Urbanisme inundable: un apunt toponímic

Els urbanistes, els arquitectes i altres gremis están implicats en l’elaboració de documents urbanístics, qualsevol que siga l’abast físic, temporal o jurídic que se’ls assigne.

Els instruments de la Generalitat pròxims a tindre la seua obligada revisió en són un cas sovint citat com a exemplar, sobretot si se’n  fa un ús adequat i no amb ull d’ambicions o designis.  Tinc encara present del 1982 la vesprada al Govern Civil. Amb les màximes autoritats estatals consultant un mapa turístic 1:400.000 durant la reventada de la presa de Tous. I les comunicacions a càrrec de les unitats militars, de bombers i de guàrdies municipals que vam reclutar a allaus, la majoria voluntaris. Mentrestat, l’aigua desfermada superava l’autopista i inundava camps i carrers.

Ha estat un costum meu mentre em dedicava professionalment al tema: tots els meus equips han fet un reconeixement, a peu, de l’espai que anaven a ordenar. Sense els mitjans de què es disposa ara, acudíem a mètodes molt elementals: les acumulacions d’al.luvions als carrers i places durant alguna pluja recent en la toponímia. Així, carrer del Barranquet, camí del Barranc, carrer de la Bassa, i tants altres que podien posar-nos sobre avís de cursos d’aigua eventualment perillosos.

Gaudir d’una bona cartografia i saber-la constituex una ferramenta multiusos de gran valor, i no només per als professionals de tota mena… a efectes fiscals, el cadastre, tot i que els constrenyiments i més dels compradors de sòl en facen nombrosos tripijocs. Tenir a l’abast una bona cartografia com la de l’Institut Cartogràfic València es tant un luxe com una necessitat. 

Fer tripijocs sembla que forme part de la “identitat” indígena. Una més de les identitats valencianes. Els cadastres s’alcen sobre terrenys a efectes sobretot fiscals i administratius, i des que es fan aeris els errors s’acumulem: algun n’he vist que no reflectia els barrancs ni les passeres de ramat. Aquestes considerades imprescriptibles.

No és d’estranyar que els espavilats s’afanyen a presentar projectes sobre aquests “errors” que sovint els ajuntaments donen per bons, i en consequència ens trobem amb un territori que al final està cobert de ciment.

Tota la plana litoral del país és un aiguamoll amb algunes excepcions. La capa freàtica és contínua i potent. En algus casos ha format l’Albufera i extensos arrossars per intrusió marina. Els nuclis urbans s’assenten sobre petites eminències de fangars espesseïts per l’activitat humana i amb pendents mínimes, inundables. El territori litoral està solcat per barrancs més o menys de llarg recorregut i zona de recepció d’aigua. Les pluges, quan són ben fortes, i encara ho són més a causa del canvi climàtic, porten a inundacións devastadores.

Tot aixó és ben sabut, només que els efectes són més grans, més greus, com estem veient. No són suficients els estudis de recurrència histórica, tan útils. Caldrà una nova prospectiva que tinga en compte la forestació, l’erosió del sòl i l’ocupació real del territori, amb urbanitzacions i ampliació dels assentaments urbans.

I la vigilància sobre les autoritzacions és clau per a un efectiu control dels usos del territori que durant molts anys ha estat objecte de maltractament. Un maltractament que ho ha estat de la mà dels mateixos valencians, convé no oblidar-ho, i ens pertoca refer els passos perduts a nosaltres mateixos.

És evident que el planejament urbà no pot ser obra d’un sol gremi, els arquitectes, sino d’un grapat d’especialistes que van des dels juristes fins als geògrafs, biòlegs, meteoròlegs, enginyers, economistes, tots amb una bona connexió amb les poblacions locals arrelades.

Convé tindre una perspectiva temporal més enllà del que disposen les lleis vigents i sense perdre que la dimensió espacial no és el terme municipal sinó les unitats naturals que defineixen els espais de planejament, els espais de relacions efectives més enllà dels sants patrons i les processons. No és posssible que una demarcació municipal haja previst una depuradora quan el municipi veí al mateix territori ha previst un parc i una zona residencial.