Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Puigdemont estira la cuerda pero no rompe con Sánchez
El impacto del cambio de régimen en Siria respaldado por EEUU, Israel y Turquía
OPINIÓN | 'Pesimismo y capitalismo', por Enric González

Una lluita en el record: 12 anys de l'accident de metro de València

El monument erigit a Valéncia en honor de les víctimes del metro.

Carlos Navarro Castelló

0

Aquest dimarts 3 de juliol fa 12 anys de la catàstrofe més que gran que ha viscut València des de la riuada del 1957.

A les 13.03 hores de la vesprada del 3 de juliol del 2006 un comboi de la línia 1 de Metrovalencia va descarrilar en la corba anterior a l'estació de Jesús, i es va emportar per davant 43 vides i va deixar marcades unes altres 47 que van patir ferides.

Des d'aleshores, els familiars de les víctimes s'han concentrat tots els dies 3 de cada mes a la plaça de la Mare-de-Déu sota el lema '43 morts+47 ferits=zero responsables' amb el qual reivindicaven unes investigacions serioses, tant judicials com polítiques, així com mesures per a millorar la seguretat en el metro i l'assumpció de responsabilitats per parts dels governants del PP.

A més, cada dia 3 de juliol realitzaven un gran acte per a seguir fent visible la seua lluita i per a recordar els seus éssers estimats.

Dotze anys després, com explica l'actual presidenta de l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol, Rosa Garrote, han aconseguit la majoria d'aquests objectius i per tant han descartat realitzar actes públics.

“Considerem que és moment d'anar recuperant la normalitat i de retornar a les nostres vides”, ha comentat. No obstant això, a títol particular si que hi haurà una ofrena floral a les 13.00 hores en el monument erigit sobre la corba de l'accident.

Garrote ha recordat que, després de l'accés de l'esquerra al Govern autonòmic, la comissió d'investigació de les Corts Valencianes va aprovar el 2016 el dictamen que atribueix el sinistre a la falta de seguretat i culpa el PP i Francisco Camps de vexar les víctimes i intentar ocultar la veritat.

Tenen, això sí, “l'espina clavada que, malgrat la resolució de la comissió, les Corts no ténen competències per a cessar Camps del seu càrrec en el Consell Jurídic Consultiu, però almenys va quedar retratat i així consta en el Butlletí Oficial de les Corts”.

A més, s'ha aprovat la Llei de Seguretat Ferroviària que pretén evitar que es torne a produir un accident similar.

Però sobretot, Garrote ha destacat que s'ha aconseguit “el reconeixement de tota la societat valenciana i espanyola, un reconeixement que per l'arxiu judicial de la causa i pel pas dels anys es va anar diluint, però que es va recuperar amb molta força amb l'impacte del programa Salvados i amb la reobertura de la investigació judicial”.

Precisament, passada la pàgina de la reivindicació a peu de carrer, aquest és el front en què l'associació se centrarà a partir d'ara, ja que l'entitat està personada en la causa com a acusació particular.

I és que, l'Audiència Provincial de València va ordenar el passat mes de febrer al jutjat instructor la reobertura de la causa de l'accident, arxivada prèviament fins en dues ocasions, i prendre declaració als investigats pel sinistre.

L'exgerente de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) Marisa Gracia, va declarar fa dues setmanes davant la titular del Jutjat d'Instrucció número 21 de València que entre les seues atribucions no es trobava la de la seguretat ferroviària.

“No sabem el que passarà en el procés judicial, però almenys estem satisfets amb el fet que els responsables de la implantació de les mesures de seguretat en els trens de FGV en aquell moment hagen de respondre davant el jutge”, ha conclòs Garrote.

Etiquetas
stats