València reclama 1,3 milions de l'Impost de Construccions a entitats religioses i fundacions bancàries

L'Ajuntament de València segueix ferm en la seua intenció de cobrar impostos a totes les confessions religioses i entitats sense ànim de lucre com fundacions de bancs o caixes, que fins ara s'acollien a la Llei de Mecenatge per a quedar exemptes.

En alguns casos, aquestes entitats exerceixen activitats econòmiques que, a més, suposen una competència per a empreses privades que si que abonen tots els seus tributs.

Així, fonts de la Regidoria d'Hisenda han informat a eldiario.es que ja s'han girat 25 rebuts corresponents a l'Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) per valor d'1,3 milions d'euros. El Consistori ja n'ha cobrat cinc per valor de 7.800 euros.

Entre els que hauran de passar per caixa figura una església evangèlica que haurà de pagar 58.000 euros, una escola de negocis d'una fundació empresarial que haurà de pagar 42.000 euros o una societat cooperativa de distribució i comerç en supermercats, amb altres 42.000 euros. També hi ha xicotetes quantitats corresponents a l'Església Catòlica.

Segons l'expedient de les exempcions vinculades a subjectes passius, els tècnics d'Hisenda conclouen que “per a les entitats sense finalitats lucratives, respecte del ICIO, no hi ha cap exempció, per la qual cosa tota obra està subjecta a l'impost”.

Sobre aquest tema, el regidor d'Hisenda, Ramón Vilar, ha explicat que “la inspecció de l'ICIO està donant bons resultats, tant en aquests casos com en la globalitat de la recaptació d'aquest impost”.

En el cas de l'Impost de Béns Immobles (IBI), l'Ajuntament de València sol·licitarà a les Corts Espanyoles i al Govern “una reforma urgent en profunditat” de la Llei 49/2002 de Règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge, la coneguda com a Llei de Mecenatge.

El Ple Municipal va acordar dijous passat adreçar-se al Parlament i a l'Executiu central per a impulsar unes modificacions “dirigides a garantir l'equitat fiscal distributiva per damunt de qualsevol privilegi”.

L'alcalde de València, Joan Ribó, ja va insistir en la necessitat que totes les activitats lucratives tributen en igualtat de condicions perquè això no s'oposa al dret de culte ni als sentiments religiosos, atès que la tributació en cap cas afecta els llocs de culte en si, com esglésies, mesquites, sinagogues o similars... sinó les activitats que sí que suposen una acció amb efectes lucratius que es duguen a terme en altres espais.

Per exemple, la Universitat Catòlica o la Casa de la Salut no abonen 51.000 euros i 196.000 euros d'IBI respectivament, malgrat fer la competència a altres centres privats que sí que el paguen.

No obstant això, com ha informat eldiario.es, els partits polítics també són susceptibles de demanar l'exempció del pagament de l'IBI, acollint-se a la Llei de Partits i de Règim Fiscal, tal com ha avalat una sentència de Contenciós Administratiu de Valladolid, en equiparar-los a entitats sense ànim de lucre.

Una resolució que ha aportat el Partit Comunista d'Espanya (PCE) en el recurs que ha presentat a l'Ajuntament de València, després de denegar-li en primera instància l'exempció de l'impost.

A pesar d'això, la Regidoria d'Hisenda, dirigida pel socialista Vilar, sí que ha admès l'exempció del PSPV a abonar l'Impost de Plusvàlues (uns 100.000 euros) després de la venda de la seua seu del carrer de Blanqueries per valor de 5,8 milions d'euros.

Una exempció, segons els socialistes, avalada per un informe de l'Agència Tributària emès l'any passat, quan depenia de Montoro (PP).