L’hora de la veritat

No són cap broma, ni de bons tros, ni cap cosa sense importància o anedòtica el tuits i les declaracions d’Isabel Bonig, dirigent del PP valencià, i de l’actor Toni Cantó (Cs), davant la situació -tremenda, terrible- creada per la pandèmia per Coronavirus, o Covid-19.

En el moment més greu i tràgic que hem sofert els valencians des de feia moltes dècades, aquests dirigents de la dreta s’han dedicat a erosionar, a criticar, a malparlar, a destrossar el govern del Botànic presidit per Ximo Puig.

Amb mentides tremendament injustes, barroeres i sense cap escrúpol. sabel Bonig, una senyora que fou alcaldessa de la Vall d’Uixó la (Plana Baixa) i que sempre es vanta de vindre d’una família socialista, com si això li donés un pedigrí extra, ha destacat molt en aquesta cursa sinistra.

Va dir en un tuit que Ximo Puig i Pedro Sánchez deixaven abandonats, per incompetència i per indiferència, els malalts per Covid-19, que els deixaven tirats, i que a més deien mentides quant al nombre real de morts.... Més brutal, més injust, més desenfocat, impossible. Quan és del tot cert que tant l’un com l’altre -tant Ximo Puig com Pedro Sánchez- han dedicat els seus millors esforços, durant molts dies, a salvar vides. En quin món paral·lel i sectari viu esta senyora, Isabel Bonig?

Em sembla realment increïble. És mentida! S’estan deixant la pell! No han parat -ells i els metges i infermeres, em consta!, de la Generalitat Valenciana- ni un segon en la lluita difícil -perquè està plena d’incògnites- contra un enemic desconegut que la ciència està maldant per desxifrar. I mentrestant milers -milers!- de treballadors anònims dels serveis essencials, policies, metges, infermeres, sanitaris en general, caixeres de supermercat , transportistes, militars.... estan donant la cara i exposant-se. A ella i al PP això realment no els agrada, els fot... Quant pitjor, millor per a ells. Mol trist. I molt injust!

Quin espectacle més brutal està donant la dreta espanyola, hereva del franquisme. Per a ella res no passa per davant de la dèria d’erosionar el Govern d’esquerres derivat d’unes eleccions, que consideren il·legítim. A veure. Vox rep molts vots als barris d’habitatges militars i de guàrdies civils. És un problema greu.

Però no decisiu. No hi ha colp d’estat possible sense suport exterior i sense concurs dels poders fàctics interiors. I no és el cas. Des d’Europa, i més enllà, ni de lluny donarien suport a un colp d’estat en la vella tradició espanyola (un “pronunciamiento”). I la banca, els poders econòmics, etcètera, més aviat esperen un govern en sintonia amb Europa i el Banc Central Europeu (BCE) que els solucionen la papereta, la pèrdua d’un 44% del seu valor en Borsa... Per tant, PSOE i Podem, tranquils. I actuar amb AUTORITAT. Aquest és el llenguatge que entenen, per cert.

Tremenda la inèrcia de Pablo Casado (PP) i subalternes com Isabel Bonig, venuts i a mercè dels més radicalitzats de tots, que són els de Vox. Viuen en un altre temps. En un altre planeta. Pensen que Espanya és seua, la seua finca, el seu cortijo. Que els altres són -o som-uns impostors, uns desgraciats que ocupen provisionalment un lloc que no els correspon. La història de sempre. A Espanya aquesta dreta berroqueña només representa un 30-35%.

Mai de la vida han representat més que això. Són minoria. I com que són minoria, i ho saben, recorren a la força major, a excitar les baixes passions, als colps d’estat. Però ara ja no és temps d’això.

Ni a Catalunya, ni a Euskadi, ni al País Valencià, ni tan sols a Andalusia, això té cap recorregut. I encara que tingueren suport social, NO TINDRIEN CAP DRET A ANUL·LAR ELS DRETS HUMANS I A ENCETAR UN HOLOCAUST DESPRÉS DE L’EXPERIÈNCIA EUROPEA DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL.

Per tant, cal fer el que s’ha de fer, el que cal fer, amb autoritat, fermesa i decisió. Sense por. Esperem que Pedro Sánchez, Ximo Puig, Podem i Compromís estiguen a l’alçada de les circumstàncies. I que donen les respostes fermes i molt contundents, carregades d’autoritat, que alguns i algunes, com Isabel Bonig, es mereixen.