PSPV, Compromís i Podem proposen una reforma electoral valenciana que subvencione els partits per celebrar primàries
Els partits de l’esquerra valenciana que tenen representació parlamentària volen que la llei electoral autonòmica premie les agrupacions polítiques que celebren eleccions primàries. Les formacions que subscriuen l’acord del Botànic (PSPV-PSOE, Compromís i Podem) han presentat aquest dimecres la seua proposta de reforma de la norma valenciana, un dels objectius del pacte de legislatura.
Des de l’inici de la legislatura els cinc grups han debatut sobre la reforma d’aquesta norma i si hauria de ser una remodelació integral o atacar problemes concrets. Després de mesos en discussió, els tres partits que donen suport al Govern han optat per un acord de mínims que permeta la reforma abans de les pròximes eleccions. Els desacords entre les formacions i la reforma tan necessària de l’Estatut díAutonomia, encara sense discutir en el Congrés, han retardat considerablement la renovació integral d’aquesta norma, aprovada el 1987 i que, segons coincideixen tots, necessita una actualització.
L’acord consensuat entre les formacions a l’esquerra de l’hemicicle planteja un decàleg de principis d’actualització democràtica: menys impediments per a accedir a la representació institucional, paritat i democràcia interna en els partits. Els grups del Botànic proposen una baixada del mur electoral al 3% per circumscripció (actualment és el 5%, la barrera més alta de l’Estat espanyol) que, si s’haguera aplicat en les eleccions anteriors, hauria mantingut Esquerra Unida en el parlament. En la història de la democràcia recent, aquesta barrera ha penalitzat altres formacions com el Bloc Nacionalista Valencià, hui integrat en Compromís.
Entre les novetats remarcables hi ha dos punts que suposen un pas important entre les lleis electorals de l’Estat: premiar a través de les subvencions els partits que celebren primàries i introduir un sistema de desbloqueig de les llistes, semblant al que s’utilitza en el senat (marcar amb una X fins 3 diputats perquè pugen en la llista, sense trencar la paritat). Segons els diputats Antonio Montiel (Podem), Fran Ferri (Compromís) i Alfred Boix (PSPV-PSOE), encarregats de presentar la reforma, aquesta seria la primera norma electoral que premiaria les primàries en els partits i que inclou llistes desbloquejades. Segons el text, s’incrementarà un 5% la subvenció a les candidatures que acrediten haver dut a terme aquest procés. A més, aquesta norma fixaria les llistes cremallera, un intent de garantir la paritat parlamentària, que reserva els llocs parells per a un sexe i els imparells per a l’altre.
El decàleg inclou un apartat referit a les incompatibilitats, que assenyala que els alcaldes no podran ser diputats autonòmics, una mesura que redueix considerablement el vessant municipalista en la representació parlamentària i afectaria, en especial, partits com ara Compromís i PSPV (paradoxalment, impulsors de la llei) que recorren normalment a alcaldes i regidors per configurar les seues llistes autonòmiques.
No obstant això, sense el suport del PP o Ciutadans, la norma no eixirà avant, ja que necessita el vot favorable de, com a mínim, tres cinquenes parts de la cambra. La posició de la formació taronja és desconcertant per a alguns grups, ja que en el seu programa electoral està reflectida aquesta reforma i coincideixen en alguns punts com la baixada del llistó al 3% per a fer un sistema més proporcional. Des de fa un parell de setmanes, Ciutadans ha decidit no sumar-se a aquest pacte i establir com a requisits sine qua non mesures que demanen la reforma de l’Estatut d’Autonomia. Des de la formació taronja consideren preferible una reforma integral, encara que tarde més, que un pacte de mínims per a les pròximes eleccions, molt prop.
