eldiario.es

Menú

Empar Marco: “Tenim clar que som servei públic, passe el que passe”

“Ens exigeixen que funcionem com una conselleria, fa la sensació que ningú no sap com funciona una mercantil”, es queixa la directora general de la nova radiotelevisió valenciana

Assegura que “la plantilla que prové de l’antiga RTVV es renovarà prompte” i que À Punt necessitarà gent jove

- PUBLICIDAD -
Empar Marco, directora genera de À Punt.

Empar Marco, directora genera d'À Punt. Jesús Císcar

Empar Marco (Godella, 1959) treballa amb un grup de persones encara reduït en un edifici en obres. El vell centre de producció de Radiotelevisió Valenciana a Burjassot s’ha quedat obsolet en les seues instal·lacions tècniques, està deteriorat arquitectònicament i és objecte de remodelació per a acollir un nou model de funcionament dels mitjans públics (s’està creant l’espai d’una redacció única).

La directora general d’À Punt, periodista procedent del mitjà televisiu (era la corresponsal de TV3 a València), evita donar una data concreta de l’inici de les emissions de la nova televisió, que situa en la pròxima primavera, mentre ja ha començat a emetre una part de la seua programació la nova ràdio autonòmica i en la web de la cadena s’ofereix programació audiovisual per al públic infantil.

Estem en un moment en què s’han complit alguns anuncis, ja que la ràdio ha començat les emissions parcials i la web està en marxa amb programació infantil. Però, per què va tan lent el procés?

Hauríem preferit que començara tot alhora. Això ens donava una perspectiva més clara de què es volia fer, de les diferències que volíem marcar amb el que es feia abans. El que passa és que al llarg dels mesos ens hem adonat que hi havia expectatives, pressió… I que potser valia la pena abaixar una miqueta del burro i pensar que tampoc no passava res per obrir una finestra i ensenyar la poteta. No és exactament el que volíem fer, però va en el camí. Els continguts són els que hi haurà i, així, ho avancem una mica, perquè véiem que es retardaria. I està retardant-se. Els plecs del tema tecnològic són gruixuts, de molts diners, que han de passar per Europa… requereixen molts mesos per a la convocatòria i que les empreses es posen en marxa. Tot és llarguíssim. I també les borses de treball. Amb aqueix escenari de tants retards en tants fronts, pensem que era millor començar així.

La lentitud de la posada en marxa ve causada per la llei de va crear la nova radiotelevisió?

Ve originada per tot. La llei també provoca retards. No va preveure que hi haguera instruments perquè nasquera una nova empresa. Parla dels mitjans, de nomenar la drecció general… Però es tracta de crear una empresa, no sols de dirigir uns mitjans. Requereix una base administrativa i d’això no hi havia res. Quan vaig arribar-hi, estàvem Enrique Soriano [president de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació], el secretari del Consell Rector i jo. Estàvem en l’edifici els tres sols.

Des de la Presidència de la Generalitat es facilita o es torpedina aquesta posada en marxa?

Presidència tenia un paper de facilitar el mecanisme per a crear l’empresa. Sí que ho ha fet… Bé, algú t’ajuda. Hi ha funcionaris que ens han ajudat i és innegable. També de la Conselleria d’Hisenda. Hi ha qui té interés. Ara, ser conscients que el procés calia embolcallar-lo i acompanyar-lo… Crec que hi ha hagut una falta de previsió gran.

Té a veure que la llei és molt administrativa, poc àgil per a un mitjà de comunicació? Està prevista l’empresa com una prolongació del sector públic?

Sí. De què serveix que siga una entitat mercantil? Hauria de comportar una sèrie de capacitats que no té. Acabem funcionant, ens exigeixen que funcionem, com si fórem una conselleria. Amb tots els mecanismes que exigeix el sector públic: relació de llocs de treball, permisos de contractació… moltes vegades fa la sensació que ningú no sap com funciona una mercantil. I hi ha diferències. I no es noten.

Empar Marco durante la entrevista.

Empar Marco durant l'entrevista. Jesús Císcar

Això pot hipotecar-ne el funcionament?

Pot hipotecar-ne el funcionament i ja ho fa. Hi ha moltes coses que podrien fer-se més senzilles, com ara fer contractes. Per a tot has de demanar tres factures, quatre, obrir els expedients com una conselleria… Ens passa cada dia. Sembla que ningú no ho té resolt, ni hi ha manera de resoldre-ho.

Per fer-ho caldria canviar la llei...

Hi ha coses que seria bo revisar-les, ara que ja se’n coneix el funcionament i el dia a dia. Hi ha moltes coses que podrien eixir millor.

Amb aquestes perspectives, amb la campanya de publicitat al carrer… Quin és el calendari?

És difícil de fer mentre no s’aclarisca l’entrada de personal. Estem tirant-nos a la piscina. Som molt pocs i la faena cada dia es multiplica. Arriba un moment en què és inassumible. La prioritat seria que la ràdio tinguera informatius, que està condicionat al fet que almenys d’alguna bossa que vaja més ràpid entre personal tècnic i algun periodista. En el cronograma és el primer. Després, intentar accelerar la posada en marxa de la televisió, que ha de complir una sèrie de condicions que no depenen de nosaltres. Tot es retarda. És fonamental que els programes de producció i d’edició d’informatius estiguen clars, que també s’han retardat un poc. Pensàvem que al febrer podríem tenir preparats els ordinadors i s’ha retardat. Si les empreses acceleren, nosaltres podem acurtar termes. Però si no poden, haurem de conformar-nos amb els seus terminis… bastant més llargs.

Continua pensant que en el primer trimestre del 2018 pot haver-hi televisió?

Continue pensant que a la primavera, però no en el primer trimestre.

Quin personal hi ha treballant?

De la Corporació, en el personal d’administració hi ha 30 persones. Juntament amb els caps de servei i altres treballadors… al voltant de 50.

Quanta gent hi haurà en plantilla al final del 2018?

Pot haver-hi unes 400 persones.

Amb la lentitud de les borses de treball i com que no té informatius, ha de ser una frustració no informar, per exemple, de les eleccions a Catalunya…

És una frustració no poder informar de moltes coses. La gent s’informa damunt. Ací hi ha qui proposa fer-ho entre quatre gats, però no podem comprometre’ns a això.

La falta d’informatius és un llast per al desenvolupament de la ràdio?

Un llast… un llast, no. És evident que és una ràdio coixa, però ho plantegem així. A més, que no hi haja informatius no vol dir que no hi haja actualitat. El magazín està funcionant molt bé, a la gent li agrada i està fent un paper extraordinari.

Li preocupa el recurs de la Unió de Periodistes que demana la suspensió cautelar de les borses de treball?

No sé si sóc molt inconscient, però no em preocupa. Si té una repercussió, ja l’analitzarem quan en tinga. Crec que fem les coses tan bé com podem amb les circumstàncies que hi ha. No crec que estiga fonamentat sobre causes que un jutge puga preveure, però, si és així, afrontarem la situació, com hauria de fer també la Unió.

Hi ha un pla B si s’accepta la paralització cautelar? Com afectaria?

No hi ha un pla B. L’afectació seria una evidència. No crec que poguera dir que no es poden fer programes, ni contractar tècnics… Llavors hauríem de reflexionar sobre si val la pena continuar així, de manera parcial.

Està d’acord amb la imatge, una mica simplificada, que la radiotelevisió autonòmica té un projecte nou fet amb gent de l’anterior?

Jo crec que no. Jo no estava en l’anterior. Crec que l’espai de comunicació públic està muntant-se sobre un projecte amb gent que no estava en l’antiga RTVV, està basat en el que jo pensava que necessitaven els mitjans de comunicació del futur. Ha vingut gent de molts sectors, no sols de RTVV. No crec que siga un projecte refet. Jo vull que la gent que estiga ací se’l crega així.

Estem en un moment en què es qüestiona la independència de Televisió Espanyola i de TV3, en què sembla que els dos models públics estan en crisi. Des de l’engegada d’una nova proposta, com es veu aquest panorama?

Està tot en crisi. És difícil. Els grups polítics i empresarials tampoc no faciliten la tasca dels periodistes. Es prejutja tot el que es fa i es fan campanyes prèvies, sense bases. Nosaltres tenim clar que som servei públic, passe el que passe, i per això hem de fer uns informatius veraços, contrastats, de proximitat. Uns informatius de primera.

Quan es refereix a qüestionaments previs… Parla de les crítiques que es fan des del PP, que és una direcció afí a Compromís?

Sí, a aquesta campanya que es fa des de la dreta i aqueix sector anticatalanista. Bé, per a mi, antivalencianista. Prejutgen una situació absurda. Però ja se sabia que passaria, fóra jo la directora o qui fóra. La campanya estava servida. Em sembla lleig. Crec que els mitjans haurien de nàixer amb bona reputació i això és una responsabilitat de tothom. És absurd dir que la direcció és de Compromís o del PSPV. Ací a ningú se li ha demanat carnet. Es demana un treball professional. Cada un que siga de qui siga, però des del primer dia s’ha deixat clar que ací no es demanen carnets. Se’ns ha de donar l’oportunitat de fer-ho bé, i això repercutirà en la reputació dels valencians.

Empar Marco, en el centro de producción de Burjassot.

Empar Marco, en el centre de producció de Burjassot. Jesús Císcar

Molts d’aqueixos sectors que defensen aqueixa campanya són els que van donar suport al que era Canal 9. Des d’aquest punt de vista, no creu que alguna gent té pendent un acte de contrició que no ha fet?

És evident que no l’han fet. Si es prejutja una cosa que s’intenta que siga diferent… Ells es desqualifiquen. No em preocupen aqueixes crítiques.

La campanya del PP realment fa mal?

Jo crec que la gent és intel·ligent i té sentit crític, memòria històrica, i sap el que ha passat.

Que nasca ara À Punt és una oportunitat també per al sector audiovisual. Quins són els avantatges que comence ara, amb les emissions de les televisions generalistes evolucionant?

En primer lloc, aprofitar els mecanismes tecnològics que arriben al públic. Fa uns anys, es veia la televisió de manera tradicional. Ara tens una audiència que has de satisfer, intentar que la bretxa digital no moleste… És evident que la gent més jove veu la tele d’una altra manera. Així ho estem veient ja, pots veure-ho tot. Nosaltres volem muntar uns mitjans allà on estiga el públic. En això influeix la part tecnològica, quin personal hi necessites i quant. Has de plantejar-te que és completament nou, no pots pensar a muntar només una televisió. Ací [el centre de producció de Burjassot], del que hi ha, dels equipaments… no serveix quasi res.

Els canvis tecnològics i d’ús porten al projecte de redacció única…

Bé, va més enllà d’això. Per a mi és important perquè està en la base del projecte, no sols d’informatius. No hi ha directors de tele, de ràdio… Estem creant un espai de comunicació que ha de ser el mateix, pel que fa als continguts que es distribueixen segons el llenguatge dels diferents mitjans. Tothom treballa per al relat d’històries. Amb la redacció única, no volem un mitjà sobre un altre, sinó que el periodista puga dedicar-se un dia més a la web, un altre a fer un vídeo… en funció del tema. Les maneres de treballar han canviat. Per a la gent que entre de l’antiga RTVV serà molt diferent la manera de treballar. A penes en l’última etapa de Canal 9 els periodistes van començar a muntar les notícies.

Simplifiquem molt si diem que À Punt és una cadena que fa informatius propis i externalitza la ficció?

Se simplifica que és una cadena. No és una cadena, són uns mitjans. També hi haurà programes de producció pròpia. En la ràdio almenys un 60% ha de ser producció pròpia i és perfectament assumible. En la televisió, caldrà tendir que es faça. Això no vol dir que, al principi, com a motor del sector audiovisual, no necessites els programes de producció externa. També són servei públic.

La dinamització del sector audiovisual era un dels aspectes claus de la llei. L’altre era la promoció de la llengua i donar a la societat valenciana un espill on mirar-se. En aquest punt del segle XXI i tal com està el tema, és possible fer un mitjà audiovisual així?

Si no aconseguim que els valencians s’identifiquen amb el seu mitjà públic, no val la pena. Han de parlar de nosaltres, dels nostres músics, dels nostres actors… Si no vertebrem, no tindria sentit. I hi ha molta gent reclamant-ho. M’ha sorprés la resposta càlida de la gent a les primeres emissions de la ràdio i a la posada en marxa de la web.

La directora general de À Punt, Empar Marco.

La directora general d'À Punt, Empar Marco. Jesús Císcar

Pot haver-hi un cert trauma de tornada pel fet de donar cabuda a sectors socials, polítics i culturals que abans no hi apareixien? L’antiga RTVV ignorava completament una part de la societat…

Bé, ara no hem de caure en el contrari. Hi ha un sector que no es reconeixia en l’antiga RTVV, però no pretenem fer-ho al revés. Els mitjans són de tots i això requereix generositat, mirar-se, fer crítiques constructives…

En el terreny laboral, es pot veure reconegut tot el món? La gent més jove, acabats d’eixir de la facultat, critiquen, que basant-se en aquests barems, no poden accedir-hi…

També ho critiquen perquè hi ha un sector animant perquè ho facen. Nosaltres ho hem explicat: hi ha un sector de perfils nous per als quals aqueix barem [en què preval l’experiència en l’antiga RTVV] no serveix. Les borses de treball van lentes també per això, perquè la gent no ho entén i s’han presentat molts a tots els llocs, sense tenir en compte que no compleixen els requisits en tots els casos. Si es presentaren només als llocs a què poden accedir, s’hauria facilitat.

Llavors, quin lloc té en l’ens la gent jove?

Hi ha perfils com els de xarxes socials, SEO mànager… També ha passat en la Corporació. Hi ha molta gent jove que ha entrat en places per a publicitat i màrqueting. Hi ha almenys un 30% de persones que no estaven en l’antiga RTVV, perquè requereixen mèrits que els ex no tenien. Però sembla que la gent, per molt que ho expliques, no s’ho creu.

Hi ha convenis de pràctiques amb les universitats?

Sí. Hi ha una bona relació amb les universitats i estem preparant coses concretes. A més, som conscients que la plantilla que prové de RTVV es renovarà prompte, és gent amb una edat determinada. Quan vaig a les universitats, ho conte als alumnes: us esperem a vosaltres. Són els que entendran la redacció única, com es consumeixen els continguts, els que aportaran idees…

Està ja À Punt incorporada a la FORTA, la federació de radiotelevisions autonòmiques?

Tot l’equip ha anat a les reunions. Aquesta setmana s’acaba de pagar el deute i al gener es formalitzarà tota la incorporació.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha