Els pressupostos de València es posaran les ‘ulleres morades’
El sociòleg francés Edgar Morin va escriure fa dues dècades: “L’economia, la ciència social més avançada matemàticament, és la més retardada socialment i humanament, perquè s’abstrau de les condicions socials, històriques, polítiques, psicològiques i ecològiques que són inseparables de les activitats econòmiques”. L’economia, per a molts pensadors, redueix les persones a xifres i la qualitat de vida a indicadors i sigles incomprensibles.
Un reflex fidel de l’afirmació anterior són els pressupostos. Des dels del conjunt de l’Estat fins als dels pobles més menuts, l’immens dossier de graelles i xifres suposa un autèntic trencaclosques per a qui intenta entendre com afectaran el seu dia a dia. Entre aquesta invisibilització de les persones en les grans xifres macroeconòmiques, les dones són doblement invisibles. “Els pressupostos estan elaborats des de la perspectiva androcèntrica, perquè és la visió que s’ha pres universalment”, explica Mónica Gil, professora de sociologia de la Universitat de València.
La sociòloga forma part del grup de professores i tècniques expertes en igualtat de la Universitat de València formaran personal tècnic i polític de l’Ajuntament de València per incorporar la perspectiva de gènere en les actuacions municipals, especialment en els pressupostos. “L’enfocament de gènere consisteix en l’observació de les desigualtats entre homes i dones que no poden explicar-se per la biologia, desigualtats que són canviants en les diverses cultures o que són producte de la tradició cultural i els prejudicis, i que limiten o obstaculitzen el desenvolupament personal dels uns i de les altres i, per tant, la igualtat d’oportunitats”, explica un dels documents de treball de les professores. “Aplicar aquesta perspectiva en el pressupost públic implica detectar aquestes desigualtats per a tractar-les, la qual cosa afig eficàcia i eficiència en l’assignació dels recursos i aporta riquesa i cohesió social”, assenyala el text.
El primer pas és crear un grup organitzador en què participen els tècnics d’Hisenda i el departament d’Igualtat per a fer una anàlisi dels pressupostos, buscant-hi les necessitats més urgents de la població. Es du a terme un estudi dels pressupostos d’anys anteriors desagregant per sexe els indicadors per a assenyalar les desigualtats i evitar l’aparent neutralitat de les xifres. “Quan entres en el departament d’Hisenda i dius que adaptaràs la visió de gènere, la resposta sol ser: ‘Però com s’adapten les xifres? No tenen a veure amb homes i dones’”, conta la docent.
“Cal transcendir aqueixa idea, els pressupostos són xifres, però darrere hi ha polítiques que s’implementen sobre una població que no està en igualtat de condicions de desigualtat. Si no tens en compte l’existència de desigualtats, les reprodueixes”, defensa Gil, que explica en què consisteix aplicar la perspectiva de gènere mitjançant l’exemple de les subvencions a l’esport infantil. “Sense aplicar l’enfocament de gènere, podem considerar que les ajudes a l’esport infantil són positives. Si mirem més enllà i busquem a què es destinen les ajudes, veiem que les beneficiades són majoritàriament associacions de futbol. Qui juga al futbol? principalment, els xics, per la qual cosa veiem que les ajudes arriben en gran manera als homes i no a les dones”. Com s’introdueix la correcció de gènere? Per exemple, explica la professora, introduint clàusules en les subvencions perquè arriben a associacions de dones.
Econòmicament, una altra mesura seria abaixar l’IVA als productes d’higiene femenina, eliminar la ‘taxa rosa’ o incloure en les farmacioles d’empreses i escoles compreses, tampons o altres estris que necessiten les dones. Es tracta, explica la responsable, de comprendre que les necessitats d’homes i dones són diferents i tenir en compte les necessitats de tothom. De veure qui està desatés i en situació de desigualtat, que no tothom parteix amb les mateixes condicions i corregir-les. De posar-se les ‘ulleres morades’.
