Bloqueig total de les zones de baixes emissions: cap dels 15 municipis valencians compleix la llei que els obliga des del 2023

Cap municipi de la Comunitat Valenciana amb més de 50.000 habitants té encara en funcionament una zona de baixes emissions (ZBE), a pesar que la implantació era obligatòria des de l’1 de gener de 2023. Així ho revela l’informe publicat dimecres per la Sindicatura de Comptes, que fiscalitza el grau de compliment i l’impacte real d’aquestes mesures destinades a reduir la contaminació urbana.

L’organisme de control conclou que, el 31 de març de 2025 —límit del període analitzat—, cap de les quinze ciutats obligades havia posat en marxa la seua ZBE, i dues, Oriola (governada pel PP) i Paterna (pel PSPV), ni tan sols havien iniciat els tràmits per a fer-ho. El document també detalla que els projectes aprovats fins ara presenten “debilitats” que comprometen la seua eficàcia.

Segons la fiscalització, quatre municipis (entre els quals Alacant) han aprovat tant l’ordenança reguladora com el projecte tècnic, mentre que quatre més només tenen el projecte redactat. La resta continuen en fases preliminars o no ha iniciat el procés. En l’extrem oposat estan les esmentades Oriola i Paterna, que no havien fet cap pas administratiu per a implantar la zona de baixes emissions.

Encara que algunes ciutats han avançat des de març fins hui, el retard acumulat ha impedit que les ZBE hagen generat un efecte real sobre la mobilitat o la qualitat de l’aire. L’informe subratlla que aquests retards fan impossible avaluar l’eficàcia d’una política que havia d’estar plenament operativa des de fa quasi tres anys.

Inversions sense impacte ambiental mesurable

La Sindicatura calcula que els set municipis que van obtindre finançament estatal van destinar més de 19 milions d’euros a la implantació de ZBE, a més de 100,5 milions en actuacions complementàries. Malgrat això, la falta de posada en marxa ha fet que aquesta inversió no haja tingut repercussió efectiva en la reducció de contaminants ni d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.

També assenyala que els 26,2 milions d’euros previstos d’inversió en els huit municipis amb projecte no han tingut cap repercussió en els objectius de reducció del nivell de contaminació de l’aire ni en la reducció de les emissions d’efecte hivernacle, ja que les ZBE no han entrat en funcionament.

Els costos mitjans estimats per a dissenyar i executar les zones estan al voltant de 0,59 euros per metre quadrat, encara que l’auditoria detecta diferències importants entre municipis. En el cas d’Elda, per exemple, el sistema de control projectat es considera “antieconòmic”, amb un cost de 7,33 €/m².

L’informe destaca que cap municipi va superar el 2024 els límits legals de contaminació atmosfèrica establits per la normativa estatal. No obstant això, adverteix que les ZBE continuen sent necessàries per a garantir el compliment futur, la millora de l’espai urbà i el foment de la mobilitat sostenible.

En ciutats com València s’han previst fins a 58 indicadors específics per a avaluar el canvi modal, l’ús de vehicles elèctrics, la distribució urbana de mercaderies o la seguretat viària. En la major part dels municipis, no obstant això, els sistemes de seguiment es limiten als 16 indicadors bàsics recomanats pel Ministeri.

Entre els casos més cridaners, la Sindicatura assenyala Elx, on governen el PP i Vox, ciutat a què retrau una “escassa voluntat d’implementació efectiva de la ZBE”, i assenyala que “preveu lliure accés i circulació dels vehicles sense distintiu ambiental fins al 31 de desembre de 2049”.

La grandària de les ZBE projectades varia enormement. A València i Alcoi, les zones abasten més del 50% i del 34% del municipi, respectivament. En altres casos, les àrees són molt més reduïdes i el seu impacte potencial és més baix.

Recomanacions: accelerar ordenances i millorar el monitoratge

En el seu informe, la Sindicatura insta els ajuntaments a aprovar de manera urgent les ordenances pendents; també els demana que implanten sistemes eficaços de control d’accessos, senyalització i seguiment d’emissions; d’altra banda, els reclama garantir transparència i avaluació contínua per a mesurar l’efecte real de les mesures. Finalment, també recomana ajustar els projectes tècnics per a evitar sobrecostos i assegurar la seua coherència amb els objectius climàtics.

L’organisme fiscalitzador conclou que, de moment, la implantació de les ZBE —clau en la llei estatal contra el canvi climàtic— no ha generat beneficis ambientals a la Comunitat Valenciana a causa del retard generalitzat. I adverteix que, si no es completen els projectes i s’activen les zones, les ciutats no podran avançar cap a un model de mobilitat més saludable, segur i sostenible.