Un jutjat de València investiga per primera vegada a Espanya les tortures de la Brigada Politicosocial del franquisme
El Jutjat d’Instrucció número 1 de València, per mitjà d’una interlocutòria del 28 de desembre de 2018, ha admés a tràmit una querella criminal per un delicte de tortures comés el 1971 per uns quants policies adscrits a la Brigada Politicosocial d’aquesta ciutat, entre els quals hi ha Jacinto López, Benjamín Solsona i Manuel Ballesteros. Els querellants han mostrat la seua satisfacció per una decisió que consideren “un somni que s'està tornant realitat”, encara que reconeixen que no saben el recorregut que tindrà la investigació judicial.
En aquest pronunciament, el jutjat acorda lliurar ofici a l’Arxiu Històric Nacional (Centre Documental de Memòria Històrica) perquè remeta tots els documents que tinga en els seus fons relatius al querellant i, en concret, els concernents a la seua detenció com a membre, llavors, del Partit Comunista d’Espanya (PCE).
Es tracta de la primera querella criminal, dirigida contra policies de la Brigada Politicosocial franquista, en què s’imputa un delicte de tortures en un context de crims contra la humanitat, admesa a tràmit per un jutjat de l’Estat espanyol.
La querella criminal presentada s’emmarca en la campanya de presentació d’aquest tipus d’accions penals arreu de l’Estat espanyol a fi de denunciar davant dels tribunals espanyols els crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista. Hi ha un total de 18 querelles que s’han presentat a Madrid, a Oviedo i a València.
A València s’han presentat un total de sis querelles criminals impulsades per l’Associació Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme al País Valencià integrada en la Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina (Ceaqua).
La resolució judicial dictada pel Jutjat d’Instrucció número 1 de València “representa una fita important per a revertir la situació d’impunitat que, fins ara, manté l’Estat espanyol en relació amb la falta d’investigació dels crims internacionals comesos durant la dictadura franquista; política d’impunitat que tan durament ha sigut criticada des de diferents instàncies internacionals, entre altres, el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides”.
Així, des de la plataforma valenciana afirmen: “Encara que tard, és el moment que per fi l’Estat espanyol reconega a les víctimes de la dictadura franquista els drets que els assisteixen: veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició.
La resolució judicial dictada “ha d’animar altres jutjats i tribunals espanyols a dictar altres acords amb el Dret Internacional i els Drets Humans i que, evidentment, la Fiscalia General de l’Estat modifique el criteri mantingut fins ara en relació amb la tramitació d’aquestes causes penals, i done suport a la investigació i l’enjudiciament d’aquests crims”.
0