‘Alertadors’ del món, uniu-vos

La guatemalenca Renata Ávila i el francés Jean-Philippe Fogle són advocats. La xilena Auska Ovando i el català resident a Mèxic Eduard Martín-Borregon són periodistes. Els quatre joves es dediquen en els països respectius a crear tecnologies i infraestructures segures perquè els whistleblowers (alertadors) puguen fer arribar les seues denúncies a la premsa sense que acaben acomiadats o davall terra. Ahir van compartir les seues experiències en la jornada sobre tecnologies per a la protecció dels alertadors organitzada a València per la Càtedra de Transparència i Gestió de Dades de la Universitat Politècnica, la Fundació Internacional Baltasar Garzón i l’ONG llatinoamericana Ciutadania Intel·ligent.

L’advocada Renata Ávila ha representat víctimes de les brutals violacions de drets humans que va patir el seu país i també per a Wikileaks i el seu fundador Julian Assange. Ha vist com evoluciona un camp, el dels whistleblowers que ni tan sols té una traducció consensuada en valencià: “Wikileaks té ja deu anys i la tecnologia per als ‘alertadors’ ha canviat radicalment, però la repressió no ha canviat”, adverteix. Per a aquesta advocada, la Unió Europea “hauria de rebutjar tecnologia ferralla que està dissenyada per a espiar ciutadans europeus”. “Els polítics, també amenaçats per l’espionatge i el control estatal, haurien d’impulsar nous estàndards de privacitat. No solament en matèria de lleis, també en el disseny del maquinari”, afig.

Ávila és col·laboradora d’aquest diari i forma part del Consell del Futur Global que organitza el Fòrum Econòmic Mundial i del Comité Assessor del Consell per a la Societat de la Informació de l’OCDE. També forma part del col·lectiu coordinador del moviment Democràcia a Europa 25 fundat per l’exministre grec de finances Gianis Varufakis. “Lamentablement a Europa s’amenaça els ‘alertadors’ i a l’Amèrica Llatina se’ls mata”, diu.

Auska Ovando, asseguda al seu costat durant una pausa de la jornada, lamenta la situació a Xile. “Sempre es diu que Xile és una democràcia exemplar a l’Amèrica Llatina però la veritat és que no hi ha una cultura de la denúncia de la corrupció ni tampoc un marc legal robust”. “Nosaltres facilitem que els ‘alertadors’ vagen a mitjans de comunicació, perquè no tots els casos poden anar per la via jurídica”, explica.

En alguna cosa semblant treballa el periodista català establit a Mèxic Eduard Martín-Borregon. Méxicoleaks, una plataforma independent de denúncia ciutadana de la qual forma part, ofereix “eines perquè el denunciant aconseguisca parlar i després continue amb la seua vida amb normalitat”.

“Massa vegades –assegura el periodista català– associem el whistleblower amb un heroi. Edward Snowden és un heroi, Chelsea Manning és una heroïna, Julian Assange és un heroi. Però jo no vull herois, jo vull ciutadans que el dia que vegen una problemàtica que està afectant la societat puguen dir-ho i, sobretot, continuar vivint bé i no caure en l’exili, expulsats de la faena o directament morts.”

El treball de Méxicoleaks és senzill i efectiu: “Quan arriba una informació, avaluem si és verificable i d’interés públic; si és així, la comencem a investigar, siga en solitari o en col·laboració”. L’èxit de la iniciativa mexicana ha arribat també a Xile. Així, Chileleaks permet “fer menys opaca la relació entre diners i política”, conta la periodista Auska Ovando.

Si bé la situació en nombrosos països de l’Amèrica Llatina és molt greu pel que fa a la protecció dels denunciants –Auska Ovando parla d’“una situació de por generalitzada i de falta de mecanismes de protecció”–, el periodista Martín-Borregon assenyala una lliçó apresa molt rellevant: “Tenim detectat que com més publicacions fem, més gent es decideix a parlar”.

El jurista francés Jean-Philippe Fogle no entén massa castellà, però capta de seguida que els seus col·legues de l’Amèrica Llatina estan en el seu mateix negociat. Des de la House of the Whistleblowers de París, creada per organitzacions com Greenpeace o Transparència Internacional, ajuden els llançadors d’alertes francesos a tindre un interlocutor únic i, el més important, quedar en el terreny necessari de l’anonimat. “Els donem consells jurídics, ajuda tècnica i també psicològica perquè solen estar en una situació d’estrés posttraumàtic”, assegura. A més, també proposen tallers de formació a empreses privades i administracions públiques franceses per a “crear una cultura de l’alerta”. “Estem satisfets perquè la gent ens contacta i veuen que és segur”, afig el jove jurista.

Els quatre activistes coincideixen en la necessitat d’establir infraestructures i tecnologies segures per als llançadors d’alertes, especialment en casos de corrupció transnacional com el Lava Jato al Brasil i les seues derivades en altres països del cas Odebrecht. Quan aquests casos transnacionals –d’una complexitat aclaparadora i amb una quantitat de documentació descomunal– “ja estàvem en dinàmiques de col·laboració”, assegura Martín-Borregon que, juntament amb els seus companys de Méxicoleaks, va publicar el contracte d’Odebrecht a Mèxic. “Va ser una investigació col·laborativa i el fet d’estar treballant de manera col·lectiva ens va permetre arribar molt més lluny del que van arribar la resta dels mitjans”, explica.