Una exassessora del PP va tornar els 1.000 euros a pesar que es va sentir “coaccionada”

L’exassessora del departament de premsa de l’Ajuntament de València Elena Rodrigo, que figura com a investigada en la part del cas Imelsa en què s’investiga un presumpte blanqueig de capitals en el grup municipal popular en el consistori, va explicar en la seua declaració davant de la Guàrdia Civil que va donar els 1.000 euros al partit com una donació en la campanya i que els va tornar quan li’ls van retornar, cosa que no s’esperava, a pesar que es va sentir “coaccionada” per a quedar-se’ls.

Segons la seua declaració davant dels agents, la llavors secretària municipal del PP, María del Carmen García-Fuster, que figura com a investigada en la causa, la va advertir que era “obligatori” agafar-los i que se’ls havia d’emportar “sí o sí, no tens una altra opció”. No obstant això, ella va posar damunt de la taula de Fuster els 1.000 euros i li va assegurar que tant li feien les conseqüències que tinguera en l’àmbit laboral no agafar els diners, perquè no ho faria. García-Fuster li va dir que no entenia per què es posava així, i va defensar que el que feia era “perfectament legal”.

Rodrigo va assegurar en la seua declaració que va donar 1.000 euros al partit encara que “no li feia gens de gràcia”, perquè li ho va demanar el seu cap, Julio Valero, llavors responsable de premsa de Rita Barberá, el qual li va comunicar que el pagament se li “tornaria”. No obstant això, va explicar que va pensar que seria si finalment no es necessitava aqueix import una vegada acabada la campanya.

D’acord amb la seua versió, ella hi va respondre que no calia que li tornaren res i, al cap de dos dies de fer l’ingrés, la van cridar del despatx de María Carmen García-Fuster, que li va dir que li tornarien els 1.000 euros i creu recordar que va ser la secretària d’aquesta última, María José Pi, qui li’ls va donar en dos bitllets de 500.

A ella la situació la va agafar “bastant de sorpresa” i va rebutjar la devolució perquè havia estat una aportació a la campanya. Tanmateix, assegura que García-Fuster la va advertir de l’obligatorietat d’agafar els diners, davant de la qual cosa es va sentir “coaccionada” i els va agafar per “pressió”. L’endemà, no obstant això, va anar al banc, va traure els diners i els va posar damunt de la taula del despatx de García Fuster, a qui va dir que, com que no entenia què passava, no agafaria gens de diners, sense importar-li les conseqüències que tinguera. Uns dies més tard, va comunicar a Valero que fóra quin fóra el resultat de les eleccions, ella no volia continuar treballant amb ells“.

“Molt rar”

“Molt rar”En la seua declaració, Rodrigo va explicar que la que fóra assessora de Grau, Arantxa Martí, li havia relatat que sabia del tema perquè havien reunit en una sala uns quants assessors i els havien dit que havien de fer l’ingrés, que se’ls tornarien els diners, i els donarien una altra vegada instruccions, cosa que Martí havia vist “molt rara”.

Una altra exassessora, Nuria Diego, va indicar davant de l’UCO, en una declaració com a testimoni, que entre les Falles i la campanya electoral del 2015 el cap de premsa de l’alcaldessa, Julio Valero, va anar al seu despatx enviat per García-Fuster i li va donar un paper amb un número de compte. Li va dir que el partit necessitava diners per a finançar la campanya i li va demanar que fera una transferència de 1.000 euros al compte bancari, ja que tots els regidors i els assessors la farien, i que havia de posar en el concepte que era un donatiu o una aportació.

Segons va assenyalar, en aqueix moment va pensar que es tractava únicament d’una aportació voluntària, però aquesta mateixa persona li va dir després que passara pel grup municipal perquè García Fuster li tornaria els 1.000 euros, que li va puntualitzar que serien dos bitllets de 500. En preguntar el motiu de la devolució, l’assessor li va indicar: “Açò és normal, açò es fa en campanya, no te’n preocupes”, amb total naturalitat, segons la testimoni.

Després de reflexionar sobre aquesta qüestió, va decidir no fer la transferència i, passada una setmana, li van recordar que havia de fer-la. Quan va manifestar la negativa, el cap de premsa es va mostrar estranyat perquè “ho han fet tots”. A més, li va dir “ja saps el mal caràcter que té aquesta, si no ho fas pots tenir conseqüències”, referint-se a Fuster.

Segons va manifestar davant de l’UCO, García-Fuster feia “por” en l’Ajuntament pel seu mal caràcter i perquè “tenia molt de poder a causa de la seua proximitat personal, política i professional” amb Barberá.

A més, va incidir que l’assessor de l’exprimera edil li va dir que les conseqüències de no fer la donació podien anar més enllà de la seua persona, i va entendre que podia condicionar fins i tot la permanència en el lloc de treball del seu marit, que no tenia plaça fixa consolidada.

Aleixandre, el “primer”

Aleixandre, el “primer”La testimoni va relatar com després va coincidir casualment amb l’exedil Vicente Aleixandre i aquest li va comentar de manera “ostentosa” i amb “un to de veu elevat” que venia d’arreplegar els 1.000 euros del grup i que havia estat “el primer”.

Enfront d’aquestes versions, en la seua declaració com a investigat davant dels agents, Valero va afirmar que va fer l’ingrés de 1.000 euros al compte bancari del PP a petició de García Fuster per a sufragar les despeses de la campanya electoral i va admetre que ho va transmetre també a Nuria Diego, D’acord amb la seua versió, aquesta va ser l’única ocasió en què va fer un ingrés d’aqueix calibre amb aqueixa finalitat i va afirmar que no li van reportar els 1.000 euros. Preguntat pel motiu pel qual l’endemà de fer la transferència va ingressar per caixer al seu compte bancari 500 euros en efectiu, va al·legar que ho degué fer la seua, dona perquè en el compte devia haver-hi pocs diners per haver fet la transferència.

La que també fora assessora de l’exvicealcalde Alfonso Grau, Arancha Martí, va indicar davant de la Guàrdia Civil que un assessor els va dir, a ella i a l’exassessora de l’Alcaldia Patricia Iserte, que García Fuster li havia dit que havien d’ingressar 1.000 euros en el compte del grup i que després se’ls tornarien en efectiu, però que en cap concepte havien d’ingressar-los en el seu compte bancari.

Crits de García- Fuster

Crits de García- FusterArran de negar-se a fer la transferència, García-Fuster va telefonar a Patricia Iserte per demanar-li explicacions i instant-la perquè anara al seu despatx. Segons va indicar, aquesta li va contar que, una vegada allí, va començar a cridar dient-li que havia de fer ingrés i que, si no tenia diners, que els demanara als seus pares.

Precisament aquesta va indicar davant de l’UCO que després del requeriment perquè fera l’ingrés i la seua negativa va tocar per telèfon a Alfonso Grau, perquè tenia confiança amb ell, i li va contar el que havia passat; davant d’això, aquest li va dir que no era tan greu, però que fera el que fera podria tenir problemes.

A més, recorda que els companys del grup municipal van fer el buit als quatre que no van pagar i que García-Fuster li va oferir la possibilitat de donar-li els diners per avançat a la transferència, i la testimoni va suposar que els diners que li oferia eren particulars de la secretària.

En ser preguntada per si coneixia de quina quantitat de diners disposava el grup, va indicar que ho desconeixia, però el també assessor Luis Salom li va dir en converses que en el grup tenien “feixos de diners en efectiu” i que li va ensenyar els dos bitllets de 500 euros.