El Govern denega al senador Carles Mulet la llista d’agents de la Brigada Politicosocial de la dictadura franquista: “Són dades històriques no automatitzades”

Espanya, a diferència d’altres països que han patit dictadures, coneix més aïna poques coses sobre els òrgans repressius del franquisme després de quatre dècades de democràcia. Ni tan sols es coneix quants agents van conformar la policia política durant el franquisme ni quantes medalles pensionades van obtindre per detindre demòcrates.

El Govern, en una resposta parlamentària al senador de Compromís Carles Mulet, assegura que “no hi ha registres amb la relació de funcionaris que componien la Brigada Politicosocial (...) ja que, com que són dades històriques no automatitzades en l’actual Sistema de Gestió Policial, la informació no està recopilada en la Divisió de Personal”.

El senador Carles Mulet havia sol·licitat al Govern una llista de “tots els membres” de la Brigada Politicosocial, així com la relació de medalles pensionades que van obtindre. Després d’una primera resposta –“vergonyosa”, segons Mulet– el senador de Compromís va repreguntar si l’executiu pensava automatitzar les dades sol·licitades.

El Govern, en l’última resposta, reconeix que “no té, en l’actualitat, com a prioritat automatitzar els registres sol·licitats”. “La prioritat absoluta és la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19”, afig.

La Brigada Politicosocial clava les seues arrels més llunyanes en la repressió de l’anarquisme a la fi del segle XIX, però, amb la instauració de la dictadura franquista, va cobrar un protagonisme en matèria de repressió política que es va allargar fins que es va dissoldre el 1978. Les denúncies per tortures van ser sistemàtiques.

Reorganitzada amb l’ajuda de la Gestapo nazi en la postguerra, a partir de la dècada del 1950 els seus agents més destacats van ser ensinistrats per la CIA nord-americana, tal com va revelar aquest diari. Els primers governs democràtics van reciclar molts dels seus components en la lluita antiterrorista, una situació que molts antics antifranquistes torturats van viure amb horror i resignació.

Hui dia, la investigació de la policia política del franquisme s’ha limitat a un grapat de treballs periodístics i historiogràfics, una situació molt diferent de països com Alemanya, Portugal (on hi ha un museu sobre la PIDE salazarista) o l’Argentina, un país que va convertir l’antic centre de tortures de l’ESMA en un museu per a la memòria.