València alerta d’un increment de salinitat en l’Albufera per la falta d’aigua del Xúquer, l’efecte barrera del port i el canvi climàtic

“L’absència d’aportacions d’aigua del riu Xúquer en les últimes quatre dècades, juntament amb la reducció de les platges del sud i del sistema dunar per la falta de sediments del riu Túria i de l’efecte barrera del port de València, unit a l’augment del nivell de la mar i a les fortes tempestes a conseqüència del canvi climàtic han generat el còctel perfecte per a causar un fenomen de salinització en l’Albufera que a llarg termini pot posar en risc els cultius d’arròs”.

Així de preocupat es mostra el vicealcalde de València i regidor de Conservació d’Àrees Naturals i la Devesa-Albufera, Sergi Campillo, davant la situació que travessa el Parc Natural, que, malgrat no ser nova, va agreujant-se amb el pas del temps a conseqüència dels factors descrits.

De fet, l’informe ‘Salinització de sòls en aiguamolls: el cas de l’Albufera de València’ elaborat el 2015 per Héctor Moreno-Ramón i Sara Ibáñez-Asensio, de la Universitat Politècnica, ja alertava d’aquest procés, sobretot en la zona nord del llac, la més allunyada de les aportacions del Xúquer i que, per tant, només rep aigua de la depuradora de Pinedo, així com en la restinga arenosa per la influència de les aigües marines.

L’estudi conclou que els sòls de l’Albufera de València estan salinitzats per efecte de la intrusió marina, que la làmina d’aigua permanent present en l’aiguamoll és primordial per a desplaçar la capa freàtica salina cap a posicions més profundes, i evitar així la salinització de la superfície del sòl i, per tant, la impossibilitat de cultivar arròs de manera rendible, i que l’estiu és el període de més risc de salinització.

Segons recull aquest document, els mateixos agricultors adverteixen que, si no es prenen mesures en un termini de 30 anys, l’excés de salinitat del sòl farà inviable el cultiu d’arròs.

Campillo comenta que les solucions per a corregir aquesta situació passen perquè l’Estat escometa d’una vegada la regeneració de les platges i les dunes del Parc Natural i per l’increment d’aportacions del riu Xúquer, derivat dels estalvis assolits per les obres de modernització de la Séquia Real del Xúquer, cosa que està reconeguda legalment.

“Fins a principis dels anys 80 entraven 350 hectòmetres d’aigua del Xúquer al llac, però la sobreexplotació del riu va fer que s’anara perdent aquest cabal; actualment l’Ajuntament entén, i així ho ha exigit, que el llac necessita una aportació anual mínima de 70 hectòmetres que es poden obtindre dels estalvis esmentats; de fet, han començat a arribar lleugeres aportacions per aquesta via”, explica.

En concret, l’ús ambiental d’aquests cabals en l’Albufera es va iniciar l’any hidrològic 2017-2018 amb una modesta aportació de 2 hectòmetres cúbics que s’ha incrementat gradualment a mesura que es transformaven a reg per degoteig nous sectors. Per a aquesta temporada s’ha calculat l’excedent derivat de la superfície modernitzada des del 2011 en 12,36 hectòmetres cúbics.

Malgrat tot, la realitat és que al cap de 20 anys encara queden pendents d’executar 23 dels 45 sectors de degoteig previstos en l’àmbit de la Séquia Real del Xúquer.

Precisament, Campillo avança que en el ple municipal d’aquest mes es presentarà una moció que ha aconseguit l’aval de tots els grups polítics en què s’expressa al Ministeri de Transició Ecològica i a la Conselleria d’Emergència Climàtica el seu suport a l’execució de les actuacions necessàries per acabar la modernització dels sectors pendents de la Séquia Real del Xúquer i que s’incloguen dins del Pla de Recuperació i Resiliència de la Unió Europea actualment en desenvolupament.