Ansietat, insomni i xarxes socials: com afecten en la salut mental de les dones més joves

Paula (nom fictici) va descobrir fa poc que el que la feia sentir malament es deia ansietat. Els atacs que pateix la persegueixen constantment: “Encara no he aprés a controlar-los. Per a relaxar-me, intente repetir-me afirmacions racionals per a entrar en raó i que el meu cap vaja més a poc a poc, però no sol funcionar”.

L’últim episodi que va patir la va fer haver de buscar assistència immediatament. Amb els seus 21 anys, va acudir per primera vegada a una sessió d’atenció psicològica gratuïta per a alumnes de la Universitat de València. “Fa dos mesos que vaig decidir demanar ajuda. La psicòloga m’ha diagnosticat ansietat ocasionada per una sèrie de traumes que ja fa anys que acumule i que generen hiperactivitat en el meu cervell”, comenta.

Paula no és cap cas alié. Un estudi elaborat per Fundación Manantial sobre el benestar emocional dels joves demostra que el 31,5% de les més de 2.600 persones entrevistades asseguren que pateixen episodis d’ansietat habitualment.

“Fa dos anys patia molts atacs d’ansietat i notava que se m’accelerava el pols”, relata Bea (nom fictici). Una vesprada, després d’eixir d’unes classes d’italià, va començar a notar falta d’aire i va decidir asseure’s prop d’una vorera. “En aquest moment vaig saber que havia de demanar ajuda professional”, aclareix. La seua psicòloga li va explicar que un repunt d’ansietat s’ha d’assumir i pensar que els pics disminuiran en qualsevol moment.

Solament un 25,9% dels joves recorren a experts quan senten malestar emocional i, en molts casos, quan la situació és insostenible, tal com mostren els resultats de l’informe.

Yuliana Piera tenia 16 anys quan el seu primer brot psicòtic va ocórrer durant una de les seues èpoques més complicades: la pressió dels estudis i la decisió de deixar de consumir marihuana la superaven: “Estava a la meua habitació parlant amb algú imaginari i ma mare va entrar. No la reconeixia. El meu cap s’hi havia desconfigurat. Després d’això, vaig anar a la consulta d’un psiquiatre”.

Fa dos anys li van diagnosticar esquizofrènia. “Em vaig mudar a França i em van internar en un centre de salut mental. Allí em van dir quin trastorn tenia”. Ara, amb 21 anys i de tornada a Espanya, el seu psiquiatre l’ha informada que es tracta de brots d’ira i estrés. “La meua mare biològica tenia esquizofrènia paranoide i creien que podia haver-la heretada”. Piera no entén el dissens que hi ha entre els metges quan es tracta d’abordar malalties mentals.

El 56,8% d’aquest grup poblacional decideixen recórrer al suport dels amics o els familiars, i el 16,4% prefereixen evitar viure aquestes situacions i sol·liciten informació a través d’Internet o de les xarxes socials.

Una de les causes de no verbalitzar el seu estat de salut mental sorgeix de la por del rebuig i el temor de preocupar el seu entorn més pròxim, així com la dificultat d’acceptar una problemàtica relacionada amb el seu benestar emocional.

“Sempre reflexione si el problema que tinc és greu, per a mesurar-ne la importància i saber si comunicar-ho o no”, comenta Bea. Prefereix no alertar la família o els amics. “Quan em veig molt ofegada és quan explote i demane ajuda, però durant els últims anys he notat que la meua confiança ha canviat i ara estic un poc més oberta a parlar-ho amb els meus éssers estimats”.

Paula comenta que sempre ha tingut persones de confiança en la seua vida i que no li ha costat obrir-se: “Mai m’he sentit sola en aquest sentit”. El que més la preocupa és el problema de l’insomni. Segons les dades, el 43,2% dels joves no poden dormir sovint o mai. Diu que no té un diagnòstic mèdic que li ho reconega, però quan una situació la preocupa, l’afecta directament el descans: “Em costa agafar el son quan no pare de pensar en un tema repetidament”.

En la mateixa línia, Bea reconeix que la dificultat per a dormir prové de la seua ansietat. “Abans de gitar-me, ja vaig predisposada pensant que em costarà tancar els ulls. Sé que tinc insomni des que tinc ús de raó”. Per a remeiar-ho, decideix visualitzar vídeos amb l’objectiu d’intentar relaxar-se. “Sempre li lleve pes sobre l’hora de despertar-me. Si pense que tinc l’alarma a les 8 del matí, entre en bucle i m’atabala. Dorm les hores que puc”.

Impacte de la digitalització

Ansietat (31,3%), problemes d’insomni (28%) o falta de concentració (29,5%) són alguns dels danys directes que experimenten els joves amb les tecnologies de la informació (TIC). Paula pertany al 41,2% dels que s’engloben en la possibilitat d’addicció al telèfon mòbil.

“Soc una persona que perd la concentració fàcilment i les xarxes socials ho agreugen més encara. El fet d’estar acostumats a usar WhatsApp i a estar interconnectats és una cosa que sol generar-me ansietat”, aclareix.

L’estudi mostra que el 55,5% de les dones destaquen la importància de l’autopercepció de la imatge negativa en les xarxes. “El que més malestar em provoca és la vida que mostren els altres i comparar-la de manera inconscient amb la meua. És inevitable equiparar-te amb els personatges públics perquè, si al final tot el que et mostren són cossos normatius, pells perfectes, etc., és fàcil oblidar que la teua aparença també és vàlida”, comenta Paula.

Tik Tok va ser la plataforma que Bea va haver d’esborrar de la seua vida. Cada vegada que lliscava els vídeos en bucle, el temps es desvirtuava: “Arribava a perdre quatre hores i, quan tancava l’aplicació, pensava: he perdut temps de la meua vida… i això em generava ansietat”. Explica que, després de desinstal·lar-la, la seua concentració va augmentar. “Abans era incapaç de llegir-me una pàgina d’un llibre i ara puc dir que m’ha vingut bé apartar-la de la meua vida”.

Conscienciació generacional

La salut mental s’ha etiquetat com un dels punts socials que més afecta les persones joves entre 16 i 24 anys. Segons l’estudi de la Fundación Manantial, aquest rang poblacional “està més obert a parlar d’emocions i necessitats de suport que altres grups d’edat i dels que estaven en altres moments històrics”.

Tant Bea com Paula creuen que aquests problemes són més visibles actualment, i per això, estan menys estigmatitzats: “Tenim més referents que s’interessen i parlen públicament de la importància de la salut mental. Ara hi ha un sentiment més solidari i ningú en la nostra generació s’escandalitza si algú comenta que va al psicòleg”.

L’estat de salut mental també varia depenent del gènere: el 60% dels joves asseguren que tenen un benestar adequat, davant del 39,5% de les joves entrevistades. Yuliana Piera, juntament amb Paula i Bea, comenten que hi ha situacions en el seu dia a dia que no els permeten estar plenament bé.

“Els estudis m’afecten molt en el control de la meua ansietat, i això provoca un malestar constant”, aclareix Bea, mentre que Paula titla de “regular” la seua vida actual: “Durant anys he intentat restar importància als meus problemes de salut mental, perquè pensava que eren coses banals, i per primera vegada els accepte i els tracte. És un procés dolorós, però crec que també és un senyal que comence a sanar coses que ignorava des de feia molt de temps. Fa mal, però és el primer pas”.