El cas que va usar la dreta per a tombar Mónica Oltra queda en no res

El jutge Vicente Ríos, titular del Jutjat d’Instrucció número 15 de València, va dictar dimarts una interlocutòria que va decretar el sobreseïment provisional de la causa que investigava a Mónica Oltra per la gestió del seu departament pel que fa als abusos del seu exmarit, l’educador Luis R. I., a una menor tutelada. La llarga resolució del magistrat, de 96 pàgines, suposa una autèntica esmena al conjunt de la seua instrucció i de la tesi que havia mantingut des de fa quasi dos anys. Els temps judicials en cap cas coincideixen amb les fases polítiques ni molt menys amb la temperatura mediàtica. Es tracta de coordenades diferents amb camins paral·lels i conseqüències imprevisibles.

El magistrat, un respectat instructor que va estar a càrrec de la investigació del cas Emarsa, sosté en la seua interlocutòria que, si bé l’actuació del departament d’Oltra no va ser ni molt menys correcta, això no implica que tinga rellevància penal. Tanmateix, la imputació de la dirigent de Compromís va tindre unes conseqüències polítiques tremendes en el panorama valencià: Compromís va perdre pel camí el seu principal actiu i el Pacte del Botànic va quedar debilitat davant una cita electoral que va perdre i que va propiciar l’aliança del PP zaplanista, representat per Carlos Mazón, i de l’extrema dreta de Vox, formació que exerceix l’acusació popular en la causa.

La resolució de l’instructor no pretén tirar la pedra i amagar la mà. En el primer paràgraf dels fonaments jurídics l’instructor se sincera sense matisos: “Aquest magistrat jutge ha qüestionat múltiples aspectes de la conducta dels investigats en els fets objecte d’aquesta causa (...). No obstant això, tots i cadascun dels indicis que van fonamentar les imputacions judicials provisionals [aquestes quatre últimes paraules en negreta] contra les persones investigades en aquestes diligències prèvies s’han esvaït per complet una vegada practicades totes les diligències necessàries encaminades a determinar la naturalesa i les circumstàncies dels fets investigats (...)”.

El goig de l’extrema dreta, que amb diferents marques i tendències exerceix les acusacions populars en aquesta causa, s’ha quedat en un pou. Si bé la complexa instrucció es va cobrar el cap d’Oltra, després de la seua dimissió sonada el 21 de juny del 2022, la tempesta judicial ha quedat en no res. Encara que es tracta d’un sobreseïment provisional, en una resolució que no és ferma, l’argumentari és de tal contundència que no hi ha dubte que la causa ha arribat al final. Es tracta d’un procés judicial que va tindre unes conseqüències polítiques de primer ordre, singularment en el si de l’esquerra valenciana que va governar en el Palau de la Generalitat durant dues legislatures.

Oltra va ser imputada fa dos anys a conseqüència dels indicis de criminalitat, que “han decaigut per complet”, indica el jutge en la interlocutòria. L’extensa investigació tractava de dilucidar si la dirigent de Compromís va maniobrar, mitjançant un expedient intern, per a beneficiar la situació processal del seu exmarit, un educador acusat ek 2017 per Maite T., llavors menor d’edat, d’abusos sexuals. L’home va ser condemnat a cinc anys de presó pel Tribunal Suprem.

L’ús de la negreta per part de l’instructor aporta pistes rellevants sobre la inopinada decisió d’un jutge, que, a diferència de la gran majoria del gremi togat, escriu una prosa raonablement correcta. “Finalitzada la instrucció, escoltats tots [aquesta última paraula en negreta] els investigats, prenent en consideració les declaracions de tots [en negreta] els testimonis (i molt en particular de Maite mateixa), examinada la copiosa documental obrant en actuacions i examinat el trànsit de correus electrònics entre els investigats i altres, no subsisteix cap indici racional de criminalitat contra els imputats ni, en conseqüència, cap fonament per a dictar una resolució d’imputació judicial definitiva contra aquests i per a habilitar les parts acusadores a fi que formulen escrits d’acusació, perquè les meres sospites, conjectures o elucubracions sobre l’esdevingut, no sustentades en indicis racionals, no autoritzen a això”.

El jutge subratlla el caràcter provisional de la imputació d’Oltra i de la resta dels investigats (“com no podia d’una altra manera a l’inici del procés”) dels presumptes delictes de prevaricació administrativa, abandó de menors i omissió del deure de perseguir delictes.

Després de la tempesta política, la declaració d’Oltra, en condició d’investigada i assistida per un advocat, va girar la truita en el terreny judicial. “Això no sols ha suposat poder conéixer la seua posició respecte dels fets investigats, en l’exercici del seu dret de defensa, així com les d’altres investigats, sinó que ha permés investigar desenes de milers de documents, en particular correus [electrònics] a vegades encreuats entre ells, en relació amb els fets referits”, explica la interlocutòria.

La insistència de les acusacions de l’extrema dreta que s’investigaren els correus electrònics, en una peça separada que no va donar indicis de preteses maniobres d’Oltra, va suposar un –paradoxal– baló d’oxigen per a la defensa de la dirigent de Compromís.

“Meres sospites, especulacions o conjectures”

La clau, al final de la pel·lícula, és que “totes i cadascuna de les persones investigades” en la causa “neguen haver rebut ordre, directriu, consigna o cap indicació” de Mónica Oltra en relació amb la investigació al seu exmarit pels abusos a la menor tutelada. O “dit d’una altra manera”, postil·la el jutge: les “sospites” de la denúncia inicial sobre preteses maniobres d’Oltra, del seu gabinet o dels funcionaris investigats, “finalment no han arribat a la categoria d’indicis de criminalitat i queden com a meres sospites, especulacions o conjectures sobre les quals no pot basar-se una imputació judicial definitiva”.

En conclusió: no hi ha cas. Encara que, tal com va deixar anar la sentència de la secció segona de l’Audiència Provincial de València que va condemnar a cinc anys de presó l’educador, l’expedient intern tramitat per la Conselleria d’Igualtat, en paral·lel a les diligències obertes per la Fiscalia de Menors, “sembla emular una mena d’instrucció parajudicial”. “I difícilment cal negar que ho va ser”, postil·la el jutge Vicente Ríos.

Encara que poguera semblar que el polèmic expedient reservat tenia com a objectiu desacreditar la menor denunciant dels abusos, “el que va passar no va ser això”, assegura l’instructor. L’expedient no es va dirigir “amb destinació” a les diligències prèvies que tenia obertes el ministeri fiscal, destaca la interlocutòria.

“Això reforça la consideració que en cap cas hi hagué directriu o consigna”, d’Oltra o dels altres càrrecs investigats, “orientada a desacreditar la menor o a afavorir” el seu exmarit “en el procés en què figurava com a encausat, a què en cap cas es va cridar la conselleria i que no va tindre cap intervenció en el procés, ni en la fase d’instrucció, ni en la fase intermèdia”.

Una decisió “desencertada”, però no delictiva

El jutge no amaga que la decisió d’obrir un expedient informatiu “va ser desencertada” i fins i tot redundant, perquè hi havia un procés penal en curs“ i que en tot el procés ”hi hagué actuacions certament millorables“. ”Però així mateix entenc que tot això de cap manera converteix en delictiva la conducta dels que van ordenar la formació de l’expedient, ni dels qui van intervindre en la instrucció“, postil·la l’instructor.

En definitiva, “la menor mai va estar indefensa en el procés”, conclou el jutge en una asseveració concisa que tomba de pla el delicte principal imputat a Oltra. “La menor va ser atesa en tot moment”, indica en un altre apartat de la interlocutòria.

L’instructor denega les diligències suplementàries sol·licitades per l’acusació popular que exerceix Vox sobre el “trànsit telefònic” entre Oltra i el seu equip. També refusa altres diligències demanades per l’acusació particular.

“Aquestes diligències tampoc contribuirien gens a l’esclariment dels fets”, escriu el magistrat, que insisteix cap al final de la interlocutòria: “S’ha reiterat fins a l’avorriment que no hi ha un sol indici que es dictara cap ordre o instrucció emanada dels càrrecs directius de la Conselleria dirigides a ocultar els fets ni a desacreditar la menor”.

Oltra, jurista d’esquerres

Mónica Oltra va tornar a exercir d’advocada, especialitzada en mediació, després de la seua dimissió fa quasi dos anys. La dirigent de Compromís es va criar en la cultura política de l’esquerra comunista, en l’ambient de l’emigració espanyola a Alemanya; una etapa vital que va marcar la seua trajectòria posterior. No obstant això, Oltra també és jurista.

Tots dos components de la seua figura pública i de la seua biografia acadèmica són complementaris. Després de declarar durant quasi huit hores davant el jutge, el 19 de setembre de 2022, va afirmar que era el “temps de l’Administració de justícia” en què, malgrat la situació tan delicada, va depositar la seua confiança. També va dir que era el “moment de tindre paciència”.

Dos anys després, la interlocutòria del jutge instructor obri la porta a un possible retorn d’Oltra a la primera línia política com a figura excel·lent de l’esquerra valenciana.