Renda valenciana d’inclusió o ajudes a víctimes de violència masclista i tracta, alternatives d’emergència per a dones prostituïdes

Tres brots de coronavirus en tres prostíbuls han posat en el focus aquesta activitat alegal a Espanya en les últimes setmanes. Des que es van decretar les primeres mesures de l’estat d’alarma el març passat, grups abolicionistes i col·lectius feministes han estat recordant que les persones prostituïdes, dones la majoria, pateixen una vulnerabilitat especial com a víctimes de l’explotació sexual i com a persones exposades als contagis, atesos els paranys legals de l’activitat.

La carta de la ministra d’Igualtat, Irene Montero, que demana a les autonomies que tanquen els locals de cambreres ha recordat les dificultats per a perseguir aquesta pràctica opaca. La prostitució no és una activitat permesa a Espanya i els locals de cambreres operen amb llicències de cafeteries, pubs, hotels, bars o altres llocs recreatius, amb la qual cosa alguns locals havien esquivat les limitacions a l’anomenat oci nocturn. Com va recordar el president Ximo Puig divendres passat, en teoria els prostíbuls no existeixen, perquè cap opera com a tal. “Els prostíbuls ja estan prohibits” encara que “se sap que hi ha espais en què s’exerceix la prostitució”.

Des del requeriment de la ministra Montero s’han reactivat les veus que clamen per l’abolició de la prostitució com a explotació sexual abans que com a focus de contagi. Al seu torn, altres adverteixen sobre la major vulnerabilitat de les dones prostituïdes en cas de tancar aquests locals. La periodista especialitzada en gènere Núria Alabao advertia en un debat en les xarxes socials de les conseqüències del tancament dels locals de cambreres per a les dones, que en la majoria dels casos ni tenen habitatge ni alternativa econòmica i ara, a causa de la pandèmia, ni xarxa d’acolliment a què poder acudir. El tancament sense altres mesures podria derivar a haver d’exercir la prostitució al carrer o en pisos, fet que augmenta l’opacitat i la vulnerabilitat.

Una activitat fora de la llei també implica deixar fora de protecció les persones que l’exerceixen. La Generalitat Valenciana no té un pla d’ajudes específic per a les dones que exerceixen la prostitució, però hi ha uns quants itineraris a què les dones en situació de vulnerabilitat –la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives entén que és el cas de la majoria– podrien recórrer. Segons explica el departament que dirigeix Mónica Oltra, totes poden ser sol·licitants de la Renda Valenciana d’Inclusió, que se suma a l’Ingrés Mínim Vital. A més, la xarxa d’atenció a dones víctimes de violència de gènere té recursos específics per a dones víctimes de tràfic. Aquestes ajudes inclouen complements econòmics per a accedir a un lloguer social o places residencials en centres públics. La Generalitat Valenciana ha ampliat les ajudes a persones en situació de vulnerabilitat fins a 50 milions d’euros.

A València, l’Ajuntament va aprovar un protocol el 2017 per a l’atenció a les víctimes de tràfic, que inclou que “es posaran a la seua disposició els recursos per a la seua atenció integral, entre altres, allotjament segur, atenció sanitària, atenció psicològica, atenció psiquiàtrica, altres recursos socials, educatius i de formació, així com recursos per a la inserció sociolaboral, d’assistència jurídica, d’interpretació o per a facilitar el retorn voluntari”. En cas de ser dones migrants en situació irregular, es paralitza l’expedient d’expulsió durant 90 dies mentre es tramita la seua sol·licitud de residència i les administracions competents tindran l’obligació de “vetlar per la subsistència, així com la seguretat i la protecció, de la persona interessada”. Entitats del tercer sector, com la Creu Roja atenen dones que exerceixen la prostitució i les posen en contacte amb els serveis socials.

Les professionals del servei Orienta LGTB, que depén d’aquesta conselleria, ja van advertir durant el confinament que la situació era especialment greu per a dones trans, treballadores sexuals i dones migrants sol·licitants d’asil, col·lectius que “no compten amb molts recursos i en aquesta situació d’alerta, a més de no poder generar recursos econòmics, pateixen un aïllament i la soledat és brutal”. Aquestes oficines coordinen ajudes econòmiques, socials, psicològiques i legals.

La delegada del Govern per a la violència masclista, Victoria Rosell, va explicar dilluns algunes mesures adoptades pel seu departament, com un pla de contingència per a víctimes de tràfic i d’explotació sexual. L’exclusió del requisit d’un any de residència per a optar a l’ingrés mínim vital es va fer pensant en víctimes d’explotació sexual, assegura.

Inspeccions i sancions

La policia autonòmica (unitat de Policia Nacional adscrita a la Generalitat Valenciana), la Guàrdia Civil i la Policia Nacional vigilen els locals on s’exerceix la prostitució. El cos autonòmic té ordre d’intensificar les inspeccions als locals de cambreres o altres espais on se sospite que es puga exercir la prostitució; aquest cap de setmana s’han inspeccionat 22 i els treballs continuen.

Com indiquen els fiscals especialitzats en violència masclista, les operacions contra l’explotació sexual i el tràfic requereixen el treball conjunt de la Fiscalia, el Ministeri d’Igualtat, Justícia i els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat. El Govern valencià té un marge d’actuació escàs sobre una activitat que es dona amb total opacitat, però de moment empra dues eines: la primera, les sancions previstes en els decrets aprovats per a combatre la COVID-19, que regulen aforaments i mesures sanitàries; la segona, la Llei d’espectacles, que sanciona els locals amb activitats que no tenen llicència amb multes fins a 300.000 euros. A més, expressen des de la Conselleria de Justícia, que dirigeix Gabriela Bravo, que s’espera que les inspeccions i la presència de la Policia Nacional en els locals de cambreres tinguen efecte dissuasiu entre els possibles clients.