Un jutge accepta que Paterna vete un centre de menors de la Generalitat perquè pot instal·lar-se “en una altra població”

L'Ajuntament de Paterna, governat pel socialista Juan Antonio Sagredo, acordava el passat mes de març en el ple (amb una gran pressió ciutadana i gràcies als vots dels socialistes, PP, Ciutadans i els dos regidors no adscrits) deixar en suspens de forma temporal les llicències assistencials per a evitar la construcció d'un centre de menors projectat per la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives en la localitat amb una capacitat per a acollir a divuit menors.

Aquesta decisió va generar gran controvèrsia i l'enfrontament entre els socis de govern de PSPV i Compromís, a més del xoc entre l'Ajuntament i la conselleria que dirigeix Mónica Oltra, que va qualificar l'acord municipal d'“insolidari i qüestionable”. Sagredo, per la seua banda, va acusar Oltra de “deslleialtat institucional” i d'“incapacitat política”.

La Generalitat Valenciana va decidir recórrer la decisió del Consistori de Paterna i demanar la suspensió cautelar de la resolució municipal. No obstant això, el Jutjat Contenciós-administratiu número 9 de València ha decidit denegar aquesta sol·licitud en considerar no acreditat, tal com defensava l'Advocacia de la Generalitat, que l'acord municipal puga afectar els interessos generals i sosté que l'activitat es pot desenvolupar “en altres centres existents” o que la infraestructura plantejada es pot construir fins i tot “en una altra població”.

“Menyscaba” les competències autonòmiques

Des de la conselleria insisteixen que la suspensió de la tramitació de llicències “menyscaba” les competències del Govern valencians per a la prestació del servei de protecció i ajuda a menors (la Generalitat té 1.968 xiquets sota la seua tutela en la província de València dels quals 617 són atesos en centres de protecció), joves, dones, migrants, majors o discapacitats.

Amb aquesta resolució judicial, expliquen des del departament que dirigeix Mónica Oltra, encara que està pendent de resolució, el Consell no podrà instal·lar cap tipus de recurs assistencial de caràcter social durant els pròxims dos anys. “Si això és competència autonòmica i la Generalitat no pot fer-ho, qui s'encarregarà de les necessitats socials del municipi si fan falta recursos en matèria d'infància, de protecció de dones víctimes de violència masclista o de centres d'atenció a persones majors, per posar alguns exemples?”, es pregunten.

A més, criden l'atenció sobre el fet que, davant aquest argument, “res indica que no es puga realitzar” un acord de similars característiques en altres localitats. “Si tots els municipis fan el mateix , la conselleria seria incapaç de situar centres d'atenció i protecció en tota la Comunitat Valenciana”, argumenten. Així mateix, insisteixen que, davant un evident conflicte d'interessos, ha de prevaldre l'interès superior del menor sobre qualsevol altre que puga concórrer.

També mantenen que l'acord plenari, que es va produir un mes després d'una protesta veïnal contra la instal·lació d'aquest centre en la qual van participar membres “reconeguts” de l'extrema dreta, és “arbitrari” ja que la seua finalitat última és “impedir l'obertura d'un centre d'acolliment i protecció de xiquets i xiquetes desemparats”.

Extralimitació de competències

Des del Govern valencià asseguren que s'ha produït una extralimitació de competències en contravenir “ diversos aspectes de la legislació urbanística que passen per alt el caràcter restrictiu de la suspensió de llicències”. Així, sostenen que l'acord municipal per a la suspensió de llicències “passa per alt el caràcter restrictiu de la supensió de llicències i, al contrari del que determina la jurisprudència i la legislació, afecta tot el terme municipal”.