L’ofensiva politicociutadana per a tornar a la gestió pública l’hospital de Torrevella arriba també al del Vinalopó

Durant dècades, Elx va reclamar un segon hospital. La tercera ciutat més poblada de la Comunitat Valenciana comptava únicament amb un centre hospitalari, el General, que suportava una falta de llits notable. Les reivindicacions constants del municipi, històric bastió socialista, van ser escoltades pel govern de Francisco Camps, que, el 2010, va inaugurar el tan esperat segon hospital, però no com imaginaven. El Consell del PP, seguint el model d’Alzira, va dividir Elx literalment en dues parts i va atorgar la zona sud a l’empresa Ribera Salud perquè gestionara la que seria l’Àrea de Salut 24 de l’Agència Valenciana de Salut.

Naixia, amb polèmica, l’hospital del Vinalopó quatre anys després que Camps mateix inaugurara el de Torrevella. Tots dos tenien els mateixos socis, l’empresa Ribera Salud, principalment, i tots dos havien sigut construïts pel mateix constructor, una UTE de l’empresari alacantí Enrique Ortiz, finançador il·legal confés del PP i jutjat en aquests moments per participar en el pretés tripijoc del pla general d’Alacant.

Ara, la mateixa reivindicació ciutadana, amb el suport de partits polítics d’esquerres, ha tornat a eixir al carrer per demanar que els dos hospitals siguen completament públics. Dissabte, la plataforma per la Sanitat Pública de Torrevella ha convocat un altre acte reivindicatiu només a cinc dies que acabe el termini màxim perquè el Govern valencià comunique a Ribera Salud que no renovarà la concessió que caduca el 2021.

Amb una certa desconfiança que no amaguen, els seus membres continuen pressionant la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, que dirigeix Ana Barceló, perquè complisca la promesa que ha reiterat nombroses vegades els últims mesos: mantindre el full de ruta que va portar el 2018 a revertir l’hospital d’Alzira.

Vinalopó

I què passa amb el del Vinalopó? Doncs, que la seua concessió venç el 2024, per la qual cosa haurà de ser el següent govern autonòmic el que decidisca, tot just accedir al poder, si comunica a la multinacional el rescat o la continuïtat. De moment, la Plataforma per la Sanitat Pública (Baix Vinalopó i Vinalopó Mitjà) no es queda parada i ha aconseguit portar als consistoris d’Elx i Crevillent dues mocions que han sigut en tots dos casos aprovades fa poc pels partits d’esquerres que governen els municipis. A falta d’Asp, que és una altra localitat on dona cobertura l’hospital del Vinalopó, i que aprovarà la mateixa moció el pròxim ple, els integrants de la plataforma pretenen visibilitzar les seues reivindicacions durant els pròxims anys.

“En contra del que diu l’hospital del Vinalopó en la seua publicitat constant en mitjans, no són model d’èxit i no hi ha estudi que corrobore que el model de gestió privat siga més eficient que el públic”, diu Jaime Latour, portaveu de la plataforma. “Al Vinalopó manquem de liquidacions anuals, no n’hi ha, i haurien d’haver-se revisat entre l’empresa i la conselleria”, explica. “Tenim un departament finançat amb diners públics i que no controla la conselleria”.

Al seu judici, en contra del que s’exigia en el contracte de creació tant de Torrevella com del Vinalopó, “aquests hospitals no han adaptat els seus sistemes d’informació als requeriments de conselleria”, i perjudiquen en aquest cas un malalt que passe d’estar ingressat al Vinalopó a un altre hospital de gestió directa. “Hi ha problemes per a accedir a la seua informació, i viceversa, també hi ha dificultat per part de l’Administració per a controlar les dades de gestió”

També el ciutadà pot notar la diferència amb el públic en el nombre de llits i de personal que tenen aquests hospitals, assegura Latour, ja que el percentatge és molt més baix, com consta en un informe encarregat per les Corts Valencianes. “Això es nota sobretot en Atenció Primària, on el del Vinalopó té el trist rècord de ser el departament amb xifres rècord de cartilles, de targetes SIP, per metge de família”, segons l’última memòria de la conselleria (2018), és a dir, hi ha molta menys dotació de metges de família amb relació a la població que cobreix, “i això es tradueix en demores de l’atenció”, com va denunciar la Federació d’Associacions Veïnals d’Elx fa dues setmanes.

Finalment, assenyala aquest metge jubilat que “un dels problemes que atribuïm a les concessions és que trenquen la cohesió social i afavoreixen un desmembrament dels departaments de salut”. Això ho hem vist també últimament, esgrimeix, amb la polèmica que ha protagonitzat Ribera Salud amb la seua participació en els tests serològics massius a Torrejón de Ardoz aquest estiu. “Això és increïble; un departament que es finança amb diners públics i el personal del qual es trasllada a Madrid a fer una operació de tests serològics que són desaconsellats per les principals fonts científiques i ho fa al marge de conselleria. Es fa sense el coneixement de la conselleria i sense poder obrir-li expedient per sancionar-lo”, conclou.