La portada de mañana
Acceder
La escalada de hospitalizaciones dispara la alarma entre el personal sanitario, agotado tras meses de epidemia: “Si viene la segunda ola no sé cómo aguantaremos”
Los profesores tratan de blindarse para que no les responsabilicen de los contagios ante una “vuelta al cole caótica”
Seis meses de lucha contra un enemigo invisible y todavía estamos muy lejos de cantar victoria

El Servei Jesuïta a Migrants denuncia que el CIE de València no reconeguera tres menors entre els interns

Concentración de protesta a las puertas del CIE de Zapadores.

L’informe anual del Servei Jesuïta a Migrants reclama per desé any consecutiu el tancament dels centres d’internament d’estrangers (CIE) i aprofita el seu buidatge com a conseqüència de la COVID-19 per a reivindicar que el país pot funcionar sense aquests centres. L’organització religiosa ha presentat dilluns per videoconferència el seu informe, amb les dades del 2019, en què els seus grups de voluntaris han visitat quatre d’aquests centres: Madrid, Barcelona, València i Algesires-Tarifa.

El 2019 l’equip de visites de l’SJM en la capital valenciana es va entrevistar amb 164 interns en 371 entrades al CIE, tots ells homes, la majoria d’origen algerià i marroquí. Com passa en la resta dels centres del país, la majoria dels interns són joves: només el 5% superen els 44 anys d’edat. En el cas valencià no va haver-hi cap dona interna. “Tots els interns visitats eren homes: de fet, el mòdul de dones va ser utilitzat més aïna per a internar aquells l’ordre d’expulsió dels quals estava relacionada amb la comissió prèvia d’un delicte”, detalla l’informe.

L’informe destaca “amb preocupació” que de 4 joves que declaraven ser menors d’edat, amb 16 i 17 anys, només un va ser reconegut, posat en llibertat i traslladat a un centre de protecció de menors. El document denuncia l’especial vulnerabilitat de 23 persones en el CIE de València per salut mental, física o orientació sexual. L’entitat es manifesta preocupada per la salut mental de 8 interns “que no van rebre assistència mèdica adequada”, la falta de salut corporal de quatre persones més, la situació dels 4 interns que havien sol·licitat protecció internacional, dels 4 que al·legaven ser menors d’edat (només un de reconegut) i dels 3 pertanyents al col·lectiu LGTBI.

Les visites dels voluntaris van donar peu a altres actuacions, entre les quals l’organització destaca que en 113 casos es tractava d’informació sobre el servei d’orientació jurídica en estrangeria (SOJE) –36 d’ells van ser posats en contacte amb advocats i 14 més van requerir serveis d’interpretació–, se’n vam posar 22 en comunicació amb familiars a Espanya o altres estats membres de la UE (20 als països d’origen) i es va derivar 3 persones a entitats LGTBI.

El Servei Jesuïta destaca tres casos amb gravetat: “Un dels sol·licitants de protecció, algerià, tenia l’expedient a Alemanya i estava més d’un any sense renovar la documentació. Un altre, ucraïnés, tenia l’expedient als Països Baixos i pesava contra ell una ordre d’expulsió de Noruega i prohibició d’entrada. Un dels sol·licitants tenia a més la condició d’LGTBI. Cal destacar el cas d’un intern algerià amb una cama amputada i un braç sense mobilitat per un accident. Internat per entrada il·legal, no va rebre l’assistència mèdica adequada en el CIE”, denuncia. A més, recorda el cas del jove marroquí que es va suïcidar en el centre del carrer de Sapadors, que va desencadenar una actuació sense precedents del jutge relativa a les mesures d’aïllament, situació en què es va produir l’autòlisi. Arran de la mort del jove, el jutge va limitar considerablement les condicions d’aïllament, i va obligar el centre a informar la família i establir “controls periòdics sobre l’evolució i situació física i emocional de l’intern fins que eixia del CIE de València, i enviar-los tant al director del centre com al jutjat de control perquè puguen adoptar les mesures adequades”.

El 2019, segons les dades de l’organització, es van internar 6.473 persones, de les quals 3.871, el 60%, es van repatriar, 2.513 es van posar en llibertat i 89 van eixir dels centres per altres circumstàncies (com ara trasllats o defunció). Només a un 10% se’ls va admetre a tràmit la petició d’asil. Respecte de l’any anterior, es van reduir lleugerament tant els ingressos com les ‘devolucions’: 7.855 i 4.582, respectivament. El 2019 van sol·licitar protecció internacional en aquests centres 2.164 persones (el 33,43% del total de les internades).

Etiquetas
Publicado el
7 de julio de 2020 - 00:09 h

Descubre nuestras apps

stats