Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Els afectats pels terratrémols demanen cinc anys de presó per als directius de Castor i 342.500 euros d’indemnització pels danys

L'exministre d'Indústria, José Manuel Soria, el d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, i l'expresident de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, a la plataforma del Castor.

Lucas Marco

València —

0

L’Associació d’Afectats pel Projecte Castor (APLACA) demana cinc anys de presó per als dos directius de l’empresa Escal UGS SL que, malgrat els sismes, van augmentar la velocitat de les injeccions de gas. 137 veïns de localitats com Vinaròs, Alcanar o Benicarló, entre altres, demanen 2.500 euros d’indemnització per cap (en total, 342.500 euros) pels “danys materials i morals” que va ocasionar el magatzem de gas. APLACA sol·licita cinc anys de presó i 24 mesos de multa per als directius de l’empresa Escal UGS SL Recaredo del Potro i José Luis Martínez Dalmau i 36 mesos de multa per a la mercantil com a persona jurídica.

El titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 4 de Vinaròs va confirmar el processament de tots dos directius i de l’empresa per un delicte contra l’ordenació del territori i del medi ambient. L’associació d’afectats creu que els fets són constitutius d’un delicte consumat contra els recursos naturals i el medi ambient, segons l’escrit d’acusació d’APLACA, a què ha tingut accés aquest diari.

Els afectats recorden que els directius de l’empresa van començar la fase d’injecció de cabal nominal de gas el 2 de setembre de 2013. Tres dies més tard, Escal UGS SL va augmentar la intensitat del cabal i les injeccions de gas van provocar en “augment exponencial de la sismicitat en la zona”.

El 9 de setembre, l’Observatori de l’Ebre (organisme encarregat d’analitzar la sismicitat de la comarca) va comunicar als responsables de l’empresa aquesta “situació alarmant”, però els directius processats, “malgrat les conseqüències que podia tindre continuar amb aquestes accions”, van augmentar la injecció de gas fins a un cabal “rècord”.

Els empresaris Recaredo del Potro i José Luis Martínez Dalmau van supeditar “en tot moment el greu perjudici que podien generar en el medi ambient i en la salut de les persones a la finalització de la tercera fase d’injecció” del projecte Castor.

Aquestes injeccions van causar “un estrés geològic que va provocar 519 sismes” des del 5 de setembre fins al 4 d’octubre, amb magnituds que van arribar fins a 4,2 punts en l’escala de Richter. “El resultat van ser danys materials i morals de diversa consideració i un estat d’alarma col·lectiu generat entre els veïns de les poblacions pròximes a la plataforma”, indica l’escrit d’acusació d’APLACA.

L’associació afirma que les “infraccions penals comeses pels acusats” van provocar un “mal moral de rellevància” a, com a mínim, 137 veïns de les localitats afectades per l’activitat sísmica. APLACA considera que està acreditat que els residents en les àrees afectades “han patit un estrés, angoixa i por d’importància considerable com a conseqüència de la sismicitat induïda per la injecció de gas en la plataforma”.

El perill, segons l’associació d’afectats, no ha passat. “La incertesa per possibles nous terratrémols en el futur persisteix, ja que, segons molts experts vaticinen, l’augment de pressió en el subsol produït per la injecció de gas ha provocat una inestabilitat estructural que pot provocar en el futur unes altres ones de sismicitat d’abast desconegut”, adverteix l’escrit.

La quantitat reclamada –2.500 euros per cap– i la llista dels afectats (composta per 137 veïns de diverses localitats pròximes) és provisional, ja que “actualment estan completant-se els expedients individuals de cada adherent d’APLACA, cosa que servirà per a precisar o ajustar, en el seu cas, l’import reclamat per a cadascun d’ells, pels prejudicis morals patits”.

L’associació considera que els dos directius de l’empresa, així com companyia asseguradora de l’empresa, són responsables civils directes i solidaris de la indemnització reclamada, que suma 342.500 euros.

Etiquetas
stats