Un any sense sistema comunicatiu

Este cap de setmana farà un any del tancament de RTVV. Una efemèride infame, la del 29 de novembre de 2013, que ja podem sumar al 25 d´abril i 29 de juny de 1707, entre d´altres.

Els valencians tenim el nostre sistema comunicatiu, és a dir, el conjunt de mitjans de comunicació, ferit de mort. D´una debilitat extrema des de la Transició, per la sempiterna dependència de l´estatal, necessitava de RTVV per a mantindre unes constants vitals mínimes. Sense ràdio i televisió autonòmiques no pot haver una percepció autocentrada per part dels valencians. El riu, no obstant, busca el seu llit en el circuït alternatiu. Però mai pot ser lo mateix. Sobretot per al valencià, que requerix, com a assistència urgent, del prestigi i la normalitat que conferixen els mass media. Tot i que siguen unes molletes.

El cost electoral de la infàmia és complicadament calculable, però des de llavors el PPCV no ha deixat de caure en les enquestes i el descens de suport es confirmà en les Europees. Abans no s´havia experimentat una crisi similar, tot i casos de corrupció tan flagrants com Gürtel. Per tant, crec en l´efecte exponencial de la desfeta de RTVV. Una demostració palmària d´incompetència. Un agenollament submís a la voràgine de retallades d´eixos mesos, com si això li haguera valgut a Fabra per a què li tingueren més consideració a Madrid. A més, una curtíssima visió política, consistent a infravalorar el caràcter transversal que tenia RTVV. Tal volta pensaren, i erraren el càlcul, que hi havia retallades més populars, amb doble sentit, que altres. Retallades de dretes i d´esquerres. Al remat, retallades valencianes, com sempre. La conclusió més sagnant del sainet és que mostrem al món que no som capaços de mantindre una radiotelevisió autonòmica. Una manifestació d´insuficiència tal que, per extensió, acaba per retransmetre la resignació d´una societat que perd autoestima enquesta rere enquesta. Al nivell de Cantàbria o La Rioja, amb tots els respectes, però eixe és el missatge clar i ras que implica la desaparició de RTVV.

La dimensió del desgavell es percep en les rutines del dia a dia. És un recordatori continu, per omissió, d´una de les senyes d´identitat que també sentíem com a nostra, tot i els incompliments recurrents dels principis fundacionals. Ja se sap: la qualitat, la imparcialitat, el valencià... Peccata minuta.

Per si esta nova amputació de valencianitat no fóra suficientment greu, les competicions internes al si del PPCV entre la graella provincial i autonòmica tornen a demostrar que per a alguns l´ens propi no ha deixat de ser una titella a la qual no es té el mínim respecte que mereix una institució que deuria estar per damunt dels partits. No, no estem per a succedanis parcials i sense garanties de rigor i qualitat ni per a vendre motos sense voluntat de desbrossar laberints jurídics. Tal volta, de la derrota més esperpèntica brolle una segona oportunitat. Més sostenible, més valenciana. Més de tots, en definitiva.

RTVV és necessària per a què els ciutadans de Benicarló i Requena i els d´Elx i Xàtiva recorden que compartim un territori i uns anhels. I això no pot ser altra cosa que capital social positiu.