Feliç dia de l’adultocentrisme

No, no és una errada. Hui, 12 d’agost hauríem de felicitar a la joventut pel seu dia internacional. Però com que estem de vacances, viatges, currant o buscant-nos la vida, potser rebre una palmadeta en ‘el nostre dia’ no siga massa representatiu.

El que sí que podem celebrar, perquè en aquests temps està de moda, és l’adultcentrisme. Aquesta cultura basada en entendre que les persones majors són éssers complets i savis, i que les persones joves estem encara en construcció i aprenentatge, i que per tant hi ha àmbits o temes sobre els que és millor que no parlem o prenguem part.

L’última expressió notòria d’aquesta moda adultocèntrica la va viure l’activista climàtica Greta Thunberg a finals de juliol, quan al ser convidada a l’Assemblea Nacional Francesa per parlar sobre l’emergència mediambiental, va ser insultada per certs diputats per la seua vestimenta, ridiculitzada per la seua curta edat o directament acusada de no tindre idees pròpies i d’estar sent manipulada per suposats lobbies ecologistes.

Aquest subjectes, a qui carinyosament anomenaré senyoros –per representar clarament el perfil de senyor adult que, utilitzant com a argument la seua trajectòria vital i/o acadèmica, s’erigeix com a eminència i exigeix respecte, escolta, agraïment etern i obediència cega– practiquen constantment un discurs encara imperant del món adult cap a les persones joves: que no hem desenvolupat les nostres capacitats i sabers, que tenim una falta d’experiència, que la nostra falta de visió global ens fa tindre idees utòpiques o radicals, que ens falten anys per madurar, o que som molt influenciables i no podem tindre idees o conviccions pròpies.

Realment, aquest discurs dels senyoros és només una reacció a una amenaça cap al seu statu quo. I és que Greta, com a dona, jove, empoderada, és un perill per al poder heteropatriarcal en què es basa la societat actual, a l’igual que la democratització del coneixement està posant en risc un poder exercit només per adults.

L’antropòloga Margaret Mead ens ho explica clarament: ens trobàvem en una societat de cultura postfigurativa, on el saber, coneixements del món i experiències es trobaven en mans de les persones majors, que transmitien aquesta saviesa a través de processos acadèmics, familiars i socials. Però hui ens trobem ja en una societat de cultura cofigurativa, on el saber i el coneixement ja és compartit, i comencem a accedir i acumular saber i experiències sense dependre dels adults (i és més, en alguns casos ja som els joves qui ensenyem a les persones adultes sobre moltes coses). El problema i les tensions es troben en aquelles persones, senyoros, que no reconeixen aquest fet, i que veuen amenaçada la seua posició pel fet que el saber i els coneixements ja no estiguen, només, al seu abast.

Però, prepareu-vos, perquè qui sap si estem caminant cap a una societat de cultura prefigurativa, on el saber, coneixement i experiències estiguen en mans i en poder de la gent jove, i les persones adultes hagen de recórrer a nosaltres per entendre el món.

Hui dia, milers de Greta desenvolupen i demostren la seua capacitat, coneixements i habilitats per poder ser autoritat, per poder construir i per poder participar activament de la vida pública i col·lectiva, per a desgràcia dels senyoros que veuen com l’statu quo va canviant.

Ens trobem davant d’un nou horitzó que supera els desitjos de control d’un món adult que no està ni per damunt, ni per davant, i que ha d’entendre que la joventut ja no demanem permís, sinó que exigim prendre part, prendre decisions, i prendre el control de les nostres vides i del nostre planeta.

Per això, hui felicitem als senyoros en el seu dia de l’adultocentrisme, perquè creuen que encara poden detindre aquest procés imparable. Però felicitem a totes les persones joves, i especialment a aquelles que s’han sentit menyspreades pel fet de ser joves, perquè, companys i companyes, el món és vostre.