Ciges Aparicio, l’escriptor republicà jutjat per maçó després d’haver sigut afusellat

L’obsessió de la dictadura franquista amb la maçoneria era de tal calibre que el règim investigava maçons fins i tot després d’haver-los afusellat. El Jutjat número 3 del Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme (Termc) va incoar un expedient a l’escriptor republicà Manuel Ciges Aparicio (Énguera, 1863 - Àvila, 1936) dues dècades després del seu assassinat. “És un expedient inaudit que ni tan sols el seu biògraf coneixia”, explica a elDiario.es Virgilio Tortosa, professor de la Universitat d’Alacant i autor de M. Ciges Aparicio y la masonería: juzgado después de asesinado(Alfons el Magnànim, 2022).

Ciges Aparicio, escriptor republicà i governador civil d’Àvila durant la revolta militar contra la II República, va ser afusellat la matinada del 5 d’agost de 1936 als voltants del cementeri de la localitat castellanolleonesa, segons el seu biògraf Cecilio Alonso. Les primeres diligències en el Termc es van obrir el 1944 a instàncies de la Direcció General de Seguretat. “Totes les dretes van arremetre contra la maçoneria si més no des dels anys 30”, recorda l’autor de l’estudi.

A pesar que l’expedient —“ple d’errors”, segons Tortosa— va concloure la seua no adscripció a la maçoneria, el 20 d’abril de 1956 es va incoar per part de l’òrgan repressiu un expedient per recaptar tota la informació sobre l’escriptor, que roman fins hui en alguna fossa comuna. Set mesos després va finalitzar la instrucció de l’expedient, rescatat per Virgilio Tortosa d’uns fons del Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca.

“El franquisme va inventar mecanismes judicials repressius per prolongar el terror en la immediata postguerra perquè li va interessar i un d’aquests mecanismes va ser el Termc”, assenyala Tortosa. La instrucció, a les mans del jutge Tomás Marco Garmendia, està plena d’errors fins a tal punt que l’expedient atribueix a Ciges Aparicio la professió d’advocat. “És absurd que l’han assassinat i ni tan sols es creuen informació generada per ells”, afirma Virgilio Tortosa.

Cecilio Alonso, biògraf de l’escriptor i polític republicà, ressenya indicis que Ciges Aparicio podria haver pertangut breument a la maçoneria i va passar a la condició de dorment (l’iniciat en estat d’inactivitat maçònica que no perd els seus drets). L’escriptor valencià va passar per nombroses capçaleres de la premsa republicana després d’haver sigut condemnat a quatre anys de presó per haver criticat l’actuació del general Valeriano Weyler en la guerra de Cuba.

“Al llarg de la seua vida sempre se significa i pren partit pels humils”, destaca Virgilio Tortosa. Ciges Aparicio va tindre una extensa carrera en el periodisme republicà, fet que li va valdre períodes d’exili a França per les seues crítiques al règim de la Restauració i va tindre en la seua bibliografia abundant, en gran part autobiogràfica, una “influència modernista amb una prosa molt neta i ciceroniana”, apunta Tortosa. “Amb un fort contingut social crític amb la realitat, va ser una baula entre la narrativa realista del segle XIX i la narrativa que es renova en el segle XX, és una cadena intermèdia i un continuador de Galdós i dels grans narradors”, afig.

Casat amb Consuelo Martínez Ruiz, germana d’Azorín, va tindre quatre fills, entre els quals l’actor Luis Ciges. Ciges Aparicio, militant d’Esquerra Republicana i home de confiança del també escriptor Manuel Azaña, va ser nomenat governador civil de les Illes Balears després de l’adveniment de la II República. El 1935 va canviar aquesta destinació per Santander i després per Àvila, on el va agafar la revolta militar.

“Al juliol del 1936 va ser confinat en l’habitatge familiar del Govern Civil i sabem pel seu fill Luis Ciges que hi va estar dies, que va poder escapar, però no ho va fer”, relata Virgilio Tortosa. “En un moment determinat se l’emporten i els diu als fills, de manera exemplar, que mai odien ningú. Era conscient del que anava a passar”, afig.

Després de ser afusellat, el règim franquista va continuar perseguint el finat. La repressió de la maçoneria, amb l’ajuda dels aliats de la Gestapo, va ser una de les grans obsessions del dictador Francisco Franco i dels òrgans policials de la dictadura, que fins i tot van perseguir maçons morts en el segle XIX. “L’expedient et deixa una mica gelat, ni tan sols mort va poder descansar”, lamenta Virgilio Tortosa.