La central nuclear de Cofrents, a punt de prorrogar la seua vida útil, malgrat el rebuig del parlament valencià

La central nuclear de Cofrents encararà les pròximes setmanes la decisió del Govern sobre la renovació de la seua explotació per 9 anys més, fins al 2030, superant la seua vida útil, que té marcat com a límit el 2024. I aquesta possibilitat, que es decidirà el 20 de març, té el rebuig del parlament valencià, que va aprovar una resolució pel tancament el 2017, així com partidaris i detractors. Entre els favorables estan els municipis de la comarca de la Vall de Cofrents-Aiora, ja que la planta proporciona més de 1.000 ocupacions directes i altres d’indirectes en una comarca de 12.000 habitants. Entre els contraris, els ecologistes i les entitats que rebutgen l’energia nuclear i recorden que el seu reactor és similar al de Fukushima, la central japonesa que va tindre un greu accident nuclear el 2011.

La cronologia de la central nuclear de Cofrents arranca el 1984, quan es va posar en marxa amb una llicència per a 25 anys. La casualitat va voler que una de les renovacions d’aquest permís, al febrer del 2011, es produïra a penes un mes abans del greu accident nuclear de Fukushima, al Japó. La reacció social hauria fet més difícil aquell permís si, quan es va concedir, ja s’haguera produït la catàstrofe a Fukushima.

Ara s’enfronta a una possible nova pròrroga de només 9 anys, perquè el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) aprovat el 2019 pel Govern reconeix que no es tancarà cap nuclear abans del 2025, però per a complir amb el compromís de reducció de potència instal·lada i d’emissions enviat a la Unió Europea tampoc podria anar més enllà del 2030. Per fer front a la superació de la seua vida útil, la instal·lació de Cofrents té previst construir un nou magatzem de residus nuclears, tenint en compte que les piscines en què s’emmagatzema actualment el combustible usat completaran la seua capacitat aquest mateix any 2021. No obstant això, aquest magatzem encara no s’ha construït.

La nuclear té una gran influència en l’economia d’una zona rural que va de Requena a Almansa i d’aquesta manera ho entenen la majoria dels seus habitants i dels seus alcaldes. Per això, demanen una dècada més d’aquesta nuclear, que s’ha erigit en peça clau de la seua economia. Assenyalen que abans que Cofrents caldria tancar altres centrals amb més antiguitat i posar en marxa un pla de dinamització empresarial en les zones d’influència.

El director de la central nuclear de Cofrents, Tomás Lozano, en la seua última compareixença davant les Corts Valencianes l’any 2018 per a donar explicacions sobre el seu funcionament, va afirmar que la central és “absolutament segura” i va ressaltar que durant els últims 10 anys s’hi han invertit 450 milions d’euros per modernitzar-la.

“Incapaç de funcionar més d’un mes amb normalitat”

Però l’oposició a la nuclear està encapçalada per la històrica plataforma Tanquem Cofrents. Aquest col·lectiu adverteix que la central nuclear “ha sigut incapaç de funcionar més d’un mes amb normalitat des de setembre del 2017”, a causa dels incidents i les parades, i assegura que està “tocada de mort”. Així doncs, sobre la pròrroga per 10 anys més, Tanquem Cofrents adverteix: “Prolongar-ho seria una irresponsabilitat i una greu amenaça per a la seguretat de les persones i del medi ambient, per molta inversió que s’haja fet en la seua presumpta modernització”.

D’altra banda, Ecologistes en Acció del País Valencià ha demanat expressament al Govern d’Espanya que no prorrogue la llicència d’explotació. Per a l’organització ecologista “és una autèntica insensatesa mantindre encara tant de temps en funcionament una central amortitzada, vella i sense garanties, que compromet a més, en cas d’accident greu, sempre possible, la salubritat de les aigües que se subministren a la ciutat de València mateix i el seu entorn metropolità”.

Ni pròrroga, ni magatzem

Pel que fa a la situació política, les Corts Valencianes el 2017, mitjançant una proposició no de llei, van acordar sol·licitar el tancament de la central al final de la vigència de la llicència. Els grups parlamentaris del PSPV-PSOE, Compromís i Unides-Podem, que formen el Govern del Pacte del Botànic, van demanar també la no autorització de la construcció del magatzem temporal individualitzat de residus radioactius dins els terrenys de la central nuclear de Cofrents, perquè no és necessari, ja que la central disposa de capacitat d’emmagatzematge suficient fins a la data de tancament aquest any 2021.

El senador de Compromís Carles Mulet ha registrat una sèrie de preguntes al Govern en què exigeix assumir el dia 20 de març d’enguany com el del final de l’activitat de la central nuclear de Cofrents i que no s’aprove la pròrroga. Mulet reclama al Govern “no caure en la temptació de les maniobres de l’empresa explotadora del subministrament, Iberdrola”, i adverteix que aquestes maniobres “van demostrar la voluntat de l’executiu de plegar-se als interessos empresarials i renovar injustificablement aquesta llicència durant 9 anys més”. Mulet afig que seria una “burla a la pròpia voluntat de les Corts Valencianes” que van exigir la no renovació. 

D’altra banda el senador assegura que Cofrents “té les piscines del combustible usat plenes de residus nuclears. Això significa que els residus que es generen cada dia han d’eixir d’aquestes piscines al magatzem temporal individualitzat (ATI) que està situat a la intempèrie, al costat de la central, a poc més d’un quilòmetre del poble i a uns 200 metres del riu Xúquer, que rega i dona beure a l’àrea metropolitana de València i, fins i tot, a una gran part de la província. Tot amb els riscos mediambientals i per a la salut de les persones que implica això”.

Segons Mulet, “que es ‘puga’ ajornar aquest tancament, no significa en cap cas ‘que calga’, no estem davant una decisió tècnica, sinó política, emparar-se en el Consell de Seguretat Nuclear és pura covardia, més encara quan els partits polítics que conformen el Govern, les seues sucursals valencianes ací, diuen justament el contrari”. El senador conclou la seua petició lamentant que “és preocupant veure que alguns partits feien bandera del tancament de totes les nuclears el 2024 i han anat difuminant aquesta exigència”.