Ventilació, il·luminació i higiene

Hui, com tots els 12 de maig se celebra el Dia Internacional de la Infermeria, el qual ens serveix de record del naixement de Florence Nightingale i d’oportunitat per a acostar a totes i tots la figura de la matriarca de la ciència infermera. Com tots i cada un dels últims 60 dies que estan sent històrics, aquesta efemèride també serà especial. El 2020 va ser declarat per l'OMS any de la Infermeria per la seua important contribució per mitigar les desigualtats al món. Evidentment, quan es va prendre aquesta decisió ni remotament s’intuïa la greu crisi pandèmica que ens anava a assolar, però he de reconèixer, que no pot ser un any més oportú el que es va dedicar a les nostres companyes infermeres. En aquesta situació, tal volta la societat està tenint l’oportunitat de reconèixer i valorar, igual que ho feia la Marea Blanca, als sanitaris en general, a les infermeres en particular, i a tot el sistema sanitari públic en conjunt.

En aquests moments recorde especialment aquell cartell incònic que vèiem quan anàvem al centre de salut on es representava a una infermera pregant silenci (i per tant respecte, tant a pacients com a professionals), si més no el to i la representació de la professió no era el més addient però posava en valor dues idees: l'infermera vetllant per la qualitat de l'assistència i que les infermeres representem el col·lectiu més nombrós i nuclear de la nostra sanitat i els nostres professionals en conseqüència, el seu principal i més valuós recurs.

Nightingale, la dama de la llàntia ha tornat a tenir cura de nosaltres. A Londres un dels hospitals de campanya instal·lats per evitar el col·lapse de l'NHS ha estat batejat amb el nom d'aquest “àngel guardià”. I de cop i volta, tornem als seus postulats més bàsics per combatre una pandèmia com ella combatia la mortalitat des de l'hospital de Crimea: ventilació, il·luminació i higiene. Higiene de mans, ara ho tenim claríssim: higiene per acabar amb un virus. Amb aquestes pautes igual de senzilles com revolucionàries van aconseguir reduir la mortalitat del 42% al 2%. Les investigacions de Joseph Lister, coetani de la primera infermera professional, també van suposar una fita en la higiene i desinfecció al utilitzar per primera vegada els antisèptics, gràcies als quals, hui disposem del nou company de vida, el gel hidroalcohòlic. Els seus llegats, molts anys després, continuen sent imprescindibles per al benestar de tota la societat.

El missatge que es trasllada des de les autoritats sanitàries per combatre la infecció per SARS-CoV-2 que provoca la malaltia COVID-19 tornen innegablement a tindre com a base aquests principis, que va anunciar Nightingale “hi ha cinc punts essencials per assegurar la salubritat dels habitatges: l'aire pur, aigua pura, desaigües eficaços, neteja i llum”.

La infermeria no es caracteritza per ser una ciència que requereix de grans inversions en tecnologia ni en investigació de laboratori, sent una disciplina sanitària, coneix i usa aquestes tecnologies, però el seu centre d'atenció és la persona, com a ésser complex i polièdric. Fem prevenció, potenciem la salut i tractem la malaltia en totes les seues esferes, perquè ens importa i preocupa oferir una atenció holística, i això també requereix analitzar el medi que la rodeja, i la interacció amb ell.

Nightingale en 1852, va ser la primera autora que oferia un paradigma per desenvolupar un marc teòric, i ho feia posant a la persona en el centre, també va ser la primera a establir una administració i planificació hospitalària eficient i la correlació entre les tècniques i les necessitats de les instal·lacions mèdiques. Amb aquestes qualitats intrínseques a la professió, la infermera es revela com un actiu molt valuós per a l'exercici de polítiques públiques, però malauradament, i fonamentalment degut a la bretxa de gènere, la figura de la infermera no es comuna en els equips directius.

Dies com el que celebren hui ens permet recuperar un poc la visibilitat de la professió infermera que es nega en el dia a dia. Reivindicar el treball silenciós, humil i constant de la infermera és sempre una tasca pendent que en moltes ocasions no ens deixa veure el gran potencial que té, no sols per la versatilitat i la capacitat de treball en equip sinó pel grau d’humanització que aconsegueix en una organització quan posa a les persones en el centre de les polítiques.

*Dr. Cristian Veses Donet, infermer, doctor en Biomedicina i sotssecretari de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica