La barrera del 3%, mínim comú denominador en la reforma de la Llei electoral valenciana
La Llei electoral valenciana data del 1987, encara que la barrera electoral es va introduir en l’Estatut d’Autonomia 5 anys arrere. Des del 1982 els partits que concorren a les eleccions autonòmiques arrosseguen el requisit d’obtenir almenys un 5% dels vots per a poder tenir representació parlamentària.
Aquesta barrera s’ha cobrat en algunes convocatòries la presència de grups per una diferència de vots reduïda. Per posar-ne dos exemples: en les eleccions del 2003, el Bloc Nacionalista Valencià –hui integrat en la coalició Compromís– liderat per Pere Mayor es va quedar sense diputats a pesar d’haver obtingut 114.000 vots, un 4,77% del total. Amb 40.000 vots més, l’Esquerra Unida –Entesa– de Joan Ribó va obtenir 6 escons en les Corts. En les últimes eleccions, el 2015, Acord Ciutadà –Esquerra Unida i Esquerra Republicana– amb Ignacio Blanco al capdavant, amb un 4,33% (106.000 vots) es va quedar fora del Parlament. Podem, següent partit per damunt, va obtenir 13 escons amb l’11,5% dels vots (gairebé 280.000).
Per a evitar que partits amb més de 100.000 vots –aproximadament el 3% de l’electorat– es queden al carrer, els partits han proposat rebaixar el llistó a aquest percentatge. La comissió que aborda aquesta reforma es va convocar al gener del 2016, encara que des del començament de la legislatura, després de l’estiu del 2015, els diputats havien insistit en la qüestió. Altres assumptes parlamentaris com la comissió de RTVV i l’espai audiovisual valencià van voler que aquesta comissió quedara parada fins que tornara novembre del mateix any. En aquesta cita, els diputats van plantejar un pla de treball enfocat a la baixada de la barrera, sent conscients de la lentitud dels tràmits i de la disparitat de propostes. Llavors per les Corts van desfilar desenes d’experts en sistemes electorals, com Pablo Simón, Óscar Barberá o Jordi Muñoz i, començats els plantejaments, es van evidenciar els desacords entre les posicions que poden ser afins. Tots els compareixents en la comissió parlamentària han defensat una postura comuna: la barrera electoral valenciana és massa alta.
El temps és un factor que s’ha de tenir en compte en aquesta equació: a un any de les eleccions autonòmiques i com que es necessiten dos terços dels diputats a favor, no cal esperar una modificació integral de la norma; més aïna, es preveu un acord de mínims per a abaixar el llistó al 3%, on coincideixen Ciutadans, PSPV, Podem i Compromís. Encara així, caldrien els vots dels diputats no adscrits si el PP no dóna suport a aquesta rebaixa, com sembla segons la seua proposta, que passa per reduir al 0% la barrera electoral basant-se en una circumscripció comarcal per a un terç dels diputats i deixar els altres dos terços amb barrera al 3%, sempre que siga resultat en la suma de les tres províncies.
La barrera electoral valenciana és de les més altes d’Espanya, en línia amb la gallega. Galícia va apujar el llistó al 5% el 1992, arran d’una iniciativa promoguda per Manuel Fraga, llavors president de la Xunta, que pretenia lluitar contra l’“atomització ideològica”. Vint-i-cinc anys després, el PP valencià adapta aquest concepte a la seua proposta de reforma “per evitar que la Comunitat es contagie d’aqueixa febra radical de base populista, tant d’ultraesquerra com d’ultradreta”, reflecteixen en el document.
Entre els punts en què convergeixen les formacions hi ha la recerca de fórmules amb més proporcionalitat i el disseny d’un sistema de llistes desbloquejades que, a més, no vagen en perjudici de la paritat. Així mateix, s’advoca per un mecanisme que corregisca la sobrerepresentació de la província de Castelló i augmente els diputats per València. Castelló, amb un 11% de la població accedeix a més d’un 25% dels escons, mentre que València, amb el 51%, al 40% d’escons, com assenyala Podem en la seua proposta.
Compromís i Podem plantegen una sèrie d’incompatibilitats per a exercir la tasca de diputat, que inclouen ser regidor o alcalde. Una qüestió controvertida, que afectaria uns quants parlamentaris aquesta legislatura i podria anar en detriment del municipalisme, encara que es promociona com una manera de regeneració democràtica i contra l’acumulació de càrrecs. La llei permet que un alcalde o un regidor siga també diputat en el Congrés. En aquesta legislatura hi ha deu diputats de PP i PSOE que ho són; en la passada, el 10% dels parlamentaris també tenien responsabilitats en una corporació provincial.
