El València trau els Yomus del Mestalla: posa fi a 27 anys d’ultres d’extrema dreta en les seues graderies

El 9 de febrer de 1992 l’entrenador del València CF, un jove Guus Hiddink, paralitzava l’inici d’un partit contra l’Albacete Balompié perquè els serveis del club retiraren una bandera nazi de la graderia de Mestalla. El tècnic va amenaçar que els seus jugadors no iniciarien el partit fins que aqueixa ensenya amb l’esvàstica no desapareguera. El símbol el portaven els afeccionats de l’Albacete (els ultres de Brigadas Blancas), però va ser la primera i única vegada que algun entrenador o membre del club valencianista qüestionava que en l’estadi de Mestalla es mostraren ensenyes antidemocràtiques.

Just aqueix any va ser el d’inflexió per a una històrica penya valencianista que havia nascut el 1983 i que feia una dècada que omplia de color, càntics i pirotècnia els partits del València CF. La Peña Yomus. En un primer moment, aquest grup d’animació va nàixer sense ideologia política i s’hi integraven membres de tribus urbanes de la ciutat, com heavies o rockers, però també molts joves dels pobles dels voltants.

Però el 1992, just l’any que Hiddink va fer retirar la bandera nazi, tot va canviar. En plena expansió del neonazisme entre grups de joves espanyols, València no va ser menys i desenes dels seus membres es van integrar en Yomus fins a acabar prenent-ne el control.

L’antiga penya que ocupava la mítica graderia General Drets del fons nord del Mestalla mutava en els Ultra Yomus. Molts dels seus membres que rebutjaven la ideologia d’extrema dreta van marxar i van fundar altres grups d’animació en altres zones del camp. Des d’aqueix moment, els ultradretans van convertir el Mestalla en el seu domini i van posar en el punt de mira tots els que no seguien les seues directrius.

Des d’aqueix any i en més o menys mesura no era estrany veure en la zona on se situaven els ultres banderes franquistes, creus cèltiques o càntics contra Guillem Agulló, un jove antiracista valencià assassinat el 1993 per membres de l’extrema dreta. D’altra banda, era impossible veure al Mestalla qualsevol ensenya de grups d’esquerres o nacionalistes, que van ser proscrits, almenys visiblement, de les graderies del camp del València CF.

Els membres de Yomus no han amagat mai les seues afinitats neonazis en tatuatges, càntics i braços amb la salutació romana. En els 90, Yomus estava plena d’skinheads, encara que amb el temps aqueixes vestimentes identificatives van acabar mutant en unes indumentàries més casuals. No és difícil trobar en Internet fotografies i vídeos d’aquestes mostres de la seua ideologia dins del camp i en els desplaçaments de l’equip.

Segons expliquen membres d’altres grups d’animació que han acudit al Mestalla des dels anys 90 del segle passat, els Yomus van imposar en el camp una “dictadura silenciosa”. Amenaces i agressions a altres afeccionats del mateix club i control de les banderes que entraven al camp, pressió que s’aguditzava en els desplaçaments.

Per descomptat, queda l’historial violent d’aquests ultres, sobretot en enfrontaments amb altres grups d’extrema esquerra com els Riazor Blues (Deportivo de la Coruña) o els Biris (Sevilla CF) i uns altres de la mateixa ideologia però equips rivals com ara las Brigadas Blanquiazules (Espanyol) o els Boixos Nois (FC Barcelona) en la seua última etapa.

Ultra Yomus van ser tolerats en uns casos i encoratjats en uns altres per les diferents directives del València CF, que els utilitzaven com a mascaró de proa per a pressionar davant decisions en l’àmbit social que els pogueren beneficiar. També perquè controlaven la graderia d’animació i sense els seus càntics el camp tenia un ambient més desencantat. Perquè aquesta ha sigut sempre la seua moneda de canvi, com passava en altres clubs espanyols. Entrades i privilegis –en molts casos negocis amb un lucre personal important – a canvi d’animació en els estadis.

Però això canvià en l’última etapa de Manuel Llorente i, sobretot, amb el nou propietari del club, Peter Lim, de Singapur, que, assessorat per personal extern i del club aquesta temporada han acabat deixant fora de la graderia jove els membres de Yomus limitant l’entrada a majors de 35 anys.

La ferma decisió d’expulsar els Yomus va arrancar el 2015, quan es va començar a perseguir l’entrada de símbols xenòfobs i antidemocràtics al camp, la qual cosa va provocar nombroses amenaces contra els dirigents del club. Just aqueixa temporada va arrancar a caminar i es va crear la graderia jove batejada com la Curva Nord –una còpia de la ultradretana Corba Nord de l’Inter de Milà– on es van integrar molts radicals d’Ultra Yomus que van continuar boicotejant la graderia d’animació i amenaçant el club.

La paciència del club amb aquests elements radicals va acabar fent fallida el 9 d’octubre de 2017, quan més d’un centenar de membres d’Ultra Yomus van protagonitzar les agressions contra una manifestació per la llengua en el centre de València.

En aquests moments hi ha tretze membres dels Yomus i antics socis del València CF que estan imputats per aqueixos fets i el jutge d’instrucció els investiga, a més de per delictes d’odi, per associació criminal. Després dels fets del 9O, el club va retirar els abonaments als Yomus implicats, cosa que va aguditzar el pols que els ultres ja li havien fet al club.

L’any passat i després de desavinences amb el València CF, la Curva Nord va deixar d’animar en els partits finals de la temporada quan l’equip es jugava la Copa del Rei i l’entrada en la Champions League. La majoria dels membres d’aquest col·lectiu, que reuneix unes 2.000 persones, volien donar suport amb els seus càntics a l’equip, però la pressió dels afins a Ultra Yomus i les amenaces van fer callar la graderia. Va ser la gota que definitivament va omplir el got.

Des del 17 d’agost passat, les graderies d’animació del Mestalla no tenen ultres entre els seus integrants. Almenys, no visiblement. Perquè la lluita no ha acabat. Aquesta setmana el València CF ha hagut d’emetre un comunicat en què adverteix que defensarà els afeccionats que reben amenaces de la Curva Nord-Yomus per animar l’equip.

El FC Barcelona de Joan Laporta va ser el pioner a expulsar els ultres violents de les seues graderies, els Boixos Nois. El Real Madrid el va seguir. Ara el València CF continua un camí que serà dur, però que convertirà el Mestalla en un espai més democràtic.