El sector del taulell posa en dubte les eixides tecnològiques per a la descarbonització que reclama la Unió Europea

La ministra de Industria Reyes Maroto y el president Ximo Puig en Castelló.

El sector ceràmic s’acosta amb uns certs recels a l’estratègia de descarbonització de la indústria, una de les exigències de la Unió Europea per a aquesta dècada. El clúster de la indústria ceràmica, una de les indústries més potents a Espanya i la principal a Castelló, és conscient que la transició ecològica no és una opció, sinó un imperatiu, però reclama que la descarbonització no siga a costa de la seua competitivitat.

El president d’Ascer –l’associació espanyola de fabricants de taulells i paviments ceràmics– reivindicava dilluns davant la ministra d’Indústria, Reyes Maroto, que el sector és “generador d’ocupació i riquesa”. Segons l’informe presentat dilluns, el sector va aportar el 2019 a l’economia espanyola 3.800 milions d’euros, cosa que equival al 2,7% del PIB industrial espanyol. “El nostre clúster ha de ser competitiu després del model energètic que es requereix per a ser mediambientalment acurats amb les generacions futures”, indicava Vicente Nomdedéu, representant d’Ascer. “Amb la pandèmia queda demostrat que la indústria ha d’adquirir més pes en l’economia nacional i ens preocupa el futur, perquè la pandèmia és cosa d’anys i la incertesa, la pèrdua d’ocupació i la deterioració econòmica estan allargant-se massa en el temps”, afegia en un acte amb Reyes Maroto i el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig.

Poc després, l’Associació Nacional de Fabricants de Frites, Esmalts i Colors Ceràmics (ANFFECC), emetia un comunicat amb els resultats del sector el 2020 en què insistia a l’Administració que l’arribada dels fons europeus és “fonamental” i reclamava que “igual que estan fent altres països, no es grave la indústria amb taxes o impostos que puguen provocar una perduda de competitivitat amb la repercussió consegüent en l’ocupació i en la deslocalització de la indústria”. Per això, demanen unes “tarifes de gas més competitives” i que no es trasllade al sector el cost de la descarbonització de les elèctriques a través del Fons Nacional de Sostenibilitat del Sistema Elèctric.

La qüestió de la competitivitat de la indústria és clau per a entendre la seua posició davant les mesures que marca la Unió Europea. El sector, que és un dels més contaminants, va afrontar una inversió potent per a l’ús de gas natural, un combustible que implica la meitat dels seus costos de producció i el preu del qual en el mercat d’emissions –el que paga una empresa per contaminar– s’ha disparat; i en pocs anys hauran d’adaptar-se a energies no contaminants. L’informe presentat per Ascer sobre l’impacte socioeconòmic i fiscal del sector de taulells i paviments ceràmics el 2019 indica que les companyies paguen un 4% més per les seues emissions tot i que les han reduïdes un 50% des dels anys 80.

Europa ha marcat uns objectius ambiciosos en la reducció de les emissions –la meitat fins al 2030– que el sector ceràmic i del taulell considera complicats d’assumir. La Unió Europea eximirà la indústria taulellera de la taxa de carboni en frontera, una mena de peatge per a la competència deslleial de països que no graven la contaminació, però que, si s’inclou, impediria les empreses romandre en el mercat d’emissions i mantindre les assignacions gratuïtes que els estats es reserven –permisos econòmics per a contaminar–. La decisió, adoptada per Brussel·les la setmana passada, s’ha traslladat dilluns als empresaris per part del president valencià, Ximo Puig, i suposa un alleujament per a la indústria, però no l’allibera dels objectius de descarbonització.

El sector està fent passos per trobar l’alternativa tecnològica i energètica que li permeta adaptar-se als objectius d’Europa, siga mitjançant l’hidrogen verd –una inversió a llarg termini–- o la captura de CO₂, un procés que converteix part de les emissions en mineral i que implica una eixida a curt termini per a esquivar les limitacions europees. Algunes entitats opten per la signatura de convenis amb energètiques, com és el cas d’Iberdrola amb Porcelanosa i d’Endesa amb Ascer i ANFFECC, que treballen per “estudiar conjuntament solucions energètiques en les instal·lacions centrals”, com l’ús combinat d’energies renovables i el subministrament d’hidrogen verd. A més, busquen com electrificar el procés i aprofitar la calor residual. Al febrer, Endesa i la seua matriu italiana van presentar el projecte ‘Orange.bat’, un consorci amb 40 organitzacions de diferents països europeus per a descarbonitzar la cadena de valor de la indústria ceràmica, en què participen 36 empreses del clúster de Castelló, que s’ha presentat a una de les convocatòries de finançament europeu. El projecte mescla hidrogen verd amb electricitat renovable per al sector i, segons va explicar la companyia, amb els fons suficients l’inici operatiu de l’electrolitzador està previst per a principis del 2024.

Tant Ascer com ANFFECC formen part de l’Estratègia Valenciana de l’Hidrogen Verd, un projecte abrigallat per la Generalitat Valenciana per a canviar la indústria autonòmica. Després de la presentació de l’informe, el gabinet del president de la Generalitat comunicava que en les pròximes setmanes mantindrà una reunió amb el president d’Emília-Romanya, regió del nord d’Itàlia amb indústria taulellera, per intentar formalitzar una posició comuna davant la Unió Europea respecte de la sostenibilitat en el sector ceràmic, amb el suport dels governs tant italià com espanyol.

Etiquetas
Publicado el
22 de febrero de 2021 - 22:31 h

Descubre nuestras apps

stats