L'alimentació és també una política urbana
En les humides matinades de l'Horta de València centenars d'agricultors, homes i dones, es dirigeixen amb les fruites i hortalisses que han collit en els seus camps a oferir els seus productes en la Tira de Comptar, un mercat directe de productor a detallista en el qual no es ven a pes sinó per unitats, d'ací el seu nom.
Aquesta centenària modalitat de venda directa, avui acollida en una de les naus de Mercavalencia i que en un altre temps estava present en tots els mercats de la ciutat, és un exemple del que es coneix com a “quilòmetre zero” o “producció de proximitat”. Termes tots dos que els representants de més d'un centenar de ciutats de 50 països han invocat aquesta setmana passada a València amb motiu de la trobada anual del denominat Pacte de Milà, pel qual les ciutats van emergir el 2015 com a espais des d'on ha de promoure's la política alimentària sostenible a escala global.
En un món en què ja la majoria de la població viu en ciutats i que pateix contradiccions com el fet que més de 800 milions de persones passen fam mentre uns altres 2.000 milions tenen problemes de sobrepès, l'alimentació s'ha convertit en molt més que agricultura o economia, en molt més que salut pública o nutrició, en molt més que indústria agroalimentària o complexa diplomàcia comercial. És ja un afer, també, de política urbana i territorial.
Així s'ha reiterat en les sessions públiques i els grups de treball organitzats en una València convertida en capital mundial de l'alimentació sostenible. L'accés a un menjar saludable, la protecció de la biodiversitat i la lluita per reduir el rebuig d'aliments són els tres grans eixos sobre els quals s'orienten aqueixes noves polítiques urbanes centrades en l'alimentació. Uns objectius que s'emmarquen necessàriament en la lluita contra el canvi climàtic, contra la pobresa i per l'equitat.
“Més de la meitat de la població viu en zones urbanes, però la gran majoria dels que passen fam estan en zones rurals”, ha recordat José Graziano da Silva, director general de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). “Una de les millors formes de treballar per a combatre la fam és pensar també en els productors menuts, afavorir els productors agrícoles menuts”, ha dit al seu torn l'alcalde de València, Joan Ribó, després d'indicar que el problema de l'alimentació no rau en la falta de recursos sinó en la seua distribució injusta.
Promoure iniciatives sostenibles i aplicables als sistemes d'alimentació en l'escala local, que enfortisquen els vincles entre l'àmbit urbà i el rural i facen conscients els ciutadans del seu poder de transformació des del seu comportament com a consumidors és un dels aspectes que recull la Declaració de València, signada per 160 ciutats que reuneixen més de 450 milions d'habitants. Ribó ha aprofitat per a anunciar que la ciutat desenvoluparà un pla de treball a quatre anys sobre polítiques alimentàries i crearà un Centre Internacional d'Alimentació Sostenible des del qual investigaran, es promouran i debatran uns “temes crucials per a la humanitat”.
Aqueixa doble perspectiva local i global caracteritza els nous enfocaments de la política en el segle XXI, de manera que es replantegen tant els prejudicis cap a formes de producció que s'havien donat per superades com la capacitat de canviar els mecanismes del comerç a gran escala. Sorgeixen d'aquesta manera, en barrejar conceptes com l'agricultura ecològica i de proximitat, els horts urbans, la dieta escolar o l'educació en hàbits saludables, noves possibilitats de promoure cadenes de valor que no es basen només en les regles de l'intercanvie capitalista convencional. Es tracta de xicotetes iniciatives sumades l'aspiració de les quals és obtenir impactes a escala planetària.
Els signants de la Declaració de València asseguren que no volen quedar al marge dels processos per a impulsar els Objectius de Desenvolupament Sostenible i la Nova Agenda Urbana, adoptada pels estats membres de l'ONU a l'octubre de 2016. “Aquests processos”, assenyalen, “han d'incloure formalment i completament els actors urbans i territorials, tot ampliant així els enfocaments de gobernança”.
Com des de fa segles, cada matinada d'aquesta setmana, en la Tira de Comptar, agricultors vinguts de tots els racons de la comarca regatejaven en les seues tarimes amb els compradors sobre els preus d'enciams, albergínies, tomaques, raves, creïlles, cebes, llimons, bajoqies i altres productes multicolors conreats en una horta a la qual la ciutat de València solia donar l'esquena. Eren segurament aliens al fet que al Palau de Congressos es parlaria en anglès o en francés hores després sobre la seua activitat, ja que alguna cosa important ha hagut de començar a canviar perquè el món urbà assumisca que la seua no pot ser una activitat amortitzable.
D'altra banda, en zones com l'Àfrica subsahariana, on es registra el 34% de l'escassetat crònica d'aliments, milions de persones suportaven un dia més la convivència amb aquell “àngel del fam” que Herta Müller ha descrit amb tanta intensitat literària, sense saber que a milers de quilòmetres de distància, en una ciutat a la vora del Mediterrani, es feien plans sobre com assegurar el seu dret a menjar.