12.183 cognoms valencians

Em referix –perdone´s la fórmula de moda emprada en el títol- als vots que va obtindre HB a la CV en les eleccions europees de 1987. El desinterés intrínsec que suscita entre la ciutadania el debat entre Valenciano i Cañete convida a tirar del repertori de rareses per a digerir el que resta de campanya electoral. I no hi ha eleccions més proclius a les mateixes que les Europees.

Unes eleccions en les quals HB va aconseguir més de 100.000 vots fora de l´àrea basco-navarresa, una fita que, extramurs de la zona d´influència d´un partit d´àmbit no estatal hispà, només té certa homologació en els 71.841 vots i dos escons del PSA-PA en les autonòmiques catalanes de 1980. Les CCAA sense base euskalduna que més destacaren pel seu vot a HB van ser Galícia, a nivell percentual, i Catalunya, en tèrmens absoluts.

Pel que fa a la CV, l´esquerra abertzale obtingué un 0,74% dels vots vàlids en la província de València i sengles 0,44% en les restants. Les activitats de campanya dels comités de recolzament, per la seua part, no estigueren exemptes d´incidents. Un fenomen com el del vot a HB fora de la seua àrea natural s´explica, finançament des de la matriu apart, per la bigarrada aliança de l´esquerra extraparlamentària i els comunistes emparentats amb les branques obreristes d´ETA (MCE, LCR...) amb els independentistes minoritaris de la resta de l´Estat.

Una transgressora coalició que es nodria també de la dissonància entre activisme i representació dels partits a l´esquerra del PCE i de la deslegitimació democràtica produïda pel terrorisme d´Estat.

Pocs dies després dels comicis, l´atemptat d´Hipercor commovia a qualsevol amb un mínim d´humanitat.

I per ací, què més? PP i UV tractaven de festejar amb el CDS –o més bé amb Manuel del Hierro- per a guanyar una alcaldia valentina amb moltes vedettes com a pretendents. Quatre valencians van ser triats per a l´Eurocàmara: Josep Pons, Enrique Sapena i Javier Sanz (PSOE) i Carmen Llorca (AP). I Alfonso Rus prometia que hi hauria Xàtiva TV.

Un poc més lluny, podem destacar que Ruiz-Mateos no aconseguí amb Acción Social el resultat desitjat en les eleccions al Parlament Europeu, tot i que quedà per davant d´ANEMYA (Asamblea Nacional de Estudiantes de Medicina y Asociados). Dos anys després, el Partido del Trabajo y Empleo-Agrupación Ruíz-Mateos sí que obtingué un parell d´eurodiputats.

I més lluny encara, mentrimentres l´exmuller de Jean-Marie Le Pen eixia en conill en Playboy, l´honorable Cicciolina entrava en l´Europarlament des de les files del Partit Radical.

Però lluny, el que es diu lluny, el debat d´esta nit entre Valenciano i Cañete.

De l´interés dels ciutadans.