La fama pòstuma d'Antonio Famoso

Antonio Famoso, natural de Malagón (Ciudad Real), fou trobat mort al seu pis del carrer Luis Fenollet, al barri valencià de la Fontsanta, el 12 d’octubre. Tenia dos fills i 86 anys en l'hora de la seua defunció. El seu cos estava momificat i rodejat de restes de coloms i d’insectes apegades, tot en un avançat estat de descomposició. Les autoritats estimen que va morir cap al 2010. Portava, per tant, uns quinze anys mort, però al barri creien que podria seguir viu en una altra contrada. A ningú li preocupava la seua absència, ni tampoc, imaginem, la seua presència. 

La Seguretat Social va seguir abonant la pensió de jubilació d’Antonio Famoso durant els quinze anys, ja que no és obligatori presentar una “fe de vida” periòdica per a cobrar la pensió. Els rebuts domiciliats es pagaven automàticament des del seu compte bancari, cosa que va evitar que saltara cap alarma burocràtica. En suma, la fe en la seua vida provenia de la manca de morositat. 

L'alarma per la seua absència botà en l'última dana per un altre tràmit tediosament infernal: un part per filtracions a una assegurança. Quan el veí de baix va trucar a l’assegurança per unes filtracions del pis superior i no trobar resposta, ho comunicà a les autoritats, que enviaren els bombers a tirar avall la porta del pis d’Antonio Famoso. Ells foren els primers a contemplar-lo momificat.

Podeu imaginar que l'aigua filtrada al pis inferior contindria restes biològiques indiferenciades d’ovípars i mamífers: un compost ecològic d'una fraternitat animal inversemblant. Prou! Ja està bé! Ací detindria la narració Aristòtil i ens recomanaria (Poètica 1451a) que narràrem sols allò que és possible segons la versemblança o la necessitat lògica i no allò que és simplement real. Però Antonio Famoso és simplement real; tan real que, si volguérem convertir-lo en protagonista d'un relat, Aristòtil ens suggeriria un canvi de nom: “la fama pòstuma d'Antonio Famoso” és un títol massa bo. Un títol impossible, un personatge inversemblant.

Consegüentment, l'escriptor hauria de canviar-li el nom i presentar els fets impossibles de les filtracions amb restes biològiques de manera versemblant, perquè el públic general accepta millor allò que és creïble dins de la lògica interna de l’obra, encara que no siga estrictament real. 

Per tant, caldria triar: o redactar este article com si fóra la descripció d'un fet massa real per a presentar-lo narrativament, o contextualitzar-lo versemblantment com un exemple del fracàs modern per a establir vincles afectius a nivell familiar i veïnal. (O com un exemple del fracàs dels serveis socials, finançats amb els impostos de tots, per a ajudar a morir dignament a un contribuent).

Si optem per la contextualització versemblant, caldria narrar-la com un final lògic en una ciutat de solitaris, en una finca vella amb filtracions i sense més comunitat que la de veïns que paguen trimestralment. Això seria el final lògic d'una vida solitària en una societat sedentària: mirar cara a cara la mort sense companyia. Li podeu posar etiquetes: “sedentarisme neoliberal desarrelat”, “sedentarisme individualista no desitjat”, “sedentarisme en edificis deshumanitzats”; però les etiquetes resten versemblança.

Hem aprofitat la seua imatge momificada per a narrar l'inenarrable: morbo

Això no passava als pobles ni en les famílies tradicionals, podeu pensar. Això, tanmateix, ha passat i ens ha permès parlar i escriure durant una setmana sobre un nom massa real per a ser versemblant: Antonio Famoso. La seua fama, paradoxalment, ha arribat 15 anys després de la seua mort i ha durat una setmana. Hem aprofitat el seu nom massa real per a escriure articles versemblants i explicar l'inexplicable. Hem aprofitat la seua imatge momificada per a narrar l'inenarrable: morbo. Convertir-lo en matèria efímera de comentari és un últim escarni per als qui habitem en la seua mateixa ciutat.

Però, a poc a poc, el tornarem a condemnar a l'oblit i desapareixerà de les notícies i de les converses valencianes. El barri de la Fontsanta, en canvi, perdurarà com un escenari perfecte per a esperar noves filtracions de líquids de cossos mortals d'aus, insectes i humans.