De la Drassana i directe a salpar

“Llegir. Paper. Plaer”. És la divisa de l´editorial Llibres de la Drassana. Una màxima insubornable en temps complexes per a les publicacions en format paper i que implica vocació i compromís. Assumir el risc, en definitiva, de transcendir la categoria de lector i jugar-te-la amb la producció de llibres.

Si darrere no tens cap grup mediàtic, l´empresa només es pot afrontar amb una dosi combinada d´afició radical per les lletres i estima per la nostra societat. Això cal i una tripulació unida que supere les tempestes que puguen arribar durant la singladura editorial.

Persones com Josep Vicent Miralles, Toni Sabater o Vicent Baydal compartixen estos anhels i saben com fer-nos partícips d´ells als qui els coneixem. Els agrada el que fan i ho viuen amb un esperit engrescador. A més a més, sempre tracten d´abordar les temàtiques diverses des d´una perspectiva valenciana. Una visió particularment necessària en esta època mancada de referents mediàtics que estem vivint i que només trobem gràcies a projectes privats que mesclen valentia i civisme.

Si afegim que esta aventura editorial es conta i es llegix principalment en valencià, resulta encara una aportació més valuosa. Per damunt de la tirania de la publicitat, les subvencions públiques i el posicionament SEO. Una obra que supera, per tant, essencialisme i prejudicis del passat i que s´afirma en una concepció autocentrada i desacomplexada de la realitat valenciana.

L´èxit de Fer Harca. Històries medievals valencianes marca el rumb del què s´espera del producte drassaner. Autòcton, atractiu i de qualitat. I a bon segur que no serà l´últim perquè ja està ací La balada del Bar Torino, de Rafa Lahuerta.

Este llibre demostra l´inequívoca aposta de Drassana per la qualitat. No és qüestió d´operes primes ni d´edats. Tampoc de llengües perquè el relat està escrit en castellà i això no suposa cap contradicció per als qui no s´alimenten de prejudicis sectaris i empobridors. Simplement confirmarà, n´estic segur, la bona línia mampresa per l´editorial. Perquè crear continguts de qualitat també depèn, en última instància, dels ingressos. Per damunt, igualment, de bandejar les directrius del circuït comercial o el prejudicis del políticament correcte en l´escena alternativa.

Els qui hem seguit la producció diversa i dispersa de Rafa anem a fruir de valent amb La Balada del Bar Torino. Literatura, futbol –bàsicament, el nostre insubstituïble VCF- i trama urbana amb eixa mescla d´emotivitat, escepticisme i socarronería que tan personalment sap maridar Rafa per a fer-nos volar cap a la nostra particular arcàdia valencianista. El lloc on els de la bufanda i la bandera recarreguem les piles per a transformar memòria en enfortiment de la militància. I més ara.

Este dijous, un aperitiu a l´Edad de Oro del Cap i Casal.

Amunt VCF sempre!