Així funcionava la 'llavadora' de Zaplana: diners des de Luxemburg a Països Baixos, Dubái, Panamà, Suïssa o Hong Kong i de tornada a Espanya

Fernando Belhot, reconegut testaferro de l'expresident de la Generalitat i exministre de Treball, Eduardo Zaplana, va utilitzar un entramat internacional d'empreses per a repatriar i blanquejar més d'11 milions d'euros atribuïts a l'ex-polític de Cartagena i els seus socis espanyols. Segons l'últim informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, datat el passat 6 de febrer i aportat al sumari, Belhot, que ja ha ingressat al voltant de set milions d'euros en la causa del jutjat d'Instrucció número 8 de València, va moure els diners presumptament de Zaplana per una desena de països fins a acabar a Espanya a través de transferències a societats, pagaments en metàl·lic i compra de propietats immobiliàries.

L'informe de la Guàrdia Civil, que ja és part del sumari de cas Erial, se centra en l'empresa Imision Internacional, creada a Luxemburg i on els propietaris de l'empresa Sedesa, la família de l'ex-director general de la Policia amb Aznar Juan Gabriel Cotino, va ingressar la comissió per haver-los sigut adjudicat el pla eòlic i de les ITV de la Generalitat Valenciana sent Eduardo Zaplana president, en 1997. L'empresa Imision Internacional va rebre entre 2005 i 2009 11,2 milions d'euros des de comptes a Espanya i Suïssa i directament en metàl·lic pel mateix Juan Cotino sent el qui talla el bacallà de la policia, en 2001.

L'UCO explica que Imision Internacional, gestionada per Beatriz Paesa (neboda del mític espia espanyol), va rebre les comissiones fruit de la posterior venda dels drets sobre el pla eòlic i les ITV. La Guàrdia Civil considera que Imision Internacional era una societat vinculada a Eduardo Zaplana, al seu antic cap de Gabinet Juan Francisco García i a dos amics i testaferros, Joaquín Barceló i Francisco Grau. Els quatre estan encausats en el cas Erial.

L'informe de la Guàrdia Civil considera que Imision Internacional “a més va servir per a canalitzar altres fons d'origen opac” rebuts des d'Andorra i per a aglutinar un “ampli conjunt d'actius”.

L'any 2009, i una vegada s'havien depositat els fons en Imision Internacional, és el mateix Eduardo Zaplana el que contacta amb Fernando Belhot passa començar a moure els diners a altres llocs amb la intenció final de repatriar-los a Espanya, segons explica l'UCO en el seu informe. El propi Belhot confirma aquesta petició en la seua declaració en seu judicial. Els investigadors de l'Institut Armat expliquen que Zaplana “va prendre la decisió de liquidar Imision Internacional per a realitzar un traspàs de la gestió fiduciària d'aquests actius de Beatriz García Paesa a Fernando Belhot”.

És en aqueix moment quan, a través de la dissolució de l'empresa Imision Internacional, els diners es transfereixen de diferents operacions a diverses societats espanyoles dels socis de Zaplana -Medlevante, Gesdesarrollos Integrals i Costera del Glorio- i s'ingressen 8 milions en una societat holandesa del testaferro uruguaià Belhot. “Des d'aqueix moment i a través d'un acord verbal, Belhot va dur a terme l'administració fiduciària d'aquests béns”, asseguren els agents de la Guàrdia Civil.

2,3 milions en metàl·lic per a Zaplana

La societat holandesa de Belhot es diu Natland. Des d'ací, els huit milions d'euros passen per societats en països com Panamà, l'Uruguai, Suïssa, Dubái o Àustria i es van repatriant a Espanya a través d'inversions, transferències o directament en metàl·lic.

En la seua declaració judicial Belhot assegura que “més o menys se li va entregar a Zaplana en aquests 7-8 anys 770.000 euros d'un compte, 615.000 de l'altre i 1.040.000 euros d'un compte en dòlars”. “Ell -en referència a Zaplana- mai va anar a rebre diners, els diners un 90 o 95% de les vegades els rebia la seua secretària la senyora Mitsouko Henríquez perquè el tema funcionava”, explica el testaferro uruguaià que desvela que els pagaments es realitzaven a través d'una agent de canvi.

Aqueixos pagaments en metàl·lic i altres transferències es van realitzar des d'una desena de societats, com explica l'esquema de l'UCO que reprodueix aquest diari. Des de Natland (Països Baixos) es van transferir els fons a la societat Desfey (l'Uruguai), que al seu torn va repartir els diners per l'empreses Cheer Top Limited (Hong Kong), Belhot González Lerena (Àustria), Valcana Enterprises (Suïssa-Panamà) i Wepell Corporation (l'Uruguai). Des d'aqueixes societats, un agent de canvi va entregar diners a Espanya en metàl·lic i una altra part dels fons es van depositar a Suïssa en un compte de Belhot, uns tres milions d'euros.

Des d'aqueix compte suís, els diners es van tornar a moure a través d'una altra desena de societats, segons l'esquema realitzat per l'UCO que es reprodueix a dalt. A través d'aquest compte es van realitzar inversions immobiliàries a Espanya, com la compra d'un àtic en un port esportiu d'Altea. Els diners també van córrer per societats d'Alemanya, Irlanda, Suïssa Uruguai i Gran Bretanya.