El socialista Rodríguez emula el popular Cotino a l’hora dimitir: “Hem pogut ficar la pota, però no la mà”
Fa quatre anys, en eixir de la Ciutat de la Justícia, el llavors president de les Corts Valencianes pel PP va pronunciar una frase que es va fer viral: “Puc haver ficat la mà, ho he dit mil vegades, però mai la pota”. Juan Cotino acabava de declarar per la visita del papa, una de tantes peces del puzle de la Gürtel, quan unes quantes càmeres l’esperaven a l’eixida. Cotino va voler dir davant les càmeres el que havia declarat davant el jutge, que era un col·laborador voluntari, un de més que passava per allí i que no sabia res. Però el seu error li va valdre centenars de gags en televisions, xarxes socials i comentaris de la premsa. Cotino havia reiterat fins a la sacietat en declaracions anteriors que podia “haver ficat la pota, però mai la mà”.
En un tràngol semblant, però en un altre context, es trobava dilluns el president de la Diputació de València detingut dimecres passat i imputat per prevaricació i malversació. Jorge Rodríguez, una de les promeses dels socialistes valencians, convocava a les 12.00 una roda de premsa per anunciar alguna cosa que tots els assistents intuïen: anava a apartar-se de la institució provincial, de nou ocupant l’actualitat per una investigació per corrupció. En el seu discurs, va pronunciar la frase que Cotino sí que va voler dir: “Estic segur que al llarg d’aquests tres anys de treball ens hem pogut equivocar, podem haver comés alguna irregularitat de caràcter administratiu, podem haver ficat la pota, però del que estic absolutament segur és que ni jo ni el meu equip ni qualsevol dels meus companys en la Diputació ha ficat la mà”.
La jove promesa, apartada provisionalment del PSPV per ordre de Ferraz, va adaptar en la seua compareixença exprés el manual del PP per quan esclata un cas de corrupció. Una roda de premsa sense preguntes, amb un discurs preelaborat –que es pot consultar en el web de la institució– i un descens entre aplaudiments dels seus a l’estil d’una recepció de veterans de guerra. Però ell no venia del Vietnam, sinó d’acollir-se al seu dret de no declarar en el jutjat, acompanyat del seu entorn més pròxim en la Diputació i en Divalterra, l’empresa –una altra vegada– en el focus de la UDEF.
En uns cinc minuts de discurs va ventilar les desenes de periodistes que l’esperaven. “La investigació està sota secret de sumari”, va ser l’excusa per no admetre preguntes. Ni sobre la detenció, l’operació, la seua situació en el partit o si continuaria sent alcalde d’Ontinyent, desafiant clarament el mandat del PSOE.
Ací el socialista ha tornat a prendre nota del manual dels populars, adaptant el concepte de la dimissió en diferit. Rodríguez no abandonarà l’Alcaldia del municipi de la Vall d’Albaida, però cedirà la vara de comandament a Rebeca Torró, tinent d’alcalde, que a partir d’aquest dilluns serà alcaldessa en funcions. Els vells costums polítics que van ser tan criticats en l’època del PP semblen haver tornat. Rodríguez no va parlar a través d’una pantalla de plasma, però poc li va faltar.
