El TSJ tomba l’espoli de la Tabaquera, la “pilota” urbanística més gran de l’era Rita Barberá
El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de la Comunitat Valenciana ha anul·lat l’operació urbanística que va mutilar l’edifici de la Tabaquera a València, un dels millors exemples d’arquitectura espanyola industrial del començament del segle xx, i va poder generar plusvàlues importants per a Guadalmedina, una empresa de Ballester, una de les constructores valencianes més importants durant la bambolla immobiliària.
Quatre jutges del tribunal –el cinqué magistrat ha emés un vot particular– són contundents a l’hora de valorar l’assumpte, denunciat pel PSPV-PSOE com la “pilota urbanística més gran” durant els 24 anys de govern de Rita Barberá. Una “operació especulativa que pretén l’obtenció de plusvàlues importants a costa de béns protegibles i protegits”.
L’operació Tabaquera es va gestar en plena orgia immobiliària. El 2002, Guadalmedina va comprar a Altadis per set milions d’euros el 49% de l’edifici que l’empresa utilitzava per a produir cigarrets. Aqueix mateix any, l’empresa va sol·licitar una permuta a l’Ajuntament de València: el canvi de la fàbrica per un solar municipal més cèntric –a la plaça d’Amèrica– i la construcció de dos edificis darrere de l’edificació històrica.
L’alcaldessa, Rita Barberá, hi va acceptar. El 2005, després de la modificació del pla general d’ordenació urbana i els permisos de la Generalitat, l’Ajuntament i Guadalmedina van firmar un conveni. La ciutat guanyava un edifici històric que ara ocupen 1.800 funcionaris i, segons el PSOE, la constructora feia una pilota de 75 milions –les estimacions han anat canviant– gràcies a la construcció de tres edificis en dues de les millors zones de la ciutat. Els guanys de l’empresa implicaven que la ciutat havia alienat el seu patrimoni a un preu inferior al del mercat, en aquella època en ebullició.
Salvem la Tabaquera
El PSOE va denunciar l’acord, però Fiscalia va arxivar el cas. No obstant això, la tenacitat d’un moviment cívic, Salvem la Tabaquera, ha obtingut fruits… 10 anys més tard. Aquest moviment cívic va denunciar que l’operació era il·legal perquè destrossava parcialment un complex protegit, declarat bé de rellevància local.
El TSJ, en una sentència de 40 fulls, estableix que la permuta amb Guadalmedina és il·legal i que la Tabaquera mai degué haver-se amputat. Les dues naus laminades per a construir pisos i garatges, “no solament eren mereixedors de protecció, sinó que a més, estaven protegits”. I com que “mereix protecció”, continua la sentència, “no és possible cap decisió fundada en criteris d’oportunitat, conjunturals o mercantilistes”.
Els jutges fan un recorregut històric pel complex (primera pedra el 1905, construcció des del 1906, utilitzat en l’Exposició Regional del 1909 i la Nacional del 1910) i, després de recolzar-se en diversos informes pericials, conclouen “la importància cultural de l’edifici, pel fet de ser la mostra més important de l’arquitectura industrial del començament del segle xx a València”. “Preservar-lo i conservar-lo s’imposava com a llegat de la nostra història industrial”, afig la sentència.
No es va imposar, la qual cosa l’alt tribunal valencià censura sense embuts. “La descatalogació, la pèrdua i la demolició de les naus s’ha dut a terme contravenint l’interés públic de conservació d’un conjunt industrial protegit i amb l’únic objectiu de generar sòl per a una operació especulativa, que pretén l’obtenció de plusvàlues importants a costa de béns protegibles i protegits, produint sòl on no podia produir-se’n i generant així un negoci edificatori”.
