De l’habitatge a l’hàbitat: el pla de la Generalitat Valenciana per a rehabilitar edificis allà on les famílies “es juguen la salut”

“Cal entendre el sentit de l’hàbitat; reivindicar l’habitatge més enllà de l’espai privat”. La cita ix d’Alberto Rubio, director general de Qualitat, Rehabilitació i Eficiència Energètica de la Generalitat Valenciana des del maig del passat any. Rubio treballa en la Conselleria d’Habitatge, que des de la reforma de Govern valencià incorpora la perspectiva de l’arquitectura bioclimàtica, també en el nom. L’executiu autonòmic batalla per garantir i fer efectiu el dret a un habitatge digne, a un espai habitable, i la tasca d’aquesta Direcció General és que incloga també els criteris de salut per a les famílies.

La setmana passada, el vicepresident segon i titular d’Habitatge, Rubén Martínez Dalmau, va comparéixer en les Corts Valencianes per explicar el pla Hàbitat 2030, un projecte de la conselleria que s’havia elaborat al gener, però que va quedar interromput per la pandèmia. El pla proposa actuacions en paral·lel a l’adquisició i la recuperació d’habitatges del parc públic amb la rehabilitació dels primers habitatges de famílies, siguen públics o no, per a garantir que siguen espais segurs. Segons diversos estudis, el 8% dels espanyols van passar el confinament sense finestres que donaren al carrer, un terç de les famílies passa fred a l’hivern i el 16% troben a faltar serveis de proximitat. La Conselleria d’Habitatge estima que el 10% dels habitatges principals necessiten una actuació urgent, cosa que afecta prop de 150.000 habitatges habitats.

Però n’hi ha més. Segons indica Rubio, amb dades del llibre blanc d’habitatge, el 55% de les persones que resideixen en ciutats expressen que tenen carències de comerç de proximitat, el 26% d’espais verds i el 23% de centres de salut. Un 12,3% de les llars pateixen falta de llum natural, una quarta part dels edificis de més de tres plantes declaren que no tenen ascensor i només el 35% de les llars que ho necessiten estan adaptades a persones amb diversitat funcional. L’estudi indica que hi ha un gran nombre d’habitatges amb “carències de qualitat que afecten aspectes essencials de l’habitabilitat de l’habitatge” com ara humitats o despreniment de façanes. L’objectiu prioritari és atendre persones sense recursos que “es juguen la salut”.

La línia de rehabilitació del pla Hàbitat pretén solucionar aquests problemes en una dècada comptant amb el suport dels ajuntaments, la porta d’entrada del ciutadà al sistema d’ajudes, a través de l’anomenada xarxa Xaloc. Segons explica Rubio, arquitecte de professió, el ritme que aconsella la Unió Europea és rehabilitar el 3% d’habitatges a l’any. Com que a la Comunitat Valenciana en la dècada vinent la meitat dels habitatges tindran més de 50 anys i que han passat dècades amb un parc públic abandonat, la necessitat s’accelera. Segons els seus càlculs, amb el pressupost actual estarien rehabilitant-se uns 15.000 habitatges anuals, encara que allò desitjable seria arribar a quadruplicar aquesta xifra per arribar a l’estàndard europeu. La previsió és arribar a 30.000 habitatges públics rehabilitats i 150.000 actuacions per aconseguir un “hàbitat resilient”, que resistisca les crisis futures. Per a fer-ho, la Generalitat Valenciana disposa de dues línies d’ajudes, el Pla Renhata –amb actuacions en 1.700 habitatges– i el pla d’accessibilitat, que atén 2.000 sol·licituds d’edificis.

Els estudis de la Generalitat adverteixen que la situació és pitjor en els habitatges de lloguer i s’agreuja en proporció als ingressos de les famílies. “Tots els elements privatius dels habitatges estan en un estat deficient o roí amb una freqüència molt superior en els habitatges llogats”, explica el llibre blanc. El 14% dels habitatges habitats per persones amb un salari inferior a l’IPREM –7.000 euros anuals el 2017– presenten patologies en les façanes, com ara despreniments o humitats greus, indica Rubio.

A més de criteris de salut i biohabitabilitat, que inclouen revisar alguns materials de construcció i distribució de la llar per reduir els riscos físics, les rehabilitacions es duran a terme amb criteris d’eficiència energètica, buscant reduir l’impacte ambiental de les llars. Entre els objectius, el pla marca una reducció del 35% del consum d’energia i anar cap a l’objectiu del desaprofitament zero, per alinear-se amb els criteris de desenvolupament sostenible. Afavorir el consum d’energia final provinent de fonts renovables i autoconsum, potenciar la renaturalització dels espais urbans i la seua connexió amb els entorns naturals per afavorir la continuïtat dels ecosistemes, potenciar la rehabilitació, la regeneració urbana i la redensificació, adaptar criteris d’economia circular al sector immobiliari o arribar a un 10% de reutilització en el sector de la rehabilitació i la regeneració urbana són altres dels objectius de la conselleria, el pressupost de la qual encara està en negociació.