de la Conselleria insisteixen que la norma està avalada pel ministeri d’Educació, que va acceptar els aclariments aportats pel departament d’Educació en resposta als dubtes plantejats pel Govern, que fins i tot va arribar a amenaçar de portar la llei davant dels tribunals –mesura que no s’ha produït–.

L’executiu valencià està convençut que el decret de plurilingüisme està ben fonamentat i que no s’hi vulnera cap legislació. Així, no dubten que el TSJ acceptarà els recursos presentats per Educació i la norma, que “ha passat tots els tràmits preceptius”, s’aplicarà amb normalitat total a partir del pròxim curs.