Iván, maquinista del metro a València: “Si fora per la meua parella, em plastificaria sencer”

Iván Sayago és maquinista del metro de València i, conscient del servei públic que ofereixen, va “tranquil” a treballar, amb material i mesures de protecció enfront del coronavirus, encara que la seua família es preocupa fins al punt que si fora per Patricia, la seua parella, es “plastificaria sencer”.

Assegura a EFE que els companys que treballen aquests dies -la plantilla de Metrovalencia s'ha reduït un terç, com a l'agost- el fan “sense por” i intenten “cuidar-se sabent que no són personal de risc” perquè passen uns controls mèdics exhaustius per a confirmar que no tenen cardiopaties ni problemes respiratoris.

“Però la família i la meua parella es preocupen i no entenen que tot tanca i nosaltres treballarem, però som un servei públic i cal oferir transport als quals no tenen alternativa. Intenten convéncer-me que no vaja i pose excuses perquè cal confinar-se, però això no lleva l'obligació d'haver de complir”, reconeix.

Aquest conductor de les línies L1 i L2 de Metrovalència té 38 anys i viu amb la seua parella, funcionària d'Educació i que teletreballa, i assegura que ella el porta “prou malament”.

“Si poguera (ella) em plastificaria i quan arribe a casa he de deixar la roba apartada en un una penjador, sabates incloses, i anar directe a la dutxa”.

Per contra, assenyala que en el treball el porten “prou bé, no hi ha por”, guarden la distància de seguretat quan s'ajunten en l'habitació de maquinistes “i la conversa no és de coronovirus”.

“Venim a estar a gust i en les estones lliures volem estar distesos, passar una estona amena i no picar-nos més i no donar-li més importància, més enllà de complir la normativa de seguretat i els protocols d'higiene”, afig.

Del que sí que parlen, afirma, és del que s'ha tardat en l'empresa a adoptar les mesures de seguretat per a evitar el contagi, ja que abans de l'estat d'alarma, van ser ells mateixos els qui es van comprar gel i guants i els que voluntàriament van precintar els seients més pròxims a la cabina perquè no s'asseguera ningú.

“Hem estat treballant sense mitjans de protecció i després hem sabut que es pot contagiar tocant el pom d'una porta o un agafador, i la cabina la compartim entre diversos companys”, detalla, i incideix en què “fins fa poc” no es va desinfectar i l'empresa no els va proporcionar guants ni gel, mentre que tampoc tenen màscares.

“És el que més s'ha trobat a faltar”, afirma, i insta a adoptar protocols, per exemple, perquè no s'ajunten maquinistes, interventors i caps de circulació.

I assenyala: “No ens neguem a treballar perquè sabem que cal complir amb un servei de transport públic, però cal fer-lo amb les mesures oportunes i aquestes han arribat tard”.

Reconeix que en hores punta, sobre les 8.30 o les nou del matí, és quan s'“acumulen més viatgers” als trens però ressalta que la gent “està complint, es comporta i manté les distàncies de seguretat”, encara que és cert que són “més susceptibles” i si senten a algú tossir “s'allunyen uns metres més”.

Explica a més que també s'han topat amb algun “listillo” que es “cola” en el metro perquè s'aprofiten que, per motius de seguretat, es va decidir prescindir dels interventors i saben que “no hi ha ningú que els vaja a demanar el bitllet”.