És clar que podem

Podem fer-ho, fent l’ullet als valors polisèmics de l’expressió en valencià. I podem perquè volem, i tenim la raó per voler-ho i els instruments per poder-ho fer.

La tragèdia dels aiguats només, quasi res, subratlla la ignorància culpable d'una ineptitud creixent per a gestionar, no ja fenomens extrems, sinó elements quotidians a l’abast de les autoritats que hem elegit per tals menesters.

Els resultats, quan esdevenen mortals, no poden ser més tràgics, i quan la fugida i la mentida són el pinso amb què domar els mitjans i intoxicar els ciutadans, les dues accions poden, i es donen, juntes amb frequència pestilent.

Els morts primer, com correspon a una societat madura. I el terrabastall causat a les institucions per incapaços amb notables excepcions. Qué no haurien dit els autonomistes si el Govern central agafa les regnes? Com a mínim, invasió de competències per a incompetents.

Els morts per davant, he dit. I el sistema democràtic, tot seguit. El desànim de la gent és comprensible quan els mecanismes de prevenció, de gestió, un darrere l’altre, començant pel més elevat dels responsables, fallen. I passat un any, encara no en sabem ni la meitat.

Insensateses importades dels tuguris ideològics, continues en allò més podrit de la fàbrica del capitalime més salvatge, no poden impedir que la veritat trobe el seu camí i que faça tabula rasa amb el sac de negacionistes, d’inquisidors analfabets i manipuladors de bones gents.

Podem fer-ho si els demòcrates es desprenen de les seues exclusions mútues i perden el temor a l’enormitat financera i mediática que han bastit a les nostres espatlles els qui ara es mostren com a exemple social a cavall dels diners i d’una jactància i d’una supèrbia insultants.

La ciutadania ja ha dit que no, amb respostes exemplars. Un any i amb procediments judicials, pel que em diuen en bones mans, que no se sap quant duraran. Mentrestant, els causants segueixen amb la seua lletania sense modificar-ne ni un punt i apart.

Amb “arguments” tan contundents com remoure d’À Punt la cap del servei meteorològic. Els missatgers i una supèrbia insultant en són els responsables. Ara ja poden posar al capdavant del temps al tio Micalet de la Font, que farà les previsions ajudat pel Calendario Zaragozano. Per un panet i una copeta farà el mateix, amb la terra plana, a més a més.

Podem fer-ho. Estem veient com la ciutadania s’organitza i es manifesta en tots els àmbits, desbordant, per a desgràcia dels sense ànima, per als diners, els mitjans i els aparells dels partits de dreta i extrema dreta –si és que són diferenciables.

Un any de manifestacions de tota mena haurien de fer pensar, i no només als causants de tanta desídia com la de voler-nos fer a tots un ramat d’imbècils sense ulls, orelles i cames.

Caldrà reviscolar les institucions corcades per una colla famolenca d’ocupar el que sempre han considerat com a propi.

Això vol dir eleccions. El sistema millor per desempallegar-se de la colla tòxica, i alhora d’aclarir també com es refà l’esquerra, dividida en grupets personalistes malavinguts i amb un partit socialista que sembla de pedra picada davant la necessitat de reagrupar totes les forces progresistes i valencianistes entorn de la pedra més forta electoralment. I això passa per una profunda reflexió per part dels socialistes.