“Els nostres millors mesos no són ni juliol ni agost”: el barri d'Eivissa que trenca amb els tòpics de la temporada alta
LLEGIR EN CASTELLÀ
El 31 d’agost és un dia de molta mobilitat a l’illa d’Eivissa. Les vacances d’alguns turistes s’acaben, mentre que per a d’altres estan a punt de començar, cosa que comporta un anar i venir de maletes que baixen i pugen de les habitacions dels hotels, així com taxis que entren i surten de l’aeroport amb més freqüència. Aquesta circumstància també es reflecteix en algunes zones turístiques, com el barri de ses Figueretes. Aparentment, aquests dies estan més buides, però el que es desprèn de les dades més actualitzades és un nou estiu de rècord en l’arribada de visitants, fet que ha generat malestar entre els residents i noves protestes entorn de la turistificació. “Mentre hi hagi platja, el negoci anirà bé”, resumeix l’encarregat d’un dels souvenirs de la zona.
Figueretes és un barri amb una de les tres platges urbanes del municipi d’Eivissa, una ciutat que ja té 56.549 persones empadronades –segons l’Ajuntament–, fet que la converteix en la segona amb més habitants, només per darrere de Palma. Ja fa quatre anys que el passeig marítim va rebre una important inversió: 4,3 milions d’euros –gairebé 2,6 milions procedents de l’impost turístic– amb l’objectiu de prioritzar la circulació de vianants i millorar la connexió directa amb la platja.
A més, l’Ajuntament –on governa el PP amb majoria absoluta– va aprovar el febrer de 2026 la declaració d’aquest i d’altres barris de la ciutat –Platja d’en Bossa, es Viver, la Marina, es Prat de Vila, Dalt Vila, Talamanca i ses Figueres– com a “zones turístiques saturades i en reconversió”. Malgrat el discurs dels sectors institucionals –i de la major part dels empresarials– sobre la necessitat d’aplicar polítiques de ‘contenció’ en l’arribada de visitants, les Illes Balears van rebre més de dos milions i mig de turistes durant el mes de juliol –un increment del 0,12% respecte del juliol de 2025–, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
La temporada va començar “bastant bé”
En aquest darrer dia del mes d’agost, la platja encara està tranquil·la a primera hora del matí, mentre alguns negocis comencen a obrir les portes per servir els esmorzars. En un d’aquests locals –ofereixen brunch, sucs naturals i batuts–, que va obrir a principis de març, la temporada turística va començar «bastant bé». “Va venir molta gent, sobretot per les obertures de les discoteques”, explica l’encarregat. Tanmateix, com han assegurat altres restauradors, els mesos de juliol i agost han estat més fluixos. “Des de la perspectiva de la restauració, molt fluix”, afirma, i atribueix la davallada a la celebració del Mundial de futbol als Estats Units. “Fins després no va començar a venir més gent”, assegura.
La caiguda durant els mesos forts de juliol i agost en l’oferta complementària no s’ha vist reflectida en les dades d’ocupació hotelera disponibles –juliol, a falta de les d’agost–. L’ocupació al municipi d’Eivissa ha estat del 91,15% durant el mes de juliol, dos punts més que l’any passat durant el mateix mes, segons dades facilitades per la patronal hotelera pitiüsa (FEHIF). A primera línia de platja –sense comptar els establiments que es troben més endins de la ciutat– hi ha gairebé una desena d’hostals, hotels o apartaments vacacionals, com també gairebé una vintena de bars, cafeteries i restaurants.
L’encarregat del primer dels restaurants consultats, que fa tres anys que treballa al barri, descriu que atrauen un tipus de turista “més familiar, de gent més tranquil·la”. “Altres anys hi havia gent molt més festera: a les vuit del matí demanaven còctels, alcohol, venien de after per continuar amb la festa”, afirma. Aquest restaurador assegura que també atrauen gent del món del fitness, que “surt a córrer, entra i es pren un suc natural”. El client mitjà és el turista anglès.
Un altre dels restaurants de la zona ofereix una carta variada, amb carns, peixos, receptes amb influència oriental i opcions veganes. Va obrir durant els primers dies d’abril i tancarà a finals d’octubre, com la majoria. “Els primers mesos van ser molt forts”. “Realment ens vam espantar”, explica una treballadora, que compara aquest increment amb els anys anteriors, que ja van tenir un balanç de creixement general, sobretot després de la fi de la pandèmia de coronavirus.
Cau el turisme de restauració
Igual que en el cas anterior, juliol i agost han estat mesos amb menys feina, tot i que aquesta treballadora posa en context aquesta menor activitat. “Els restaurants d’aquí treballem amb clients d’abril, maig, juny, setembre i octubre”. “Els nostres millors mesos no són ni juliol ni agost”, aclareix. El cas d’aquest local no és particular, sinó que és la panoràmica general, puntualitza.
La zona de ses Figueretes està deixant enrere, a poc a poc, el turisme de “masses”, explica aquesta treballadora, que afegeix que gairebé no tenen clients de “tot inclòs”. “Els mesos de juliol i agost, que en general són els del ‘tot inclòs’, nosaltres ho notem. I aquest agost ha estat realment molt, molt heavy”, analitza. En general, l’empleada apunta que es tracta d’una zona “més familiar, en general”. “Però també tenim parelles, gent que ve a prendre còctels. No només pares i mares amb fills”.
Els mesos de juliol i agost, que en general són els del ‘tot inclòs’, nosaltres ho notem. I aquest agost ha estat realment molt, molt heavy
A diferència d’altres locals del barri, en aquest restaurant van poder salvar els mobles durant el mes de juliol perquè tenien una pantalla perquè els clients poguessin veure els partits. “Això ens va afavorir”. Si no l’haguessin tingut, “hauria estat pitjor, com vam veure en altres restaurants”, reconeix. El perfil de client que atrauen és el turista europeu amb un poder adquisitiu mitjà-alt, que gasta diners i deixa propines: alemanys, britànics, italians, francesos i neerlandesos, sobretot. Un tipus de visitant que no acostuma a visitar aquesta zona durant els mesos de juliol i agost.
Tot i que la majoria dels negocis són de temporada, uns quants mantenen les portes obertes durant tot l’any, aquells que donen vida al barri al marge de l’arribada massiva de turistes. En un d’aquests restaurants –amb una carta basada en la dieta mediterrània–, una de les treballadores explica que la major part de la plantilla treballa “tot l’any” al local. “Nosaltres a l’estiu treballem més de nit que de dia. Ara que arriba l’hivern és totalment al revés: treballem més de dia que de nit”, explica. Per a ells, la temporada comença quan s’acaba l’estiu, de manera que està menys centrada en els mesos de juliol i agost, i més en els mesos de tardor, hivern i primavera.
La temporada dels locals comença quan acaba l'estiu, per la qual cosa està menys centrada en els mesos de juliol i agost, i més en els mesos de tardor, hivern i primavera
“El turisme ha canviat, ara hi ha més gent jove, abans venien més famílies”, assegura aquesta treballadora, que fa tres anys que treballa al restaurant i que viu a l’illa des del 2017. “Venen més a gaudir de l’estiu i de la nit que dels restaurants i del servei”. “S’hi estan menys temps i surten més de festa”, afirma. De fet, treballadors i empresaris d’aquesta zona descriuen l’arribada d’un nou fenomen sociològic: viatgers que agafen un vol d’un sol dia. Mengen en cadenes de menjar ràpid, deixen la maleta en un locker (taquilla), surten de festa, dormen a la platja i se’n van.
Les darreres dades publicades per l’Ibestat reflecteixen que per Eivissa i Formentera han passat 711.357 turistes durant el mes de juliol. És a dir, 4.592 més que durant el mateix període de 2025. L’estada mitjana durant el mateix mes ha estat de 3,39 dies, respecte dels 3,17 dies del juliol de 2025, segons l’INE. És a dir, l’increment és del 6,9%. Les Illes Balears, en general, han estat la principal destinació dels turistes durant el juliol, amb el 22,3% del total. Les han seguit Catalunya (20,6%) i Andalusia (14,6%), segons l’Estadística de Moviments Turístics a Fronteres (FRONTUR) que publica l’INE.
Les Illes Balears, en general, han estat la principal destinació dels turistes al juliol, amb el 22,3% del total. Les han seguit Catalunya (20,6%) i Andalusia (14,6%)
María Costa, presidenta de la patronal hotelera (FEHIF), explica que la valoració dels mesos de juliol i agost és “positiva”. Aquesta empresària, que regenta un hostal modest i sobri de la zona de Figueretes, recorda que l’illa ve de “molts anys de creixement, sobretot, després del coronavirus”. Així, matisa que qualsevol petita variació a la baixa pel que fa als beneficis de les empreses pot generar una percepció “catastròfica” de la situació econòmica, quan les dades continuen mostrant una ocupació molt elevada. De fet, l’històric del juliol de 2018 a 2026 –obviant els anys de pandèmia, 2020 i 2021– mostra que al municipi d’Eivissa l’ocupació es mou en uns marges d’entre el 88,67% i el 92,46%, xifres molt elevades.
Pel que fa a la pèrdua de turisme familiar en aquesta zona d’Eivissa, la presidenta matisa que Figueretes “no és el lloc per valorar el turisme familiar, com ho serien Sant Joan, Santa Eulària, o zones de Sant Josep com Cala Tarida, o de Sant Antoni com Port des Torrent”. Costa matisa que, amb la promoció d’esdeveniments esportius, en els darrers anys Figueretes està atraient un tipus de turista –a l’octubre, fora dels mesos d’estiu– diferent, més familiar i que, a parer seu, “ens convé”. “És un turista que gaudeix de l’illa, aprofita molt els dies i ve a competir”.
Contra el lloguer turístic il·legal
Pel que fa al debat sobre la saturació, les institucions eivissenques –totes governades pel PP– consideren que el problema es troba en el lloguer turístic il·legal i l’oferta no reglada. A l’illa hi ha unes 100.000 places turístiques, mentre que la població resident se situa al voltant de les 168.000 persones. El nou gerent de la FEHIF, Santiago García, explica que les institucions han treballat en dues vies: el Consell Insular inspecciona i sanciona per la via turística, mentre que els ajuntaments inicien procediments sancionadors per la via urbanística –canvi d’ús sense títol habilitant–.
“Les mesures estan tenint efecte i això és positiu”. El lloguer turístic il·legal, afirma García, perjudica principalment les persones que viuen o volen viure tot l’any a l’illa. “L’habitatge està pensat per tenir un ús residencial”, indica, i recorda que, a més de retirar del mercat habitatges que es podrien llogar a treballadors, amics, parelles o famílies, ocasiona molèsties als veïns a causa del soroll, entre altres problemes associats. El lloguer turístic està prohibit a tota l’illa d’Eivissa en els edificis plurifamiliars, i queda relegat a les cases de camp –amb llicència turística– o als apartaments vacacionals.
“Eivissa està reduint la pressió turística il·legal sense atacar el turisme legal”, explica Mariano Juan, vicepresident primer i conseller insular d’Ordenació Turística i Lluita contra l’Intrusisme a X (abans Twitter). Des del març de 2026, el Consell d’Eivissa ha iniciat 785 inspeccions, ha obert 360 expedients i ha precintat 32 habitatges que funcionaven com a pisos turístics il·legals, segons Juan.
“Els recursos de l’illa estan dimensionats en relació amb una oferta turística legal”, opina Costa, que afegeix que la indignació que hi ha entre la societat eivissenca per la saturació té l’origen en aquest problema. Tanmateix, els resultats “es veuen a llarg termini, no a curt termini”. La presidenta de la patronal hotelera considera que cal “continuar treballant en aquesta línia”. “Al final, no sortirà a compte llogar a turistes perquè les multes són contundents”, assegura. La societat ha de fer una reflexió sobre quin és el model turístic que volem tenir, indica Costa, que, en la seva opinió, ha d’assolir “un equilibri entre residents i turistes”. “A l’illa, moltes altres alternatives –al turisme– per viure no tenim”, conclou.
Precisament, durant la darrera setmana d’agost, diferents col·lectius eivissencs han ocupat espais públics i platges per menjar, prendre alguna cosa i reivindicar que els residents també tenen dret a gaudir de l’illa durant els mesos d’estiu, tot criticant els processos de turistificació que acaben engolint un territori sensible, que amb prou feines supera els 572 quilòmetres quadrats. Un tipus de protesta que també han protagonitzat els veïns de Palma en una de les zones més emblemàtiques de la ciutat.
0