Sumar no arranca al País Valencià: l’assemblea fundacional bloquejada des de fa un mes
LLEGIR EN CASTELLÀ
El projecte de Moviment Sumar País Valencià a penes ha aconseguit consolidar una estructura territorial estable al cap de quasi un mes des de la convocatòria fallida de la seua Assemblea Autonòmica Constituent prevista per al final de novembre, un procés que es va plantejar com a fonamental per a assegurar la implantació del moviment al País Valencià i que, a hores d’ara, continua bloquejat o amb resultats mínims sense avanços visibles significatius.
L’Assemblea Autonòmica Constituent de Sumar en territori valencià es va convocar formalment amb un calendari que preveia la publicació d’esborranys de document polític i organitzatiu, la presentació d’esmenes per part de la militància i culminar en un ple dissenyat per al 29 de novembre a València. Els reglaments interns marcaven terminis per a la presentació de documents alternatius i el seu aval en la plataforma digital habilitada per Sumar País Valencià.
Malgrat aquestes previsions i de la publicació de la documentació en el web oficial, la participació interna real ha sigut inferior a l’esperada i el procés no ha cristal·litzat en una base organitzativa sòlida en el territori. En el si de l’espai polític mateix es percep que l’activitat ha quedat reduïda a tasques administratives sense una mobilització àmplia ni una consolidació d’estructures locals que permeteren projectar una presència real de Sumar fora d’òrbites merament declaratives, segons fonts internes pròximes al moviment. Això ha generat frustració i qüestionaments sobre la viabilitat del projecte al País Valencià.
La debilitat de Sumar en el territori valencià es veu també en la relació amb Compromís, soci electoral clau que va compartir llistes i espai polític el 2023, però que ha protagonitzat tensions continuades durant el 2025. El juny passat, Més Compromís –la força dominant dins de la coalició valencianista– va decidir abandonar el grup parlamentari de Sumar en el Congrés, com a resposta a discrepàncies sobre prioritats polítiques i representació territorial, incloent-hi l’oposició que es registrara la compareixença del president del Govern en la comissió d’investigació per la dana.
La mateixa crisi va quedar a la vista quan la direcció de Compromís va mantindre oberta la confrontació amb Sumar davant la falta d’avanços en acords, amb un sector de Més impulsant l’eixida de l’organització del grup de Sumar i un altre apostant per mantindre l’aliança, malgrat el desencantament.
Crítics del projecte apunten que la falta de participació i la incapacitat per a traduir la convocatòria de l’assemblea en una plataforma territorial efectiva reflecteixen problemes estructurals més profunds de Sumar: la seua construcció des de dalt, amb escassa base orgànica prèvia, i l’absència d’un relat cohesionat que articule un projecte autònom en regions com la Comunitat Valenciana. Alguns analistes recorden que, en el context més ampli de l’espai d’esquerra, Sumar ha bregat amb abandons de socis històrics com Podem i problemes interns de lideratge, cosa que ha erosionat la percepció que pot servir de vehicle d’unitat política.
Des de l’organització oficial, alts càrrecs de Sumar han defensat que els processos de constitució territorial requereixen temps i paciència, i han ressaltat que la documentació i els reglaments estan disponibles perquè la militància participe a través de la plataforma digital habilitada. No obstant això, no s’han oferit balanços públics detallats sobre la participació o els resultats de la fase d’esmenes tancada al novembre, cosa que alimenta la percepció de bloqueig.
El resultat d’aquestes dinàmiques és un País Valencià on Sumar no ha aconseguit consolidar una estructura estable ni aglutinar un projecte renovat que permeta competir amb altres actors polítics de l’espai d’esquerres o de signe similar. L’estancament de l’assemblea fundacional, lluny de simbolitzar un punt de partida, s’ha convertit en un símptoma de l’encaix difícil de l’organització en el mapa polític valencià, posant en qüestió la seua capacitat d’implantació territorial amb vista a futurs reptes electorals i organitzatius.
0