Programes de reforç o ensenyament per àrees temàtiques: Educació prepara el curs que ve a l’ombra de la COVID-19

La crisi de la COVID-19 ha impactat en la societat d’una manera inimaginable, amb conseqüències en tots els sectors. Un dels àmbits que s’ha vist afectat per la pandèmia és l’educatiu, primerament amb la suspensió de les classes presencials en totes les etapes i després amb la incertesa de què passarà el curs que començarà al setembre –l’actual els alumnes ja és clar que no tornaran a trepitjar les aules, llevat d’excepcions, com Euskadi, on 90.000 estudiants i 10.000 professors tornaran a partir del 18 de maig, de manera escalonada i amb màscares, a les classes.

Amb vista al curs que ve, la ministra d’Educació, Isabel Celaá, ja va advertir fa uns quants dies que si no hi havia vacuna –com és previsible– els col·legis començarien les classes amb la meitat de l’alumnat a les aules. No obstant això, aquest anunci ha generat incerteses sobre la possibilitat de desdoblar les classes o la capacitat d’accés a l’educació a distància dels col·lectius més vulnerables. A la Comunitat Valenciana parlem d’uns 800.000 alumnes i prop de 70.000 docents que van passar, fa dos mesos, d’anar diàriament als 1.840 centres a haver de funcionar amb classes no presencials.

Sobre aquest tema, el conseller d’Educació, Vicent Marzà, ha exposat aquesta setmana en les Corts que el seu departament ha invertit, fins ara, 3 milions d’euros per a assegurar les condicions de seguretat recomanades per Sanitat en els centres educatius per al moment en què s’haja de reprendre l’activitat presencial. Les proves d’accés a la universitat (PAU), que tindran lloc als instituts d’ací a unes quantes setmanes, ja es duran a terme amb totes aquestes mesures de precaució.

Una altra de les iniciatives que es duran a terme amb vista al curs que ve, que començarà el 7 de setembre i acabarà el 23 de juny de 2021, és un programa de reforç específic en els centres educatius en tots els nivells per a pal·liar els efectes del confinament i reforçar els aspectes que no es poden donar pel parèntesi de la presencialitat. Amb això es pretén consolidar i recuperar els aprenentatges imprescindibles perquè tot l’alumnat puga continuar la seua etapa educativa de manera reeixida, especialment els estudiants que tenen més dificultats i que van més endarrerits per les circumstàncies en què han pogut desenvolupar el seu aprenentatge durant el període de confinament.

Així mateix, es destinaran 9 milions d’euros a un programa desenvolupat conjuntament amb els ajuntaments valencians per a reforçar activitats extraescolars culturals, esportives i de reforç dirigides a l’alumnat en general i al més vulnerable en particular, un programa obert a la col·laboració de les diputacions i de les corporacions municipals que hi vulguen participar.

Ensenyament per àrees temàtiques

Per al canvi d’etapa educativa, com és el cas de sisé de Primària a primer de Secundària, la Conselleria ha proposat que l’alumnat que haja d’entrar a l’institut puga treballar per àmbits o àrees temàtiques –mantenint relacionats els coneixements, com ara geografia i història o física i química, com passa en Primària– en lloc de fer-ho per assignatures, novetat que implica treballar els continguts de manera diferent, amb un mateix professor per àrea, fórmula que podran triar els centres si així ho consideren convenient.

Aquesta organització curricular serà semblant a la dels programes actuals de millora de l’aprenentatge i del rendiment (PMAR) de tercer d’ESO i dels programes de reforç de quart d’ESO (PR4), que agrupen la majoria d’assignatures en àmbits de coneixement: lingüístic i social, d’una banda, i científic, matemàtic i tecnològic, d’altra.

Els centres també podran proposar una organització curricular excepcional en els cursos en què es considere que és la millor manera d’assolir la consolidació, l’adquisició, el reforç o el suport dels aprenentatges afectats per la situació del tercer trimestre d’aquest curs, per part de tot l’alumnat, especialment per a l’alumnat amb més dificultats.

Avaluació d’aquest curs

Pel que fa al curs actual, les activitats d’avaluació del tercer trimestre tindran caràcter diagnòstic i formatiu. Els instruments d’avaluació d’aquest període tan atípic seran: la valoració del treball dut a terme durant els mesos d’abril, maig i juny, l’interés mostrat en el desenvolupament d’activitats i tasques, i l’actitud que cada alumne haja mostrat en les activitats individuals i grupals. En tots els casos es tindran sempre presents les dificultats de caràcter tecnològic, social o personal de cada alumne.

L’avaluació de final de curs es farà atenent els resultats obtinguts en els dos primers trimestres i les actituds mostrades en el tercer trimestre, sense que aquest últim puga provocar un efecte negatiu en la mitjana de les dues primeres avaluacions. Cada alumne obtindrà les seues pròpies qualificacions finals. “No es tracta de concedir aprovats generals”, han aclarit a cada moment des de la Conselleria.

Quant a quart d’ESO, en cas que l’equip docent haja decidit de manera excepcional en algun cas que un alumne no passe de curs, els centres docents organitzaran proves d’avaluació extraordinàries per a l’alumnat que no haja obtingut el títol d’ESO. 

L’alumnat que passe de primer a segon de Batxillerat sense haver superat totes les matèries seguirà els plans de reforç que establisquen els departaments didàctics i haurà de superar les avaluacions corresponents d’aquests plans durant el curs 2020-2021. Els estudiants podran matricular-se en les matèries de continuïtat de segon curs malgrat que no tinguen superades les de primer, que es donaran per aprovades sempre que se superen les corresponents de segon de Batxillerat.