Canal 9 liquidat: fi a una època de corrupció, teleporqueria i abusos sexuals

El Govern valencià aprovarà abans que acabe aquest mes la liquidació de l’ens públic Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) i previsiblement també la de Radiotelevisió Valenciana SAU, les societats públiques que van donar a llum i van donar forma a la històrica Canal 9, la primera televisió autonòmica dels valencians que va acabar de manera abrupta el 2013 amb un funest historial de manipulació, corrupció, teleporqueria i fins i tot un flagrant cas d’abusos sexuals del que va ser tòtem de l’ens i del PP Vicente Sanz.

Després d’anys de treball dels liquidadors i després que la Generalitat haja assumit els actius i els passius, en concret un deute de 1.270 milions d’euros, el Consell aprovarà previsiblement en el ple de la setmana que ve la liquidació de l’ens i també de la societat mercantil. Falten uns informes del Govern valencià per a poder cessar els liquidadors i, en el cas de l’ens, extingir-lo i, en el cas de la SAU, iniciar el procés de 30 dies per a reclamacions dels creditors.

Però ho assumirà tot la Generalitat. Damunt la taula queden A l’administració valenciana encara pendents al voltant de 350 pleits plantejats per extreballadors i exdirectius que reclamen més indemnització de la que van rebre quan van ser acomiadats en l’ERO d’extinció avalat pel Tribunal Suprem.

La Generalitat s’ha fet càrrec també de la gestió de l’emblemàtic edifici de Burjassot que té arrendat a la nova televisió autonòmica À Punt i a la delegació de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE).

En el forat de 1.270 milions d’euros cal incloure els nombrosos escàndols de corrupció i balafiament que van esguitar Canal 9. La mateixa trama Gürtel es va emportar una tallada de més de set milions d’euros per muntar les pantalles gegants que van retransmetre la visita del papa a València. La causa està pendent de judici.

La televisió pública va tolerar tota mena d’abusos dels seus directius amb sous milionaris, pagament a productores per damunt del preu de mercat o directament per documentals que no es van emetre i fins i tot compra de “periodistes de Madrid” perquè parlaren bé a la capital del Regne de l’expresident de la Generalitat Francisco Camps per llançar la seua carrera política.

La televisió i ràdio públiques van servir d’aparell de propaganda dels governs successius i van protagonitzar funestos episodis de manipulació, un dels més flagrants el tractament informatiu de l’accident del metro de València, en què van morir 43 persones. Tres dies després de la tragèdia, Canal 9 va silenciar durant quasi vint dies el succés i no va publicar ni una sola informació, segons va concloure l’informe de la Unió de Periodistes Valencians lliurat a la comissió d’investigació de les Corts.

Un altre dels casos que van afonar la credibilitat de la ja extinta televisió va ser el cas d’abusos sexuals del que va ser director general de l’ens, Vicente Sanz. Hi va ser condemnat, encara que va eludir la presó perquè va arribar a un acord. Sanz va ser l’exemple de la utilització partidista d’un ens públic, que també es va convertir en una màquina de col·locar persones afins al PP. La televisió va tancar amb una plantilla que superava els 1.600 empleats.

En el procés de liquidació, la Generalitat ha pogut recuperar uns 40 milions d’euros. Primerament per l’acord amb Mediapro i, posteriorment, després d’haver guanyat a l’Agència Tributària dos pleits. Les empreses ja camí de l’extinció també van poder mitigar una indemnització al Vila-real Club de Futbol que va passar de cinc a dos milions.

Amb la liquidació de les dues societats que van donar a llum Canal 9 acaba una etapa funesta que també va tindre algunes llums. Ara, À Punt ja té via lliure per a fer història sense caure en els errors del passat.