Cultura, comarca i valencianitat al Baix Vinalopó

Més que una revista a l'ús, el número 38 de La Rella és un volum que supera les tres-centes pàgines, amb il·lustracions de Sol Pérez Segura i un conjunt de textos de recerca i divulgació que van de la lingüística a les ciències del mar, passant per la memòria històrica, el teatre o l'arqueologia de l'enginyeria de l'aigua. L'anuari de l'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó es va presentar aquest dijous al Centre de Congressos Ciutat d'Elx, en un acte conduït per Vicent F. Soler, amb una intervenció inicial de la regidora de Turisme i Cultura de la capital de la comarca, Irene Ruiz, la presentació de qui escriu aquestes notes i una ponència a càrrec de Felipe Mejías López i Gonzalo Martínez Español sobre els treballs d'arqueologia i restauració d'un aqüeducte (l'anomenat “dels cinc ulls”) i altres elements de la històrica conducció del bisbe Tormo, que va portar aigua d'Asp a Elx durant 160 anys entre els segles XVIII i XX.

Cultura, comarca i valencianitat defineixen la publicació (que compta amb el suport dels ajuntaments d'Elx, Crevillent i Santa Pola, l'Institut Ramon Muntaner, la Universitat Miguel Hernández i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua) i caracteritzen l'entitat que la fa possible, una de les més reeixides de la constel·lació que conformen institucions d'àmbit local o comarcal com el Centre d'Estudis dels Ports, l'Agrupació Borrianenca de Cultura, l'institut d'Estudis Comarcals de l'Horta Sud, l'Associació Amics de la Costera o el Centre d'Estudis Alfons el Vell, de Gandia, per citar-ne només algunes que també publiquen revista pròpia i que estan agrupades en la Federació d'Instituts d'Estudis del País Valencià.

Vint-i-cinc anys del reconeixement del Palmeral per la Unesco

Dos aniversaris d'envergadura molt diferent marquen aquest número de La Rella i han donat peu a la publicació de sengles il·lustracions en els marges de la revista (una palmera i un sol) realitzades per Inés Guilabert, estudiant de batxillerat artístic de l'IES Sixto Marco. D'una banda, fa 25 anys de la declaració del Palmeral d'Elx com a patrimoni de la humanitat per la Unesco i la publicació, l'any següent, de la llei de protecció i promoció. D'altra banda, fa també un quart de segle de l'exposició “L'eclipsi total de sol de 1900 al Baix Vinalopó” que va suposar el rellançament de l'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó i de la revista després d'una etapa d'un cert punt mort en una història que abraça ja quatre dècades.

Al palmeral dedica aquest número de La Rella l'editorial, per a denunciar “les transformacions d'horts en parcs, la destrucció de cases tradicionals, l'autorització de construccions dins o a tocar de palmerals o l'abandonament d'alguns horts” com a exemples d'afeccions negatives. “Amb motiu de la commemoració del 25é aniversari de la declaració del Palmeral d'Elx com a Patrimoni de la Humanitat”, es llegeix en l'editorial, “volem expressar la nostra preocupació perquè aquest reconeixement no acabe essent revocat per la Unesco-Icomos a conseqüència de decisions errònies adoptades pel govern municipal. Igualment, instem les administracions local i autonòmica a desplegar de manera efectiva i urgent la Llei de Protecció i Promoció del Palmaeral, per tal de garantir-ne la conservació integral”.

Un article d'Enric Marco titulat L'ecipsi de sol del 12 d'agost de 2026 enllaça amb el segon aniversari, de significat més intern per a la revista, aprofitant que l'any que ve, i el 2027 i 2028, es preveuen episodis d'eclipsi solar total que seran visibles en les nostres latituds.

El sumari del número 38 de La Rella inclou un estudi de Bibiana Candela Oliver sobre l'associacionimse i l'activitat teatral a Crevillent i la història del Teatre Chapí d'ençà del 1914; la investigació per part d'un grup d'especialistes de l'Institut d'Electroquímica i els departaments d'Enginyeria Civil y de Ciències del Mar i Biologia Aplicada de la Universitat d'Alacant, i del Centre d'Investigació Marina de Santa Pola, sobre la tècnica dels esculls artificials electrolítics, com a sistema que evita els efectes negatius d'altres técniques d'interés per a la biologia marina, la restauració ambiental o l'aqüicultura; l'estudi de memòria històrica de Carlos Salinas sobre els refugiats a Biar entre 1936 i 1939, durant la Guerra Civil; un periode, el de la República, que Vicent F. Soler aborda també en l'estudi sobre Les primeres escoles graduades a Crevillent. Marc Salomon completa l'apartat de textos de recerca i divulgació amb un treball sobre l'etimologia de Carrús, topònim d'una de les zones més poblades del municipi d'Elx.

Finalment, un apartat dedicat a “materials per a l'ensenyament” inclou dos articles. El que signa Joan Nave sota el títol Teatre i escola, un vincle imprescindible està basat en l'experiencia de la companyia Esclafit Teatre, i el de Francisco de Borja Rodríguez Valverde sobre els 15 anys de la càtedra Pere Ibarra de la Universitat Miguel Hernández se centra en la conformació de la “memòria digital” d'Elx i la comarca.