El sector del tèxtil valencià trau un miler de treballadors dels ERTO gràcies a la reconversió en la indústria sanitària

La indústria tèxtil, abans un dels sectors més potents de l’economia valenciana, havia anat minvant amb les deslocalitzacions a la Xina i el creixement del turisme massiu. Els efectes de la pandèmia del COVID-19 han obligat el sector a reorientar la seua producció cap a la indústria tèxtil sanitària, fins ara totalment dependent de les exportacions xineses. Amb l’ús obligatori de les màscares decretat pel Govern, s’obri una finestra d’oportunitat per a un sector de pes en ciutats valencianes com Alcoi o Ontinyent.

Així doncs, el clúster tèxtil sanitari ha permés traure un miler de treballadors dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que es van multiplicar des dels primers dies del confinament. “La resta dels treballadors que ens falta recuperar esperem rescatar-los quan es normalitze la demanda de productes que fem normalment i els clients quan òbriguen els comerços”, explica el president de l’Associació d’Empresaris Tèxtils de la Comunitat Valenciana (Ateval), Càndid Penalba.

L’associació empresarial ha posat en marxa la pàgina web productosemergencias.com, que agrupa més de 140 empreses valencianes, “per ordenar l’oferta de productes sanitaris, fabricadors i homologacions”, diu Penalba, que també és propietari de Cotoblau, líder a Europa de protectors de llit.

“L’objectiu del portal és facilitar la cerca dels fabricants i proveïdors del material adequat per part del personal sanitari i de les empreses o negocis en general, que han d’adaptar les seues condicions de seguretat i higiene a les mesures excepcionals de l’emergència actual”, assenyala el web en què s’ofereixen, entre altres, màscares, guants, bates, ulleres i pantalles, llenceria hospitalària, desinfectants i fins i tot maquinària.

Poques empreses valencianes del tèxtil tenien homologacions per a aquesta mena de productes sanitaris. “Hem informat i hem orientat totes les empreses per homologar a través de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris”, conta el president d’Ateval, que també destaca l’ajuda de l’Institut Tecnològic d’Alcoi (Aitex) en matèria d’homologacions i certificacions.

“L’Institut Tecnològic ha tingut més faena que mai. Ha sigut tremend: han fet torns de 24 hores i caps de setmana treballant”, afig Penalba. Algunes empreses han invertit en maquinària nova, més cara en el mercat actual. “Hem apostat molt, en la meua empresa hem creat una divisió de productes sociosanitaris”, explica el president d’Ateval, una veterana associació empresarial fundada el 1977.

Els fabricants del tèxtil valencià han observat amb inquietud el mercat internacional tan salvatge i els problemes que ha tingut Espanya per a aconseguir material sanitari. “La matèria primera ha apujat molt de preu”, afirma Penalba, i la demanda “continua sent molt alta”. “És increïble la dependència que teníem d’alguns teixits de la Xina”, afig.

Les tèxtils valencianes que han començat a fabricar màscares, amb no poques dificultats al principi, han aconseguit pràcticament els mateixos preus que la Xina, malgrat que tenen costos energètics més elevats, una mà d’obra més cara i impostos més alts. “No és fàcil reconvertir-se per fer màscares, quan ho fas manualment costa molt, però amb la maquinària nova estem quasi a l’altura de la Xina en preus”, conta Penalba.

Un altre factor important per a l’èxit de l’incipient clúster sanitari ha sigut el nivell de formació i especialització dels treballadors del sector, que ràpidament han pogut posar en marxa la maquinària. “Al final la màscara o la bata són productes tèxtils en la confecció i nosaltres històricament ens dediquem a això”, conclou Penalba.