Viure al costat d’una zona industrial causa molèsties; viure al costat d’un gran port, també

“Ampliar les àrees portuàries està tornant-se més difícil que abans a causa d’una consciència ambiental creixent i l’oposició posterior de la comunitat. Per tant, sembla que l’era de l’expansió de ports fàcil i lliure de controvèrsies ha arribat al final”.

Així s’expressen els catedràtics d’estructura econòmica de la Universitat de València (UV), Salvador del Saz-Salazar, Leandro García-Menéndez, juntament amb Olaf Merk, en el seu estudi ‘El puerto y su entorno’ elaborat per a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), el qual agafa com a exemple el port de València i la seua polèmica ampliació, que està sent objecte de debat perquè té un estudi d’impacte ambiental obsolet (de l’any 2007 i previ a la modificació del projecte) i per les conseqüències ambientals en el veïnat i en el medi ambient.

El treball parteix de la idea que, si en la percepció social era clar que viure prop d’una zona industrial causava molèsties, ara també es perceben en el cas de les zones portuàries i pretén, a partir d’una sèrie d’enquestes i fórmules, quantificar els efectes ambientals de l’activitat portuària des d’una perspectiva econòmica i establir així en quina mesura afecta tant el medi ambient de l’entorn com la qualitat de vida dels residents més pròxims: “És necessària la quantificació dels efectes ambientals des d’una perspectiva econòmica”.

Segons reflecteix l’informe, “malgrat aquesta oposició creixent a l’expansió del port, alguns ports, com és el cas del port de València (PV), encara estan expandint-se per acomodar futurs augments de trànsit. De fet, com a conseqüència del procés d’expansió experimentat en els últims trenta anys, ara el port de València és el líder en la Mediterrània occidental i el cinqué més gran d’Europa en termes de càrrega en contenidors, segons les dades proporcionades pels ports marítims europeus”.

No obstant això, “des d’un punt de vista ambiental, aquest procés d’expansió no és neutral, ja que no podem passar per alt el seu impacte en el medi ambient circumdant”.

Així, el document fa un repàs a les diferents ampliacions que ha experimentat el port i les seues conseqüències en l’entorn: “La construcció de més molls, que sobreïxen en la mar, ha afectat la hidrografia costanera causant erosió a les platges pròximes a causa de la menor disponibilitat de sediments”.

Com a resultat d’aquest procés d’expansió, “la superfície del port de València es va quadruplicar des del 1980, quan tenia una àrea d’1,5 milions de metres quadrats, en comparació amb els 5,5 milions de metres quadrats actuals”.

L’estudi conclou que es detecten “externalitats ambientals negatives i positives. Mentre que les primeres són el resultat de l’expansió del port per a acomodar els augments actuals i futurs del trànsit marítim, les segones són el resultat de la transformació d’àrees portuàries obsoletes en instal·lacions recreatives com a conseqüència de la consciència ambiental creixent”.

A més, com a conclusió, destaca que “en un context de preocupació ambiental creixent per l’expansió del port, sorgeixen problemes ambientals com a factor clau que configura l’èxit actual dels ports i la seua llicència per a operar en el futur amb un suport local sostenible”

Per tant, “l’aplicació més àmplia del mètode de valoració contingent en les expansions portuàries i el desenvolupament de la costa podria proporcionar una orientació valuosa als responsables de la formulació de polítiques”.