La dada que va tombar el pas de tot el territori valencià a la fase 1: només es va realitzar PCR a un 23% dels sospitosos

Els centres d'atenció primària van identificar 7.629 pacients sospitosos d'estar afectats per la COVOD-19 entre el 21 d'abril i el 4 de maig, però tan sols van realitzar proves PCR a 1.756, és a dir, un 23%.

Del total de PCR realitzats un 30% van resultar positius, el que implica que el 7% del total dels casos sospitosos es van confirmar com contagiats.

Així es desprén de l'informe de 230 pàgines fet públic aquest diumenge, el qual va remetre la Generalitat Valenciana al Ministeri de Sanitat per a justificar el seu pas en bloc a la fase 1 de desescalada, cosa que finalment només han pogut fer 10 departaments de salut dels 24 de la Comunitat Valenciana.

Encara que de moment no s'ha fet públic l'índex de proves PCR realitzades als sospitosos detectats en atenció primària en altres comunitats autònomes per a poder establir una comparativa, aquest ha sigut el principal escull per al territori valencià, tal com va explicar aquest diumenge al matí el director del Centre de Coordinació d'Emergències del Ministeri de Sanitat, Fernando Simón: “Hi havia un nombre no menyspreable de casos sospitosos als quals encara no se'ls havia pogut fer un test diagnòstic”.

Uns minuts més tard, després de la conferència de presidents autonòmics, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va comparéixer acompanyat de la seua subdirectora general d'Epidemiologia, Herme Vanaclocha, que també forma part dels equips que assessoren el Govern.

Tots dos van explicar que les proves PCR als sospitosos no figuraven entre els criteris traslladats pel Ministeri de Sanitat a les autonomies per a avançar en la desescalada, sinó que era una cosa que s'havia de potenciar una vegada aconseguida la fase 1.

Així queda patent en el document aprovat pel Consell de Ministres el passat 28 d'abril. No obstant això, el Govern va aprovar el 8 de maig el quadre de criteris per al canvi de fase, que ja estableix com a variables a tindre en compte el percentatge de casos possibles/sospitosos amb PCR realitzada, així com la taxa de positivitat dels casos sospitosos.

És a dir, va incloure aquest índex com un dels que es tindrien en compte l'endemà que la Generalitat aportara el seu informe, elaborat conforme a les dades exigides el 28 d'abril.

De tota manera, tant Puig com Vanaclocha van assegurar que la Comunitat Valenciana té capacitat per a incrementar les proves PCR en els sospitosos detectats des d'atenció primària, cosa que ja tenien prevista per a la fase 1 de desescalada, i que per tant esperen que en els pròxims dies es puga dur a terme aqueix pas a la fase 1, un argument que també va sostindre el mateix Simón.

Impacte econòmic

L'informe de la Generalitat Valenciana inclou dades d'impacte econòmic de la crisi en la Comunitat Valenciana molt rellevants.

Per exemple, reflecteix que la Comunitat Valenciana és la tercera més afectada per la destrucció d'ocupació (després de Canàries i Andalusia) en els mesos de març i abril: “La caiguda d'afiliacions (mitjanes) es xifra en -100.158 persones, la qual cosa suposa prop del 13% de la destrucció total a Espanya (-791.562), molt per damunt del pes de les nostres afiliacions a Espanya (10%). S'han destruït al març i abril un 5,2% de les afiliacions, clarament per damunt d'Espanya (-4,1%)”.

Pel que fa a l'atur registrat, la Comunitat Valenciana és la segona amb més augment absolut (després d'Andalusia) i la quarta en termes relatius (després de Balears, Canàries i Andalusia): “En els mesos de març i abril l'augment de l'atur registrat es xifra 73.680 persones, la qual cosa suposa prop del 13% de l'augment total a Espanya (585.156), molt per damunt del pes del nostre atur a Espanya (11,5% en 2019). L'augment de l'atur es xifra en un 20,1%, dos punts percentuals per damunt de la mitjana estatal (18%)”.