Els cartoixans estan obligats per llei a obrir al públic el monestir de Portaceli almenys quatre vegades per mes

El monestir de Portaceli, cedit per Franco a l’orde dels cartoixans des del 1946, està obligat per llei a obrir visites al públic almenys quatre vegades per mes, segons van explicar fonts de la Conselleria d’Educació i Cultura que s’emparen en la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, del patrimoni cultural valencià. L’obra arquitectònica i els terrenys annexos van ser declarats Bé d’Interés Cultural el 2006 pel Govern de Francisco Camps i aqueix reconeixement obliga els seus propietaris a tindre un “règim de visites”, encara que fora una propietat privada, com ha passat amb altres edificis patrimoni dels valencians.

Però en el cas de Portaceli, la propietat última és, a més, pública, encara que hi ha una cessió de la Diputació de València a l’orde dels cartoixans, que fins a la desamortització de Mendizábal van habitar i van mantindre el monestir rebatejat com a cartoixa.

El monestir de Portaceli el va adquirir l’Estat a propietaris privats el 1931 per 3,6 milions de pessetes. Després de la victòria del colpista Francisco Franco en la Guerra Civil, l’Estat va iniciar un procés de cessió del monestir als cartoixans perquè el rehabilitaren, com va fer amb molts altres béns dels ciutadans que van tornar a l’Església que, a més, se’ls va immatricular.

I així ho van fer, encara que amb dues condicions fixades en l’escriptura. La primera va ser que només l’orde dels cartoixans habitara l’edifici i la segona, que mantinguera el complex arquitectònic. En cas que s’incomplira alguna d’aquestes condicions, la Diputació de València –o l’òrgan equivalent– tornaran a gestionar-lo, perquè n’és la propietària última. I és en aqueixa propietat real on els cartoixans hauran de cedir davant l’administració civil.

En aquests moments 16 monjos de clausura habiten el monestir. El rècord d’habitants de l’edifici va ser en el segle XVII amb 27 religiosos. L’orde defensa que ningú més –que no autoritzen ells– pot entrar a les instal·lacions, perquè són de clausura “des de fa 750 anys”. Però la normativa i la recent declaració com a Bé d’Interés Cultural condicionen aqueixa clausura. El poder terrenal està per damunt del diví.

Així, la llei valenciana que regula els BIC obliga a un règim de visites als ciutadans i a inspeccions de l’Administració. En aquest cas, la Diputació de València com a propietària o la mateixa Conselleria d’Educació i Cultura com a entitat que vela pels Béns d’Interés Cultural poden supervisar l’estat dels edificis historicoartístics. Una fiscalització a què l’ordre dels cartoixans es nega, perquè considera que el complex és propietat seua.

Però encara així, la llei obliga els BIC a estar oberts a la ciutadania. Com va passar amb la torre del Pilar de la Foradada que, malgrat ser de propietat privada, ha hagut d’instaurar un règim de visites després d’una inspecció tècnica de la Conselleria de Cultura. I això que el Consell del PP va voler eximir-la de permetre visitants.

Documents en exclusiva de la cessió del monestir de Portaceli a l'orde dels cartoixans el 1946: