Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Voreres menudes, ciutat menuda; voreres grans, ciutat gran

Urbanisme tàctic a Times Square

Laura Martínez

0

El debat sobre l’ocupació de l’espai públic és encara assignatura pendent, encara que gradualment forçat per la intrusió de gadgets com el patinet elèctric o els balance boards, formes de transport relativament fàcils d’aconseguir i costejar i que venen amb aqueix atractiu que acompanya totes les novetats en el sector tecnològic. En aquesta discussió, no obstant això, sembla que hi ha un exclòs: el vianant. La persona que camina per a anar a la faena, anar a comprar o simplement passejar.

El catedràtic d’urbanisme de la Universitat Politècnica de Madrid, José Farenyina, apunta en un dels seus textos que una de les solucions que li va donar el planejament –urbanístic– a la ciutat produïda per la Revolució Industrial va ser la separació de funcions. Faena, habitatge, compres i oci tindrien des de llavors espais separats en un nucli urbà, la qual cosa produeix, segons l’autor, una ciutat fragmentada. Les distàncies, diu l’acadèmic, són massa grans per a anar caminant o amb bicicleta i massa baixes les densitats –de població– per a possibilitar un transport col·lectiu eficient i rendible“.

Així, amb els anys, les ciutats s’han pensat per a desplaçar-se amb cotxe. A part de l’efecte obvi, l’augment de la contaminació, que un nucli s’ordene al voltant dels desplaçaments privats, té altres conseqüències: els vianants perden espai. El vehicle privat no és el principal mitjà de transport per ús, però sí que és dels què més espai acaparen a la ciutat. Guanya l’individu, perd el col·lectiu.

Ajuntaments de pràcticament tots els països occidentals fa anys que posen en marxa mesures perquè els vianants comencen a guanyar espai. Bé siga per la consciència davant el canvi climàtic, bé per tractar d’ajudar el comerç. El cas és buscar alguna cosa que s’allunye de la jungla d’asfalt i s’assemble a una ciutat més amable per a les persones. En aquesta línia apareixen també cada vegada més estudis sobre ciutats i gènere, sobre com l’estructura urbana afecta de manera diferent homes i dones.

En algunes ciutats es viuen com una revolució els canvis lleus en la mobilitat de les persones i en els seus espais. València ha sigut objecte de polèmiques amb cada conversió en zona de vianants anunciada, com ho va ser el tall al trànsit de part de la Gran Via a Madrid o l’anunci de les ‘superilles’ de cases a Barcelona. Però els carrers per als vianants no són un invent de Manuela Carmena, d’Ada Colau o de Joan Ribó, però tampoc de Satanàs.

Alguns autors van apuntar que el progrés de les ciutats podria anar en el mateix camí que el retorn al passat. A l’altra banda del món i quasi una dècada arrere, quan Michael Bloomberg era alcalde de Nova York, va dur a terme en aquesta ciutat una prova pilot anomenada ‘Llum verd per a Midtown’, un eslògan popular per a eliminar el trànsit de Broadway. Els resultats van convéncer el govern de la ciutat per a emprendre la conversió en zona de vianants de zones claus com Times Square. Nova York, capital cultural, va acabar guanyant 8.000 metres quadrats de carrer per a celebrar esdeveniments, actuacions, performances o, simplement, perquè hi passen desenes de milions de persones l’any.

El pas del temps demostra que si dones espai a la gent, la gent ocupa aqueix espai. Si hi ha un banc, t’hi asseus; si hi ha música, balles. Aquests canvis lleus, que es fan sense a penes pressupost, reben el nom d’actuacions blanes o urbanisme tàctic. Són projectes pilot, modificacions sense obra i actuacions fàcilment reversibles en cas que no funcionen. Un encert-error, prova-assaig per a una ciutat amable.

A Europa, París, Londres i Cracòvia han dut a terme aquestes iniciatives en els últims anys. L’any passat s’inaugurava el Parc de les Riberes del Sena, que transformava més de 3 quilòmetres d’antiga autopista de la capital francesa en un espai verd. De la seua banda, els anglesos gaudeixen des del 2011 de 80 metres de carrer que uneix tres grans museus.

L’Ajuntament de València s’ha anat sumant amb iniciatives acolorides –no del gust de tothom– a donar visibilitat als canvis a la ciutat. Des de la Regidoria de Mobilitat han anat ampliant espais entre vorera i carretera amb un verd cridaner per acostumar els vianants als nous espais. Uns quants portatestos i un terra pintat són prou per a mostrar aquesta oferta. Es tracta, sense més, de donar espai als que viuen la ciutat.

Etiquetas
stats